Eco Trail Paris 2010

Us faig cinc cèntims del que va ser la meva experiència des de l’altra banda dels Pirineus.
Va ser un Trail diferent, una cursa d'ultrafons molt més ràpida de les que porto fent habitualment.
L’objectiu és va complir!Ja que si el resultat era positiu em serviria per llançar-me de cap al meu objectiu d'enguany que és la Costa Brava Extrem Running, una carrera per etapes i en total seran 200 kms. Se celebrarà per st. Jordi, se sortirà de Blanes i arribarem fins a Portbou.

Feta aquesta breu introducció tornem a París:
L'Eco Trail de París és una prova d'ultrafons que es desdobla en 80kms i 50kms, (existeix una altra prova de 18kms també) és celebra a la capital francesa sobre un 92% de corriols la resta pistes pels entorns de la ciutat. El desnivell màxim tan sols són 1500m positius.
La sortida de la modalitat la qual vaig participar era a: La base regional de Loisirs de Saint-Quentin en Yvelines, i el recorregut passava per:
Bois de la Roussière, el bosc de Versalles, el Pont du Bois Colbert, el bosc de Meudon, el Domaine de l'Observatoire de Meudon, els boscos de la Falsa descansa, Haras de Jardy, Domaine de Saint-Cloud, Ile Saint-Germain, el Sena i l’arribada finalment al 1r pis de la Torre Eiffel. Realment una carrera per aprofitar-se de la naturalesa i el patrimoni francesos.

Tot i que deien que havien tancat a 1500 participants, la prova és va ampliar fins als 2500 dels quals 1083 foren els que vam poder ser finishers.
Jo vaig fer els 80kms en 9 hores 10', essent top 10 de fèmines, 8ª de la categoria i assolint el lloc 191 de la classificació general.
Un resultat, no molt destacat però si molt satisfactori tenint en compte que tan sols feia 15 dies que havia corregut la Transgrancanària de 123 kms. A nivell muscular em vaig trobar molt i molt bé.
La sortida va ser el dissabte 20 de març a les 12:30, per sort en aquesta se sortia de dia!!
Fins el km 21 no trobaríem el 1r dels avituallaments, un control impressionant on em va impactar la gran animació que hi había a base de percussionistes, quina gresca i quin ambient, genial!!
Omplo fins dalt la camelbag perquè sé que durant els pròxims 32 kms no em trobaré ni aigua ni menjar i el terreny a diferència del passat fins ara és força exigent, jo crec que els 1500m de desnivell positiu de la cursa, la majoria estaven repartits en aquest proper tram.

La veritat el disfruto molt aquest tros, espero les pujades que dóna gust, ja que les aprofito per "descansar". Llacs, boscos, petites urbanitzacions, quins entorns més macos per disfrutar de la natura al màxim, tot i que l’ambient més que primaveral sembla de tardor, els arbres els falta tota la fulla i el cel és gris-blanquinós, força fang a la majoria de senders, però bo per córrer.
Arribem al 2n avituallament, trobo a faltar la gresca del 1r però d’ambient no ni falta pas. M’aturo poca estona per no refredar-me! Continuo corrent i abans d’arribar al km 63 un comissari de la carrera ens fa parar a tots els que no portem el braçalet reflectant, ens el fa posar i en el cas de que no el portéssim ens penalitzarien temps de carrera, ja que és part del material obligatori que ens demanaven. Continuo fins el control, sols prenc un vas de coca-cola i com comença a fer-se fosc emprenc el camí per fer mitja horeta sense frontal, aprofitar al màxim els minuts que ens queden de dia.
Just abans d’arribar al últim dels avituallaments, situat al km 70, encenc el frontal!!
Fins a l’últim control se’m fa relativament curt. Un cop el passo decideixo no afluixar perquè sinó em faig mal, sé que ho tinc allà, són només 10 kms, inclús per uns instants em penso poder baixar per sota de les 8 hores, però no, al final no és així.
Comença a ploure, primer suau, però com diuen mica en mica s’omple la pica i allò es converteix en un diluvi, jo sóc feliç, tenint en compte que les previsions eren de pluja tot el dia...
Que més podia demanar si el temps s’havia comportat cm déu mana?
Trepitgem asfalt, per sort ja veig el Sena, correm per la seva dreta, això ja té el final a prop, veig la Torre Eiffel cada vegada més propensa que penso que ja està, però quan una dona, situada en un encreuament ens indica el camí a seguir tot cridant: "...courage, courage, 4 kms allez allez...!!
Buahh!! No afluixo però he de fer el cor fort! Seran durs aquests últims metres.
Això si, malgrat la pluja, cada vegada animació i més animació, davant meu tinc la dama de ferro, tota paralitzada per nosaltres, ma mare, ma germana fent fotos i la resta de gent animant-me més que mai, recordo que de dins meu em va sortir un crit d’eufòria, i amunt fins el 1r pis!!Corrent pels més de 200 graons vaig passar la meta amb 9h10'. Dutxa, estiraments i... Turisme per la capital francesa.
Fins la propera que segur que serà ben aviat!!

Salut i kms,

--Marta--