Sortim des de la localitat Valenciana de Puçol recórrer 93 kms del sender GR-10 fins arribar a l’altre població Valenciana: Andilla- La Pobleta (d’est a oest). S’han de superar 6800 m de desnivell acumulat amb solsament 22 hores de temps màxim pactat per l’organització de la prova. Des que arribem a Puçol el divendres el migdia fins diumenge cap a mig matí, estarem allotjats en el Hotel Alba. Dissabte de matinada sona el despertador del mòbil a les 4’20, m’agrada sempre llevar-me amb temps per fer els meus preparatius per la cursa, no tinc ganes de començar al dia amb estres, durant la carrera ja ens vagarà d’anar estressats!! Dutxa, acabo de fer tots els preparatius, material obligatori i passades les 5 en Pep i jo anem a esmorzar, esmorzo poquíssim en comparació als meus esmorzars diaris però és que en menys d’una hora ens donaran la sortida i no vull sortir amb l’estómac pesat. Deixem l’hotel per anar cap al punt de sortida, allà comencem a veure de nou tot de cares, conegudes, en Pep ens va fent fotos, nosaltres en fem a companys, de mentre fem cua perquè ens revisin el material obligatori: D.N.I, mòbil, llum vermella, manta tèrmica, impermeable amb caputxa, frontal, piles de recanvi,... Això ja s’acosta, “presión, presión”, brifing i PATAM, sortim a les 6:00 amb punt per els carrers de Puçol, aproximadament uns 2 kms, van bé per anar agafant posició, el Sergi està atent en tot moment de com vaig de ritme, ell marcarà el ritme de pujada la resta tot depèn de com jo em trobi. És la 1a prova de la temporada, la 1a vegada que competeixo amb parella i això em dóna esperances perquè sinó tinc cap contratemps penso que la seva ajuda ens pot ser favorable a fer una bona marca. Comencem a fer la 1a punta del perfil i bé, excepte a la 1a baixada i 2a que mentre no es fa de dia, no vaig còmode, m’enlluerno a mi mateixa i no acabo de veure-hi clar com voldria, el terra és força pedregós i prefereixo deixar passar els minut
s, no fer-me cap reblincada i amb la llum del dia tindrem temps de sobre per córrer kms i kms. Passem Segart i ja de dia enfilem la canal, el Sergi s’ho passa bomba i jo també, sobretot quan penso que al no haver de tornar a baixar per el mateix lloc, estic salvada. Ens ajudem de les cadenes en algun tram i amb pocs minuts ja som dalt, tenim la part més tècnica de la prova passada, seguim carenejant i ja perdent altura altra vegada per un corriol molt xulo, ple de matolls i garrics que em deixen les cames ben exfoliades. Passem Serra i en Sergi decideix no agafar els seus bastons que havia deixat en aquest punt, veu que hi ha tanta pista que creu que no li faran falta. A partir d’ara toca córrer, cames i més cames, tenim baixades molt de tan en tan però el terreny tendeix molt en anar guanyant desnivell molt progressivament. Anem tercers, ens informen que la 1a noia en aquest moment, l’Olga, ens treu força avantatge i que la primera parella mixta la tenim a menys d’un km. Seguim corrent-trotant i veiem una noia a davant nostra, és l’Olga que ha punxat, la passem i ara sols tenim davant nostra una parella mixta que la veritat porten un ritme que fa por. Arribem a Gàtova, gairebé estem a la meitat de la cursa, omplo bidons de beguda isotònica que em preparo al moment amb l’ajuda d’en Pep que ens espera per anar-nos fent una miqueta de seguiment. Em preparo un batut de proteïnes per alimentar-me bé ja que no menjo res del control, ni l’arròs amb tomàquet que dónen. És l’avituallament més complert de la cursa. Continuem, toca una pujada que la fem amb calma però sense pausa a veure si el cos assimila tot el que li he donat i un cop dalt potser tenim 10 kms de pla i