NÚRIA-QUERALT-BERGA

Després d'un mes de la tornada de la Palma de córrer la Transvulcania, torne-m'hi que no ha estat res 96km i 9500m de desnivell acumulat, aquestes dades tenen un nom, s'anomena: Núria- Queralt- Berga.

Poc més de les 13h estem dalt el bonic paratge de Núria, m'encanta aquell ambient, molta diversitat de gent, uns que van a passar una bona estona, d'altres sols el matí o bé tota la jornada i finalment em trobo amb un grup de 370 persones que tenim un objectiu comú: completar aquesta gran travessa. Ara sé que d'aquestes, sols 235 seràn finishers d'aquesta espectacular aventura passada per pedra, aigua, llamps, trons i fang. Benvinguts al món de l'ultra!!

Bé, fet aquest incís, recollim el meu dorsal, 355 i anem a dinar l'amanida de pasta que m'he preparat a casa, no tinc massa gana.

De mentres ens trobem amb el grupet de l'Elena, el David, l'Alba i en Sergi tots bastant neguitosos menys en Sergi, ell demostra calma.

Anem coincidint també amb forces persones més, entre les quals no parem de parlar del temps, de la tàctica de la cursa, pròxims objectius,... Som una gran família, sempre amb projectes de futur.

L'hora de sortida és a les 15'30 i per sorpresa meva surto gairebé a les 15'45, sortim d'un en un perqué ens han d'anar registrant el dorsal abans de començar, evidentment tot aquest temps perdut després es resta.

Finalment arranquem i surto bastant conservadora, no n'hi anairia tant pero el grapat de gent m'impedeix portar fins i tot un ritme de creuer. Adalanto per on puc per dalt per baix, salto cap aquí cap allà, vigilant de no entrebancar-me amb un coi d'arrel, aquella zona n'està farcida fins arribar el 1r avituallament: Font de l'home mort, qualsevol veu aigua d'aquí!!

Ara toca la primera de les pujades, per mi, la pitjor: Pas dels LLadres, encara que les altres siguin dures, no els hi trobo tanta dificultat com aquesta, jo penso que és perquè la fem de dia i "mai" veus la fi. A més a més abans de finalitzar el tram de pujada, ja es preveia perquè tot el cel estava ben tapat i fosc comença a calamarsar, per sort dura poca estona, llavors continua el temporal amb un fort ruixat d'escasos minuts i plas! S'esparreca el cel i ens sorprèn un solet esplèndit que ens aseca i convida a córrer camp a través, damunt de l'alfombra verda de gespa d'aquells paratges amb grans ramats de cavalls. Que bonica és la muntanya!!

Detecto de seguida un dels canvis del recorregut, la baixada, i forta baixada fins l'estació de la Molina (sopar), bàsicament per pista, bona per córrer a saco, almenys 10kms. No paro de pensar que contra més baixem... Més pujarem i així és súper pujada que després es va suavitzant fins arribar a Coll de Pal, continuem un bon tros de carretera d'asfalt, en aquest tram ja he fet un bon grupet en Joan de Torelló, i els 2 Jordis de Monistrol, amb ells arribo al Refugi del Rebost. Paro poca estona, encara vull aprofitar els pocs minuts que queden de llum i continuo sola cap baix, parlant clar, quina merda de baixada fins el Paller de Dalt, intento no caure pero és impossible, m'atrapa el grupet d'abans, em passen i més tard m'atrapa en Sergi, li dic que vagi el davant per fer-me de llebre però res, de bones a primeres ja em torno a fotre de llorus i aquesta vegada un bon culasso fins i tot veig saltar el frontal per els aires, per sort continua funcionant. Ell m'espera i anem junts fins al pròxim avituallament, Rigogrèixer, allà ens juntarem de nou amb el grupet dels Jordis, d'en Joan i d'un noi que diu que no vol anar sol, ara no recordu el seu nom. Fem un bon equip, són una bona roda per mi, perquè m'estàn ajudant a mantenir un ritme alt, probablement si jo anés sola no aniria tan ràpid, portem una bona mitja i lo millor unes sensacions, en aquells moments, boníssimes.

