EVEREST TRAIL RACE

EVEREST TRAIL RACE
Admirant els pilars del món!!

sábado, 24 de diciembre de 2011

BON NADAL I FELIÇ 2012

http://www.youtube.com/watch?v=YBIwCdvhgX4&feature=share

Realment fa posar la pell de gallina, el missatge que transmet no fan falta paraules amb els 12' que dura el video ni ha prou. Trist però amb final feliç!!
Felices festes! Salut, kms i muntanya per els propers objectius!!

jueves, 1 de diciembre de 2011

26a Marxa Popular de Llavaneres 2011






















El Casal de Llavaneres va celebrar la 26a Marxa Popular de Llavaneres, aquest passat diumenge 27 de novembre, en el marc de la festa major de Sant Andreu 2011. El punt de trobada era El Casal, a les 8 del matí.
Després d'arribar del Nepal tenia moltes ganes de córrer una cursa la qual ja hagués fet amb anterioritat per notar si les sensacions eren notablament millors i efectivament.
Vaig descobrir que m'agradaria està 2 mesos mínim a l'Himalaya per posar-me forta com un roure.
Quina passada, em vaig sentir molt àgil tot corrent per St.Andreu. Es clar que també corria sense motxil.la, acostumada a fer 6 etapes amb 5 o 6 kg a l'esquena...
Aquí us deixo el link del recorregut i perfil de la cursa:
http://connect.garmin.com/activity/131654309



sábado, 26 de noviembre de 2011

EVEREST TRAIL RACE



INTRODUCCIÓ
L'Everest Trail Race, és un nou repte a tots aquells que desitgin ampliar horitzons, tant en lo personal com en lo esportiu, i conèixer nous paisatges, noves sensacions, a la vegada que apassionar-se i apassionar-nos en el descobriment, en el coneixement personal i en la cultura Nepalí.

El cansament pels 160 kilòmetres i els 25.000 metres de desnivell no ha privat que a la línia d’arribada de l’etapa final a Lukla es visquessin moments de molta emoció.

Abans de fer-vos una breu descripció de les 6 etapes en que estava formada la carrera us deixo amb aquestes imatges.