falsa pujada per recórrer, no tibo, i no li vull dir res a en Sergi però començo a negatitzar-me, es normal això en les ultres, són moltes hores i tan aviat tens una pujada d’adrenalina com una baixada, d’això en sóc conscient però arribo fins i tot a pensar que estic avorrint el córrer. És just en aquest tram quan automàticament descarto l’idea d’anar a Les Palmes de G.Canària a córrer la Transgrancanaria a principis de març. Finalment pugem, Montmayor. Passem el control i seguim de camí cap al poblet de Sacañet on tindrem un altre avituallament. Just abans d’arribar-hi ens trobem de nou amb el Pep, ha pres el camí en direcció contrària fins a retrobar-nos, nosaltres anem bastant saturats de kms i just quan ens el trobem pensem que ja tenim el poble allà i ell ens comença a explicar a on som i flipem, en Sergi més, que és just quan agafa una pajarraca. Jo aprofito per poder respirar una mica i és curiós perquè potser és el moment que parlo més de la prova. Un cop passat el control ja tornem a veure-hi color a l’asumpte això s’està acabant i aquestes cares han de canviar, la d’en Sergi si que canvia, de nou torna a fer els seus crits de guerra que ressonen per aquelles valls i jo solsament ric quan tinc forces i torno a callar, jejeje, això vol dir que tornem a estar “recuperats” i a lo tonto ji ji ja ja arribem al penúltim control Canales,
la gent quan ens veu arribar en aquest punt fa conya perquè veuen que en Sergi s’ha recuperat totalment i sense parar gaire continuem cap a l’última pujadeta important fins el km 86 i ja està, per davant tenim baixada de la bona i sort que es de dia encara, m’encanta comencem a baixar a tot drap fins a la Fuente del Senyor, que la deixem a la nostra esquerre és una cascada molt guapa, espectacular. La veritat es que crida força l’atenció després de portar hores corrent per aquelles panoràmiques monòtones. De sobte, un poblet petit al fons, és l’arribada? -Ens preguntem- I jo que responc: SI SII!! Mira, ja veig el Pep! Ens està esperant!! Quan ja hi som més a prop sentim els seus crits d’ànims: -Vinga nois! Només us queda 1kms i mig i ja veureu el poble d’arribada...!! -Eeeeeh comorrr??? O sigui que el que tenim davant és Andilla, el passem i ja veiem que més amunt hi ha un altre poble, aquest siiii La Pobleta!! Ojalà haguéssim, més ben dit, hagués, dut tota l’estona aquest ritme, m’esforço al màxim per parar el cronòmetre quan més aviat millor i pogué fer sub-12!! Sentim ja els nostres noms per els altaveus, la gent animant, aplaudint, 
fent fotos el Pep per els pèls que no arriba a temps del poble on estava feia escassos minuts... 11h57’ 2a parella mixta i 19è lloc de la general per en Sergi i jo 20ena posició. Una altra a les cames!! Que contenta que estic!! Mengem una miqueta, bevem un bon caldo calent per entrar en calor però l’efecte dura poc, començo a agafar un fred de cal ample mentre espero per poder-me dutxar, sort que estic parlant amb la Carmen, 1a fèmina i encantadora. Ens explique
m batalletes i l’espera no es fa tan llarga. Tot seguit mentre continuen arribant més corredors fan l’entrega de premis, ens dónen obsequis i entre ells un jamooooooonn!! Intentem no entretenir-nos gaire perquè encara ens queda més d’una hora de camí, ara si, amb cotxe. Em de tornar a Puçol, lloc on ens cruspirem un bon sopar. De tornada ens acompanyen en Paco Ramos i un altre noi que ara no recordo bé el seu nom, els 2 no han estat de sort i no han pogut finalitzar la prova. 
I bé, després de tanta acció a descansar i seguir entrenant perquè el 5 de febrer toca: MARATÓN DEL MERIDIANO a HIERRO. 
Ah! I crec que no he avorrit el córrer de moment!!
