I TRAIL DE L'EMMONA

DADES TÈCNIQUES DE LA CARRERA:Distància: 103,871 km
Desnivell + (pujada): 4.927’76 metres
Desnivell - (baixada): 5.077’94 metres
Desnivell Acumulat (+ i -): 10.005,7 metres
Alçada màxima del Trail: 1888,18 metros (Coll de Coma Ermada km 53,449)

Fa pocs dies després de córrer l'Olla de Núria us vaig prometre més noticies del Ripollès, aquí comença la meva aventura:

Dissabte 24, a les 17h de la tarda sortim des de St. Joan de les Abadesses direcció Ripoll. Sortim a un ritme força alt ja que el terreny ho permet però jo ja estic fent la suada del segle, fa força calor, sort que tenim tota la nit per davant i ja tindrem temps de córrer a bona tª.
Agafem un petit tram de la Ruta del Ferro abans d’arribar a Ripoll, m’encanta! Però vaig amb cautel.la, si em deixo endur per les forces... qui sap com acabarà aquest ultra, no paro de pensar que “això té + desnivell que N-Q” així que decideixo córrer amb cap.
A Ripoll, hi ha força animació, és divertit córrer per dintre dels carrers, d’un poble que des de sempre li he trobat el seu encant. En Pep està allà, animant-me i retratant-nos a tort i a dret...
Continuem amb direcció cap a Gombrèn, estic anant amb en Narcís Serrat, penso que si no se m’escapa faré un bon temps, ell sempre porta un ritme molt constant, fort per mi a les pujades i agradable als plans i baixades, m’atrapa l’Andrés d’Alcanar i fem un bon grupet amb altres nois que no recordo el seu nom, creuem la Riera de Vilardell, passem el Coll de la Botifarra, atrapem en Sergi de Campdevànol que corre per l’equip de Diedre i m’alerta que abans d’arribar al Coll de l’Arç és “durillo” és un constant trencacames, m’explica forces trams de la cursa que per la nit m’ajuda psicològicament el fet de saber més o menys el que m’espera.
El Narcís l’he deixat enrere, l’Andrés també, anem baixant fins arribar a Gombrén, km 45, abans d’arribar-hi ens enganxem amb en David Ferrández, de Diedre també, jo al.luciono al trobar-me amb ell, és molt ràpid aquest noi i algo no quadre aquí, evidentment li pregunto si li ha passat res i em contesta que s’ha girat el turmell un parell de vegades i no vol forçar, l’Andrés ens torna a pillar i també em trobo a l’Abuelo (6è classificat d’aquesta prova) a l’avituallament de Gombrèn, aquí si que flipo en colors, jajajaja, ell mateix em diu que si que li “fotem canya” ...
A l’Abuelo evidentment el perdem de vista i jo la “canya” la deixo per anar a pescar.
Per davant tenim 3kms de pujada per arribar al pròxim avituallament Santuari de Montgrony, +de 700m de desnivell positiu.
Xino xano anem pujant, un cop dalt la pujada no s’acaba, això sols comença 140 graonets del Monestir ens envien més amunt cap al Punt de la Coma Armada, sostre de la prova, aquí tinc fred i m’he de posar els manguitos, el vent bufa de valent i em costa fins i tot caminar, depèn quina zona el fanal m’arriba als genolls.
Baixem cap a Campelles amb forta pendent al principi, fins arribar al Coll de Prat de Jou, aquí per culpa d’un vedell que estava ajaçat sobre una marca perdem un xic els nervis, no sabem la direcció per on em de continuar, sort que la cosa dura minuts i reemprenem el camí correcte tot corrent a bon ritme pista avall i després altra vegada corriol xop d’humitat de la nit el qual em fa reduir notablement la marxa, no vull pas collir bolets.
Mengem una miqueta, que falta fa, caldo per fer ressuscitar els morts i continuem baixant un xic més, no gaire fins el Baell, just aquí porto 10h 5’ de marxa i es on començo a sentir que les forces, potser són més els ànims que em flaquegen, portava fent càlculs d’estona pensant arribar a les primeres cases de Campdevànol i les dones del control ens alerten que encara ens queda trosset, em de pujar abans a St. Pere d’Auira, quina pesadilla, potser és el tram que se’m fa més feixuc de tota la travessa.
Amb 12h17’ som a Campdevànol, anem en Miquel de Banyoles i en David, fem un trosset d’asfalt sense gens de ganes de córrer, baixem la guàrdia tot parlant i ens adonem que no tenim marques per davant, girem i sense ganes però per recuperar el temps perdut correm fins a trobar el camí correcte, amunt amunt que fa pujada, el Miquel ens passa a davant, i mica en mica li anem perdent la pista.
Sé cap on anem, em d’anar fins la “xemeneia” de St.Amand, no acabem de fer el cim el qual conec gràcies a la cursa dels Mossos de Ripoll que se celebra cada any pel maig.
A Coll de Jou tenim on avituallar-nos de nou i baixadeta suau però de mal fer perquè pràcticament no hi ha sender, altra cop fanal i camp a través, camins molt enfangats, plens d’arrels i alguns d’ells amb vaques i toro incluïts que ens impedeixen el pas normal, sort d’en David que imposa la seva llei, ja que sinó una servidora a hores d’ara encara estaria trescant per allí.
Els últims kms em costen de fer però amb en David, un per l’altre ho aconseguim, el bo es fa esperar, però sempre arriba, fa estona que anem veient St. Joan, i ens animem quan tornem a xafar de nou la Ruta del Ferro, trenquem a mà esquerre, aviat ens trobem amb en Pep que no para de fer-nos fotos i nosaltres que ens ensumem l’arribada, deixem enrere el cansament per moments si senyor: 18h27’, 18ena classificada de la general i 1a fèmina.

M’ho he passat de conya, he tingut sempre un bon equip al costat.

Llàstima que la gran part del recorregut es fa de nit i t’impedeix veure la gran bellesa d’aquesta bonica comarca, sens dubte és un dels altres trails que segur repetiré.

CLASSIFICACIONS:

http://www.uesantjoan.com/files/Trail%20Emmona/2010/Classificacions%20finals%20Provisionals.xls