ETAPA 1 – 21,5KMS – DESNIVELL + i -: 3795m JIRI- BHANDAR
3H54’ 15/11/11
Jiri-Chitre-Mali-Shivalaya-Sarigba-Khasrubas-Deorali Pas-Bhandar
Cada etapa depenent de l’hora de sortida ja sigui a les 8:00 o bé a les 9:00 ens dónen elGood morning” un parell de Sierpes mentres ens pregunten: “Black tea or coffee?” “Spoon, suggar…?” Això passava a les 5’30 o a les 6’00 i ens servia per anar-nos despertant, per animar-nos a sortir del sac, que tan bé s’hi dormia, sobretot de matinada perquè als vespres em costava la meva estona llarga per agafar el son. Tenir aquest despertar era tot un luxe rodejats de natura en la seva màxima esplendor.
Acte seguit fèiem un esmorzar ben complert per afrontar l’etapa de més o menys duresa.
En aquesta 1a etapa em va costar un xic esmorzar complet ja que encara no patíem les conseqüències del desgast, del cansament, però conforme avançaven els dies, aquells tiberis se’ns posaven de glòria a la gran majoria.
Habitualment sempre prenc tè, mai negre, llet, no en prenc mai, cereals tampoc... I una sèrie d’elements que em feien dubtar a l’hora d’ingerir-los tenint en compte que a través d’ells hauria de sobreviure els dies pròxims així que... “és lo que ai” i una vegada més el meu estómac em va demostrar que està fet a prova de bomba d’entre les múltiples barreges que li ofereixo durant el transcurs de qualsevol cursa.
Després de l’esmorzar tenim prou temps com per fer la digestió i fer-nos bé la motxil.la, perquè organitzar-se cada matí el pes que portaràs sobre l’esquena té lo seu, no és fàcil, jo corria amb uns 6 kg a l’esquena, 7, si omplia a tope d’aigua a la sortida.
El temps avui no pinta bé, però almenys durant l’etapa, per emboirat que estigui no plou.
Estic força nerviosa malgrat que el tram d’avui ens servirà com una mica de presentació ja que no presenta dificultats ni gaire desnivell respecte els altres dies aniré com sempre de menys a més i em reservaré molt els dies a que pugem a més alçada avui tan sols arribarem a 2700, així que... a córrer!
Es nota que s’acosta l’hora de sortir, el campament mica en mica es va omplint de dones, homes i nens, és el punt de distracció del poble nepalí que tenim al costat, Jiri. També policies, aquests surten corren entre nosaltres per donar-nos pas dintre del carrer principal del poble.
A la sortida del poblet després dels nombrosos aplaudiments de la gent, comencem amb la primera de les moltes pujades i la motxil.la que porto a l’esquena, encara no he fet un km que ja es deixa notar. Clavo els pals amb força per poder pujar amb més facilitat, mentre m’equivoco de sender per segons en Joan Maymó aprofita per posar-se a davant, i marcar el ritme, un ritme que per molt que ho intento per mi és elevat i el deixo escapar, allà comença la meva carrera, a estones vaig amb l’Arturo Manzanedo fins el CP1. A partir d’aquí faig camí en solitari i disfrutant d’allò més de l’entorn mentre correm fàcilment per pista, baixades per corriols un tan tècnics però agradables, brutal quan trepitjo el primer dels molts ponts penjats que ens trobarem en tots aquests dies...
Estic vivint un somni en 3 dimensions, passem per cases, poblets, compartim les costums seves, la seva cultura, ens impregnem del fum de les seves xemeneies o bé de fogueres que ens trobem mentre ells comencen un dia més en les seves vides jo em sento afortunada de córrer per la seva terra i impregnar-me d’aquella essència tan pura...
Un grapat de sensacions i de retrats que m’apareixen durant la primera etapa que finalitza amb una forta baixada fins al campament situat a Bhandar on passarem la primera nit. Si senyor!!! Ja tinc la 1a al sac, escolto els crits dels corredors que han arribat davant meu animant-me a més no poder.
Cada dia al acabar em prenc una barreta de Maximuscle que m’aporta bàsicament proteïna i una sèrie d’elements que m’ajuden a recuperar per la propera etapa.
http://connect.garmin.com/activity/131654281
ETAPA 2 – 28KM – DESNIVELL + i -: 4881 BHANDAR – TAKTUR
7H 16’ 16/11/11
Bhandar-Tarakhola-Chaulakarka-Namkheli-Golla-Nahur-Bhanjyang-Taktur
“Good morning!!…Black tea or coffee…??” Avui el despertador sona a les 5’30.
Em prenc el tè negre I de seguida anem a esmorzar amb la Yolanda.
Avui esmorzem bé perquè per l’etapa que ens espera no ens pot faltar absolutament res.
Seguim amb la rutina de sempre, plegar sac, organitzar bossa, preparar els gels (Viper active, barretes) per tenir-ho a mà durant la cursa,... agafar aigües que ens reparteix l’organització...
Avui el temps pinta pitjor que ahir, fa més fred i a més a més sembla que s’hagi de posar a ploure en qualsevol moment, ens informen que no pujarem al Pike PeakI ja que ha nevat molt a la zona, ens diuen que sols arribarem a 3800 i que trobarem neu a partir de 3200 així que aquestes dades em serveixen per mentalitzar-me, l’etapa d’avui serà la més dura, fred, vent i neu.
Sortim a les 8:00, la jornada es presenta llarga i feixuga així que com no vull patir-ne les conseqüències quan el Garmin em marca que passem de 3000m jo m’ho prenc amb relativa calma, tot i que les sensacions de moment són extraordinàries no vull forçar la màquina, queden dies i sobretot kms encara.
Aprofito per delitar-me del paisatge hivernal, de postal de Nadal, comença a fer acte de presència la neu, com més amunt més gruix i també comença a bufar el vent, aquest no és gents generós i quan ho fa s’hi abona de debò, tinc por que ho faci tota l’estona, aleshores faria molt fred, de moment la temperatura no és que sigui agradable però si que molt suportable, de moment sols porto la màniga curta i els manguitos però a partir del km 20 ja em paro a posar-me guants i el tallavent, m’està baixant molt la temperatura corporal i això no es bo.