Passem l'avituallament de Can Cerdanyola, ens ben avituallem perquè sabem que el tram que ens espera no és poc, pujarem fins el Coll de la Bauma, bé, mantenim un ritme constant fins dalt, lo que habia de ser difícil és converteix en fàcil perquè la cosa se'n va a norris per moments, la baixada un desastre, ens relaxem de tal manera que primer comencem a trobar-nos amb gent que torna en sentit contrari, s'han perdut, això després, ens passa a nosaltres i no una vegada no, 3!! Entre pitus i flautes perdem un mitja hora ben bona per no dir més, aquell temps a mi em famolt mal, tinc els ànims gairebé per terra, intento remuntar i no baixar més la guàrdia fins arribar a Saldes pero aquest poblet no arriba mai recoi.

Per fi, menjo una miqueta i com ens torna a toca una forta pujada, la qual no hi contava ja em ella decideixo tirar xino xano sola, pensant en que la resta del grup ja m'atraparà de sobres a la pujada, no ho fan, ja no ens veiem més. En Sergi el tinc davant però puja a un ritme molt alt cosa que jo no puc seguir, el perdo de vista de moment.

L'ascenció es fa dura, vaig sola, i fins dalt el Portet és una eternitat pero aconsegueixo mentalitzar-me dient-me que tot té un final i efectivament, tot arriba. Passem la Font de la Bruixa, en aquest punt comença a fer-se de dia, no sabeu les ganes que en tinc de veure la llum del dia i no pas la del meu frontal. Però... Barrabuuum!! S'escolten els 1rs trons, veig llampegar, aixeco el cap i m'adóno que el cel no és blau com serialo normal, està ben fosc, m'ensumo que ben aviat tindrem temporal. I efectivament, arribo al control de Peguera i es gira una ventolera barrejada amb aigua que gairebé els desmunta el xiringuito en aquella penya que estava allà per avituallar-nos. De mentres menjo, arriba gent que diu que ja no continua, jo no vull pas parar, un cop que tinc possibilitats de fer primera a la N-Q???? Des de l'Estació de la Molina vaig primera i això ho penso mantenir fins Berga.

Continuem endavant enmig de la trompa d'aigua que està caient i dels llamps cabròns que ens tenen ben acollonits, vaig amb un noi que porta pals i per uns moments els deixa, pero quan el temporal elèctric vaminvant els torna a recuperar, intentem recuperar una mica el temps perdut i per uns moments no veiem marques, entre les cases de Paguera, amb aquestes ens atrapa la 2a noia, la Queralt. Retrobem les marques gràcies a ella i la torno a avançar. A partir d'ara agafo un ritme que crec q en tota la marxa no he portat fins Espinalvet. Impressinant, estic flipant en colors, les cames em responen de fàbul.la pero com fa rato que només bec i no menjo, estic dèbil, em marejo, això em neguiteja, penso que encara em desplomaré a metres de l'arribada. A l'últim control que està passat Espinalbet, ja en el camí de Queralt, sorpresa, torno a pillar en Sergi, ell es sorprèn en veure'm i li demano si m'acompanya, ell accepta i gasss fins dalt a Queralt, correm, correm, que guai, quina canya pero quina por també per si em vé qualsevol pàjara.

A Queralt m'espera el Pep, m'habia promès que ell em vindria a retrobar en sentit contrari de bona matinada, evidentment no va fer-ho amb el temporal, així q s'esperava allà.

Jo només li vaig dedicar uns mots: a baix a Berga parlem!!!!

Escales i més escales, quina il.lusió al veure que no em d'anar per St. Pere de Madrona, jo ja me ni anava directe, i en Sergi cridant-me, no no, per aquí!!!! I jo que li dic: Això ja està fet!!

Per aquí és fàcil!! en un plis serem baix la Font del Ros!!

I així va ser, en presència d'un solet que es despertava tard... escales avall i ARRIBADA!!!!!!! Ho he aconseguit! Ho em aconseguit!!

17h 34' i a part de ser 1a, 18ena de la general.

Estic molt contenta, no paro de pensar en el fart de córrer que m'he fet, ha valgut la pena!!

Això si, vaig trobar a faltar més animació a l'arribada, després de tot lo que vam viure i ens vam trobar amb una arribada una mica apagada. Bé, aquesta és l'única crítica que tinc, tot lo altre és més que positiu.

Fins l'any que bé!! TORNAREM!!

Sergi, David, Elena i Alba Les millors de la N-Q!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies companys, sóc feliç de saber que m'acompanyareu en noves travesses, el meu objectiu era fer-vos descobrir aquest món que a mi m'apasiona, crec que ho he aconseguit.

"No guanyen aquells que més corren sinó els que mai deixen de fer-ho".