Cube Trailwalker's

Hola a tothom,
amb els companys de Cube estem treballant per anar a córrer la Trailwalker d'enguany, un projecte que em fa especial il.lusió. L'any passat ja hi van participar i va ser tot un èxit, una aventura molt bonica de recordar. Així que aquest any no m'ho vull perdre i en vull ser una de les protagonistes.
Perquè pogueu veure tot el que s'està fent em creat una pàgina al facebook on podreu anar-nos seguint, aquí us deixo l'enllaç:

http://www.facebook.com/pages/Cube-Trailwalkers/337763102929684?notif_t=page_new_likes


Nosaltres hi posem les cames... I tú? Ajudan's a col.laborar!!

1/2 MARATÓ DE GAVÀ

Per iniciar el relat us deixo amb unes paraules que vaig trobar l'altre dia a Internet, sincerament, em vaig sentir tan identificada amb elles que per això he decidit ensenyar-vos-les:

Finalment tot és ben senzill... La vida allà, al fons de la vall, és força grisa; els mitjans només ens parlen de crisi i conflictes, i hi ha poques coses que ens facin somriure. Llavors, agafem les sabatilles o les botes de caminar, un bidó d’aigua, els pals i marxem caminant o corrent. El camí s’eleva i amb ell els nostres pensaments.
Allà baix, la vall es torna un decorat, el paisatge s’obre i els cims s’il·luminen amb el sol del matí. La natura es barreja amb les nostres sensacions, ens embriaguem amb l’aire que escalfa els nostres pulmons i el nostre cor dóna salts si el ritme és una mica massa fort. Fa falta alentir el pas per què la seva cadència ens permeti la contemplació del paisatge. El camí es torna espadat i la carena està amb prou feines marcada per un perfil, que només deixa lloc a un caminar àgil. Conservem la traça, recolzem la mà sobre la roca per sentir la seva presència, i més amunt, ens obrim cap el cel ofert pel cim. El respir s’assossega, el cos s’alenteix i els ulls s’omplen del món vist des d’allà dalt. Com n'és de fantastic el món vist des dels cims!

Nobstant aquest cert escrit, avui he decidit no fer cap cim, deixar la muntanya i anar a córrer arran de mar, em venia de gust de fer un entreno ràpid i com que és molt bo escoltar el cos de tant en tant... vaig optar per apuntar-me a la mitja de Gavà.
Els hiverns sempre acostumo a fer-ne un parell o tres i aquest encara no n'havia corregut cap, em venia de gust! I perquè no a Gavà? L'any 2007 ja l'havia fet. No recordo la marca que vaig fer aquell any però si que estic més que orgullosa de la que he fet avui, anant de menys a més, com sempre, i amb bones sensacions. He fet 1h 36', la veritat, no anava a buscar cap temps en concret i no tenia ni la més mínima idea de què em podria sortir, per tant diguem que l'he disfrutat força.
Gran entreno avui a Gavà!!
Classificacions:
http://www.championchip.cat/web/resultats/

CURSA NOCTURNA DE ROCACORBA

Ni el fred ni l'home llop van ser obstacle per la 1a cursa nocturna de muntanya que es va celebrar el passat 4 de febrer a Can Adri. La prova constava de 2 recorreguts un d'11kms i l'altre de 22kms.
Amb l'Isma vam optar per formar parella mixta i córrer la de 22kms.
Per mi a part de córrer de nit era una de les principals atraccions, el poder participar de forma individual o bé fer parelles: mixtes, 2 fèmines o bé 2 nois.
“Èpica”, amb aquesta paraula descrivien la primera edició de la Cursa Nocturna de Rocacorba els més de mig miler de participants que van voler desafiar les temperatures gèlides de dissabte passat.
A dos quarts de set les llums del pavelló de Canet d’Adrí s’apagaven. I només una referència... la llum del frontal. Així doncs, mica en mica, una riuada de punts de llum començava a enfilar-se cap a Rocacorba.
Dies abans amb les inclemències meteorològiques els mateixos organitzadors es preguntaven si haurien de canviar el traçat de la prova, però no va fer falta ja que es va desenvolupar amb normalitat pel camí previst. El petit gruix de neu acumulat a les cotes altes li atorgaven encanta a la prova, mentre les zones gelades van exigir una tècnica més depurada als corredors.
Personalment em va agradar ja que es podia córrer força estona per pista, sols era corriol la pujada al cim i el descens per un sender força tècnic, amb trams de gel que calia extremar més les precaucions.
No vaig veure res a part d'un petit glop d'aigua en el 2n control, la beguda estava en gran part glassada, així que un cop a meta ja em vaig refer a base de fruita i aigua.
Amb l'Isma vam fer 6ens d'equips mixtos amb un temps de 2h 21'.
Durant la prova vaig escollir bé el vestuari perquè no vaig passar absolutament gens de fred, malla llarga, tèrmica i a sobre d'aquesta una camiseta de La Fuma màniga curta model "Guina" més un impermeable de gore molt lleuger de La Fuma també.
Em vaig quedar satisfeta per ser la primera cursa de la temporada.

http://www.youtube.com/watch?v=ZDDk2uq3TV0&feature=youtu.be