Avanço amb seguretat, sols sento el soroll dels meus pasos i els d’en Kaji Sherpa que des de fa estona ens anem fent la goma, és un corredor Nepalí que expliquen que va arribar a ser olímpic, a la pujada tira amb força però a les baixades vaig millor jo.
Sols falten 8 kms per acabar l’etapa i és fan llargs, tenim per davant un llarg caple de tobogans i al final d’aquest em de pujar encara uns 400m de desnivell positiu, hi ha moments que penso que m’he equivocat de camí i al final aniré a parar a dalt del cim que havíem de fer, per sort no és així.
Començo a baixar tota sola pel bell mig d’un bosc on la baixada és tècnica i divertida a l’hora, amb la neu acumulada que hi ha només ens fan falta uns esquis, gairebé no tinc necessitat de trobar les marques de pintura de l’organització, sols de seguir les traces dels corredors que tinc davant ja ni ha prou.
Començo a escoltar a més a més del soroll que jo provoco al baixar la remor d’un riu, significa que deuré està prop del campament, efectivament i encara enganxo a dos corredors, a l’Ernest que té hipotèrmia i l’Iru que l’ha ajudat a baixar, escolto també els crits dels companys que ja han arribat, he de creuar el riu i veig que per on he de fer-ho està humit, tinc por de caure dins, així que poso els peus sobre unes pedres que sobresurten que sols tocar-les es belluguen i per molt ràpid que faci anar els peus me’ls acabo mullant de ple. M’expliquen que a la majoria els ha passat el mateix.
Menjo la meva barreta post cursa de Maximuscle, em canvio d’una revolada perqué estic agafant molt de fred, sobretot als peus, em fico la roba tèrmica, el plumó, dino i cap al costat de la foguera que han fet els sherpes per refer-nos mentre rebem a la resta de corredors, es fa de nit i alguns encara estan per la muntanya, no vull pensar en el seu patiment i fred. Sopem i anem a dormir per refer-nos d’aquesta autèntica etapa.
http://connect.garmin.com/activity/131654287
ETAPA 3 – 30KM – DESNIVELL + i -: 4972 TAKTUR - KHARIKHOLA
5H 52’ 17/11/11
Taktur-Jumbesi-Phuerteng-Ringmu-Takshindu La-Takshindu-Nunthala-Jubhing-Chokha-Karikhola
“Good morning!!…Black tea or coffee…??” Són les 5'30h.
Mentre fem el té amb la Yoli, ens anem despertant explicant anècdotes i entre rialla i rialla fem una ullada al “road book” per saber la que ens espera...
“Aquesta serà xula”, “diuen que avui farà bon temps”, “a veure si surt el sol... Si podem veure alguna muntanya...”...
Esmorzem, fem la motxil.la i abans que donguin la sortida ja em prenc el meu Viperactive, té pinta de fer sol, suaré molt i no vull deshidratar-me ni agafar una pàjara abans d’hora.
Són les 9:00, comencem a córrer per un sender molt tècnic que has de fer malabarismes per avançar a la gent, està ple de pedres i aigua embassada, no vull pas mullar-me els peus, ho evito fent forces jeroglífics però la cosa no tarda en normalitzar-se, entre salt i salt ja ho tinc, vaig trobant el meu ritme, a davant veigl'Iru i l’Ernest, tinc com estratègia seguir-los, que no se m’escapin, amb ells podré fer una bona etapa, l’Iru va tocat de turmells i a les baixades li costa, però a les pujades em fa treure el fetge, porta un ritme trepidant, l’Ernest cada vegada se sent més pesat, diu que no tira i l’Iru quese m’escapa, al final jo faig la meva cursa com ve essent habitual.
Després de creuar poblets, trobar nens que van a l’escola caminant com si res, allà els cotxes casi ni existeixen i aquesta etapa que a nosaltres ens fa suar la cansalada ells la fan cada dia de pujada i de baixada.
Per moments el camí és fàcil, de molt bon fer, baixadetes que em permeten dur un ritme alt, pla i pujades que són suficients per començar-me a fer patir però molt portables si les comparo amb les de l’etapa anterior.
Alucino sola, amb la tonteria porto ja 18km corrent als
voltants de 2900-3000 i vaig com una moto, em sento molt bé seràn els gels? Alucino realment de veritat. Ens han advertit en el breafing que es fa cada matí abans de sortir que malgrat tinguem 3000m de desnivell negatiu ni ha 1972m de positiu i en part són repartits a l’últim 1’5km final.
Jo continuo gaudint de la festa i aprofito el dolç moment quan comença baixada i de la bona que ens deixarà per sota els 2000m, arribem a un pont típic del país i amunt, ara xino xano fins que arribo al CP3, des d’aquí fins a l’arribada a pinyó altre cop, sols queda el mític kilòmetre i
mig, de fort ascens i farcit d’escales fetes a base de pedres cantelludes i mal col·locades, aquests són els esglaons que ens toca pujar. Ara pateixo ja que vull arribar a dalt tan aviat com pugui, també m’agrada aquesta sensació i com que a més a més jugo amb l’avantatge de que la meta està a tocar... Sento els crits dels 3 primers nois que m’animen, ells fa estona que ja han arribat i amb l’estómac ple criden el meu nom, evidentment no puc fer figa al seu davant. Pujo
els esglaons últims més inclinats, clavant pals, mirant al terra amb pas ferm i constant fins l’últim, aixeco la mirada i ...Final! Tenim el campament situat davant un monestir el qual mes tard visitem amb la Yoli i en Bernard. Quin lloc més bonic, avui sopem de luxe, ho fem en un menjador de sobre el monestir amb companyia de la bona.
La nit se’m fa llarga, casi no dormo, quan agafo el són tar do poc en despertar-me, a més a més el poble que tenim a tocar Kharikhola estan de festa i fins altes hores de la matinada tenen música ficada, jo crec que és per això que em costa adormir-me, hauria preferit anar a
ballar que està intentant dormir sens
e són.