s, no fer-me cap reblincada i amb la llum del dia tindrem temps de sobre per córrer kms i kms. Passem Segart i ja de dia enfilem la canal, el Sergi s’ho passa bomba i jo també, sobretot quan penso que al no haver de tornar a baixar per el mateix lloc, estic salvada. Ens ajudem de les cadenes en algun tram i amb pocs minuts ja som dalt, tenim la part més tècnica de la prova passada, seguim carenejant i ja perdent altura altra vegada per un corriol molt xulo, ple de matolls i garrics que em deixen les cames ben exfoliades. Passem Serra i en Sergi decideix no agafar els seus bastons que havia deixat en aquest punt, veu que hi ha tanta pista que creu que no li faran falta. A partir d’ara toca córrer, cames i més cames, tenim baixades molt de tan en tan però el terreny tendeix molt en anar guanyant desnivell molt progressivament. Anem tercers, ens informen que la 1a noia en aquest moment, l’Olga, ens treu força avantatge i que la primera parella mixta la tenim a menys d’un km. Seguim corrent-trotant i veiem una noia a davant nostra, és l’Olga que ha punxat, la passem i ara sols tenim davant nostra una parella mixta que la veritat porten un ritme que fa por. Arribem a Gàtova, gairebé estem a la meitat de la cursa, omplo bidons de beguda isotònica que em preparo al moment amb l’ajuda d’en Pep que ens espera per anar-nos fent una miqueta de seguiment. Em preparo un batut de proteïnes per alimentar-me bé ja que no menjo res del control, ni l’arròs amb tomàquet que dónen. És l’avituallament més complert de la cursa. Continuem, toca una pujada que la fem amb calma però sense pausa a veure si el cos assimila tot el que li he donat i un cop dalt potser tenim 10 kms de pla i falsa pujada per recórrer, no tibo, i no li vull dir res a en Sergi però començo a negatitzar-me, es normal això en les ultres, són moltes hores i tan aviat tens una pujada d’adrenalina com una baixada, d’això en sóc conscient però arribo fins i tot a pensar que estic avorrint el córrer. És just en aquest tram quan automàticament descarto l’idea d’anar a Les Palmes de G.Canària a córrer la Transgrancanaria a principis de març. Finalment pugem, Montmayor. Passem el control i seguim de camí cap al poblet de Sacañet on tindrem un altre avituallament. Just abans d’arribar-hi ens trobem de nou amb el Pep, ha pres el camí en direcció contrària fins a retrobar-nos, nosaltres anem bastant saturats de kms i just quan ens el trobem pensem que ja tenim el poble allà i ell ens comença a explicar a on som i flipem, en Sergi més, que és just quan agafa una pajarraca. Jo aprofito per poder respirar una mica i és curiós perquè potser és el moment que parlo més de la prova. Un cop passat el control ja tornem a veure-hi color a l’asumpte això s’està acabant i aquestes cares han de canviar, la d’en Sergi si que canvia, de nou torna a fer els seus crits de guerra que ressonen per aquelles valls i jo solsament ric quan tinc forces i torno a callar, jejeje, això vol dir que tornem a estar “recuperats” i a lo tonto ji ji ja ja arribem al penúltim control Canales,la gent quan ens veu arribar en aquest punt fa conya perquè veuen que en Sergi s’ha recuperat totalment i sense parar gaire continuem cap a l’última pujadeta important fins el km 86 i ja està, per davant tenim baixada de la bona i sort que es de dia encara, m’encanta comencem a baixar a tot drap fins a la Fuente del Senyor, que la deixem a la nostra esquerre és una cascada molt guapa, espectacular. La veritat es que crida força l’atenció després de portar hores corrent per aquelles panoràmiques monòtones. De sobte, un poblet petit al fons, és l’arribada? -Ens preguntem- I jo que responc: SI SII!! Mira, ja veig el Pep! Ens està esperant!! Quan ja hi som més a prop sentim els seus crits d’ànims: -Vinga nois! Només us queda 1kms i mig i ja veureu el poble d’arribada...!! -Eeeeeh comorrr??? O sigui que el que tenim davant és Andilla, el passem i ja veiem que més amunt hi ha un altre poble, aquest siiii La Pobleta!! Ojalà haguéssim, més ben dit, hagués, dut tota l’estona aquest ritme, m’esforço al màxim per parar el cronòmetre quan més aviat millor i pogué fer sub-12!! Sentim ja els nostres noms per els altaveus, la gent animant, aplaudint, 
fent fotos el Pep per els pèls que no arriba a temps del poble on estava feia escassos minuts... 11h57’ 2a parella mixta i 19è lloc de la general per en Sergi i jo 20ena posició. Una altra a les cames!! Que contenta que estic!! Mengem una miqueta, bevem un bon caldo calent per entrar en calor però l’efecte dura poc, començo a agafar un fred de cal ample mentre espero per poder-me dutxar, sort que estic parlant amb la Carmen, 1a fèmina i encantadora. Ens explique
m batalletes i l’espera no es fa tan llarga. Tot seguit mentre continuen arribant més corredors fan l’entrega de premis, ens dónen obsequis i entre ells un jamooooooonn!! Intentem no entretenir-nos gaire perquè encara ens queda més d’una hora de camí, ara si, amb cotxe. Em de tornar a Puçol, lloc on ens cruspirem un bon sopar. De tornada ens acompanyen en Paco Ramos i un altre noi que ara no recordo bé el seu nom, els 2 no han estat de sort i no han pogut finalitzar la prova. 
I bé, després de tanta acció a descansar i seguir entrenant perquè el 5 de febrer toca: MARATÓN DEL MERIDIANO a HIERRO. Ah! I crec que no he avorrit el córrer de moment!!Notes de prensa:
