Olla de Núria 2010

18 de juliol, sona el despertador a les 4’30, preparo les 4 coses que em quedaven pendents, prenc una bona tassa de tè verd i amb el Pep toquem el dos cap a Sta Mª d’Oló, poble on vaig néixer, a recollir ma mare, ella també serà testimoni del gran festival que ens espera avui a la preciosa Vall de Núria.
En Pep no es pot resistir al seu cafè habitual així que toca parada obligatòria al “Depaso” de l’Eix i seguidament continuem el nostre camí fins a Queralbs, aparquem fàcilment al pàrking i anem a comprar els tiquets del cremallera per en Pep i ma mare, per sort el meu està incluit amb el meu dorsal. Un cop allà em començo a trobar amb tot de companys i amics: Isma, Olga, Mercè, Francesc, Dolors, Juanito, tots ells menys l’Isma que correrà... Pugen pel camí Vell fins a Núria, a la sortida ja seran allà per donar-nos tots els ànims i forces necessàries per poder córrer.
Un cop a dalt a Núria anem a recollir els nostres dorsals, ens col·loquem el pitrall-xaleco i tot saludant a cares conegudes anem fent temps fins a que donguin la sortida.
Fa un dia esplèndid i assolellat!
A les 9’15 sortim puntuals, primer fem una volteta amb l’Ismael Flores de St. Joan de Vilatorrada tot comentant batalletes nostres i comencem a enfilar marge amunt fins trobar-nos el 1r dels avituallaments: Ras de l’Ortigar un xic abans del cim de l’Ortigar, buff gairebé 3kms i porto 57’39’’ m’he encantat massa amb el tap de la sortida, però penso que queda molta cursa i no cal desaprofitar les energies.
Amb 1h30’ em planto dalt del Puigmal, a dalt del cim és un autèntic festival, quin goig!!
Tot baixant direcció a Finestrelles em tobo a en Mia Carol, es fa un fart d’animar, nosaltres ho necessitem!! Gràcies penya!!
La cursa és guapissima i les panoràmiques genials, espectaculars estic orgullosa de tenir aquests paratges tan a prop de casa meva VISCA CATALUNYA!!
Pic d’Eina (hi passem per el costat), Coll d’Eina, Pic de Noufonts, Coll de Noufonts 3h06’... Anem carenejant pujant i baixant constantment, de lluny penses: “...aquesta pujadeta pròxima és suau...” i quan la tens a davant per curta que sigui és dura de pebrots. Però la pitjor aquesta la del Pic de Fontnegra, petita però intensa, 3h48’.
A partir d’aquí baixada dretíssima fins al Pic de l’Àliga, penso que apretant podré fer poc + de 4 hores i taaant que si, bastant més de 4 hores n’és el resultat final (4h21’) però vaja, ha estat un entrenament formidable, el qual l’any que ve sens dubte sinó tinc cap imprevist tornaré a repetir.

Just abans de creuar la linia d'arribada sorpresa!! Em trobo amb en Guifré, David i Jordina, companys de Cube, m'animen i en David no es pot resistir i arrenca a córrer al meu costat, fem la volteta que han afegit enguany al voltant del llac i aleshores si creuo la META.
Conclusions:
Durant la cursa m’he trobat bé, amb força de cames però imagino que al ser la 1a cursa que feia a tanta alçada, tenint en compte que gairebé 3 quartes parts d’elles es desenvolupen entre 2600m i 2800m em notava pesada, amb força però amb manca de velocitat.
Molt satisfeta, ja que de tot sempre hi ha una part positiva.
Dintre de poc més notícies del Ripollès!! Us ho prometo!