http
://connect.garmin.com/activity/131654301

ETAPA 4 – 31’5KM – DESNIVELL + i -: 4554m KHARIKHOLA - MONJO
6H 42’ 18/11/11
Karikhola-Bupsa-Kari La-Paiya-Chutok La-Surke-Chaurikarka-
Cheplung-Nurning-Phakding-Gumela-Monjo
“Good morning!!…Black tea or coffee…??” Són les 5’30.
Miro el “Rooad Book” sense donar-me compte menyspreo l’etapa d’avui sols hi veig una pujada forta gairebé a l’inici que va de 2100 a 2900,
després, la resta es manté als 2700m des de
meitat d’etapa fins al final.
Esmorzo contenta perquè apart de que el dia promet, ja cal que ens fiquem protecció solar, sé que m’ho passaré bé... Les aparences enganyen i aquí la meva intuïció falla.
Sortida puntual a les 8:00, baixem esperitats les escales que vam pujar ahir, creuem un pont penjat i comença la forta pujada saltant-me les normes, no em reservo, faig la pujada a tot lo que dóna el meu cos, esbufego com un iac, intento atrapar algun corredor de davant i quan el camí se suavitza ja em començo a prendre gels però ja noto que el cos no respon com ho ha estat fent aquests dies, noto les cames buides i l’etapa se’m comença a fer matussera, no és fàcil. Al cap de fer 14kms interminables entre el CP1 i el CP2 no puc, intento assaborir el camí, que per cert, això ja s’assembla a les rambles, moltíssima gent fent trekking, mules, ases iacs, inclús faig alguna foto cosa que fins ara no havia fet en cap etapa.

Arribo al CP3 i en Gerard Soler m’intenta animar quan li comento que arribo morta, diu que tots fem “bones” cares arribats en aquest punt. Penso que m’ho diu per animar-me i ho aconsegueix un xic quan m’ofereix una rajola de xocolata, en té una per cada corredor, crec que això m’animarà, penso que els 3 kms que em manquen
fins el campament seran més portables, però se’m fan feixucs igualment, intento obligar-me a córrer mentre el terreny ho permeti però és molt pedregós, un factor més a afegir a l’hora de valorar què és el què m’ha passat factura en l’etapa d’avui, muscularment no tibo, em consola pensar en lo típic: demà serà un altre dia!!
Arribem junts amb el Joan G. Ell està animat perquè s’està refent de la gastroenteritis severa que en les 2 primeres etapes no va poder ser ell, el van deixar KO i ara, després d’avançar-lo abans del CP2, m’ha tornat a pillar aquí, fem broma de que “si em punxa amb una agulla no em sortiria sang ja...”.
El campament que ens trobem muntat a Monjo m’encanta, les tendes estan totes juntetes perquè disposen de poc espai, està situat en un racó de muntanya tot coquetó amb un riuàs que hi passa ben a prop i tenim a davant un lodge on és molt reconfortant
per refer-te entre sopa i sopa i l’escalfor de l’estufa més tard, que l’encenen en fer-se de nit. Es forma un ambient molt agradable el qual disfruto cada dia més, aquestes estones que passem tots junts són especials, és una cursa totalment diferent a les viscudes fins ara.

No voldria que s’acabés, m’hi sento tan bé enmig de tot aquest desplegament... Però de sobte ens arriben els acompanyants que vam deixar a Katmandhú i que no tornarem a coincidir amb ells fins l’arribada a Lukla... Ens fan cinc cèntims de l’etapa que farem demà, ells l’han gaudit avui amb el seu guia, en Toni. Expliquen meravelles i intueixo a través dels seus rostres captivats la bellesa que el territori ens oferirà... Sopem tots plegats pensant en que això promet!!
ETAPA 5 – 19KM – DESNIVELL + i -: 3099m MONJO- KHUMJUNG
3H 53’ 19/11/11
Monjo-Jorsale-Thaos-Larja Dobhan-Namvhe Bazaar-Sangnasa-Mongla-Khumjung
“Good morning!!…Black tea, latte, coffee…??” Són les6’00.
Avui toca viure una etapa diferent, sé que tindré emocions fortes així que opto per fer un petit canvi a primera hora i els dic als sherpes que vull un tè emb llet, a veure què passa!
En el relat d’avui seré força breu, més que res perquè no sé com descriure tota l’espectacularitat que vaig viure en aquesta bonica etapa, i que m’he emportat cap a casa retinguda encara en les retines i en la ment.
Així que vosaltres jutjareu a través de les fotos.
Són les 9:00, sortim.
Tot escalfant per senders de bon fer farcits de turistes que ens animen al veure passar corredors, alguns ens fan fotos amb cares de.. què fan aquests bojos...?, iacs, portejadors, sherpes, mules...
Sortim de 2760 i amb sols 7’5 kms arribem el CP1 que està situat a 3525. No m’he proposat pas cap objectiu, excepte el de disfrutar al màxim i gaudir de les vistes d’aquest meravellós espectacle, l’etapa tan té de duresa com de bellesa n’obstant és la més curta.
Del CP1 al 2 passem a està a 3984 i acte seguit tenim sols 4 kms per davant de suau descens amb un tram d’escales aèries que cal extremar les precaucions, tenim els fotògrafs fen fotos i no voldria tenir una imatge volant pels aires d’aquest indret.
Arribo al poblat de Khumjung i la Mercè, de l’organització, m’indica que estic a escassos metres del campament.
Final d’una etapa que em manquen
paraules per descriure-la, tot és poc.
El dia ha estat radiant, amb un sol que m’ha deixat marca. Malgrat posar-me protecció.
“Dutxa calenta” i com tenim encara forces després
de refer-nos havent dinat amb els Joan’s i la Yoli sortim a estirar les cames per fer-nos unes fotos sota els peus de l’Everest. Comentem que no estaria gensmalament poder-nos quedar una llarga tempo-
rada per aquests paratges... A la tornada no hi hauria ningú capaç d’aturar-nos.

ETAPA 6 – 21KM – DESNIVELL + i -: 3143m KHUMJUNG - LUKLA
3H 50’ 20/11/11
Khumjung-Syangboche-Larja Dobhan-Jorsale-Monj
o-Tok Tok-Phakding-Choplung-Lukla
“Good morning!!…Black tea, coffee…??” Són les 6’00.
Última etapa i pràcticament tota de baixada 1129m de pujada repartida en tota l’etapa i 2014m de desnivell negatiu.
En el breafing el Jordi Abad, director de la cursa, insisteix i no deixa de repetir-nos que prestem especial atenció en les marques, cal desfer el traçat del dia abans però amb canvis que cal està molt alerta, jo no em vull perdre i menys en l’últim dia així que sols sortir m’enganxo amb 3 corredors, l’Ernest que el dia abans estava fatal i avui ens porta a tots collats, en Joan G, i en Richi. Fem tota l’etapa junts.
Iniciem el fort descens amb vistes impagables, baixem per un coll que ens condueix en una pista d’aterratge, davant nostra tenim la màniga de vent, em d’esta alerta que no vingui cap avioneta, això es xauxa, a més a més de buscar marques, de no caure... em de vigilar que no ens envesteixi un avió! Campi qui pugui!!
Passem per fora de Namche Bazaar, menys mal perquè passar per dins el poble com varem fer ahir ens portaria molt de temps, hi ha molt de turisme.
Fa rato que estem baixant i a bon ritme, portem 12 km i arribem al CP1, tots ens adonem de la súper pujada que vam fer el dia abans sense donar-nos compte.
Seguim a bon ritme fins el CP2 tot fent tobogans que em fan adonar que les cames estan tocadetes quan toca pujar ni que siguin poques escales però és que aquí a l’Himalaia tot és a lo “grande” i no s’hi posen pas per poc.
Ens manquen sols 2 kms fins al FINAL DE META.
Conforme ens acostem a la línia d’arribada els nostres cors bateguen cada vegada més fort i més ràpid, ja m’hi veig... Amb segons passa per el
meu cap una pel·lícula de les 6 etapes que em estat corrent, això és una aventura que ni en el millor dels meus somnis entrava, he estat una dels 26 protagonistes que l’hem format, sóc feliç, estic orgullosa de poder córrer per el món i disfrutar-ho tan intensament, no corro ja per posar-me en forma sinó que ja ha passat a ser el meu estil de vida, necessito el contacte diari amb la natura, la muntanya i la gent que ho aprecia de veritat.
Sentim xiulets, crits de la gent que ens espera, dels que ja han arribat i dels acompanyants, comencem a pujar les últimes escales, tots 4 agafats de lesmans, el cansament desapareix totalment i em posaria a esprintar fins creuar la meta...
Ho he aconseguit 31h29’ d’aquesta I Everest Trail Race, sóc 2a amb una Mònica Aguilera immensament forta al davant i la meva compi d’aquesta aventura, la Yolanda com a 3a classificada.
Agrair a tots els que heu fet possible aquesta aventura: Cube Fitness Manresa, Camping Gironella, Ajuntament de Sta Mª d’Oló, La Fuma, Maximuscle, Stadion Trail i sobretot a COSES DE MUNTANYA, a tots vosaltres moltes gràcies.
http://www.youtube.com/watch?v=ieneKNmJ7Eg&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=HnvThBs7uKQ&feature=share
http://www.revistatrail.com/index.php?mmod=article&file=details&iN=494
http://everesttrailrace.com/videos-cast/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/cross/cross-everest-trail-race/1343333/

Info turística:
 http://101lugaresincreibles.com/2012/06/3-imponentes-plazas-durbar-en-nepal.html


jueves, 27 de octubre de 2011

martes, 18 de octubre de 2011

UTGC- 90km




"TRAIL SIEMPRE EN PLAY" DE 90 KILÒMETRES


Aquesta cursa que vaig participar el cap de setmana passat es divideix en 5 modalitats:

-Caminada de 17 kms

-Una cursa de muntanya de 28 kms

-Una ultra de 50 kms

-La ultra trail gran challenger de 176kms

I la que jo vaig participar i la qual us parlaré perquè la vaig viure en primera persona és la de 90kms, (Trail “Siempre en play” Challenge 90).

Començaré per un detall força important i que em crida molt l’atenció, la cota més alta en que s’arriba durant la carrera és la del Pico de las Nieves de 1954m, el total de la prova en quan a desnivell + és de 4888m i el negatiu una mica superior 4954m que sumats dóna un desnivell acumulat de 9482m, o sigui que de muntanyes en vertical, barrancs amunt i avall i pistes al igual ens en vàrem fer una bona patejada, però jo, contentíssima, la veritat és que la prova no és espectacular però si que va ser suficient per recuperar sensacions que fa temps no tenia, ambient molt familiar, el típic de quan viatjo sempre a les Illes Afortunades, ja que si el pots compartir amb grans amics i coneguts que sempre estan pendents més la gent d’aquí de la terra que m’envia energia vagi on vagi, no té preu, no hi ha paraules suficients per explicar el què se sent.

Hi ha gent que diu que en aquest/s esport/s tan minoritari/s ho donem tot a canvi de res... Jo dic tot el contrari, ho donem tot a canvi de molt!!

Feta aquesta introducció, tornem enrere per situar-nos al dijous 13 a la nit, aterrissem a l’illa de Las Palmas de G.Canària ens recull una de les “Guaguas” de l’organització per dur-nos a l’hotel Verol de la mateixa ciutat perquè descansem al màxim fins abans de la sortida de la cursa.

Divendres matí, intento relaxar-me, mimar-me sobretot el turmell dret, amb flogoprofen, perquè just una setmana abans m’hi vaig fer un esguinç de 1r grau tot entrenant per la zona del Puigmal. Aquests tipus de lesions són poca cosa, però si que si no es curen del tot bé t’acaben portant més problemes a la llarga.

La màxima garantia en que compto en aquest moments és que en Jóse (fisio del Centro Insular de Deportes de G.Canària ) em farà un bon bandatge per intentar córrer aquesta carrera tan dura de la que m’han parlat amb les màximes garanties possibles.

Cap als volts de les 20h en Fran, un canariense i amic dels meus companys de batalla en Miguel i en Paco, ens acosta al punt on finalitzarà la nostra cursa a Playa Melenaras ja que d’aquí, a les 21h, surten autocars que posa la pròpia organització perquè ens desplacin fins el lloc de sortida que ens queda a l’altre punta de l’illa a l’Aldea de St. Nicolás, tenim unes 2 hores de viatge, arribem a les 23h i com queda una hora encara, tenim temps per fer-nos fotos, em fan preguntes, em donen la camiseta de l’equip de Vandama Trail perquè en aquesta ocasió jo corro per ells. La deixo dintre d’una bossa que he preparat amb gels, barretes per no carregar tan pes a l’esquena i si fa falta recollir-la al km 42, indret on tindrem situat el 2n control.

Anem entrant tots els corredors/es dintre del camp de futbol de l’Aldea, són gairebé les 00:00h i ens situem a sols 65m d’altitud. SORTIM!!

Tenim un km gairebé per rodar, agafar ritme i ja enfilar-nos de dret per un sender casi vertical anomenat de Altavista (1.175m), allò no sembla un sender, estem pujant la muntanya a través, he d’anar en compte perquè m’estic sortint del camí poc evident constantment, la pujada es pedregosa i el turmell bo ja no sé quantes revinclades porta però com és el bo no dóna problemes i l’altre tampoc, amb l’envenat que m’hi ha fet en Jose tinc bones sensacions, almenys ara que tot es pujada de la bona i per estona, arribat el moment que comencem algun descens veurem que passa, de moment em concentro el màxim per no prendre mal, intento centrar-me en agafar un ritme conservador i poguer-lo augmentar conforme avanci la prova.

Arribem al 1r dels solsament 5 controls que ens trobarem al llarg del trail, la plaça de l’església de Artenara, de camí, m’he trobat en Miguel dient-me que arribat en aquest punt abandonaria, em quedo ben distreta perquè l’havia vist d’allò més pletòric a la sortida...

Carrego la camelbag, el bidó que hi porto les sals (Maximuscle) per anar-ho combinant que amb sols 20km que portem ja estàn buits i això que es de nit i havia sortit amb 2l. de líquid, l’humitat és exagerada per tan el factor clau en trobar-me bé serà anar-me hidratant molt sovint.

De moment la senyalització està impecable, m’havien advertit de que no era així en edicions anteriors però aquest any per el que vaig veient han millorat en molts aspectes.

Aquest tram que toca ara, de nit encara i amb una lluna plena que dóna gust de córrer casi o podries fer sota la seva llum, es bonic de fer, molt agradable on es pot trotar força estona, baixes, per algun tram un pèl aeri sense cap mena de perill, puges, i mai deixes de veure la bonica silueta del famós Roque Nublo. Passem per petites urbanitzacions com ara Cruz de Tejeda (1560m), baixem fins La Culata (1248m) i enfilem ràpid fins a 1590m on tenim el Gran Roque.

Tornem a baixar de nou fins una presa just abans d’avituallar-nos, el dia està despuntant i ho fa just passat Llanos de la Pez, aquí torno a carregar d’aigua, altra vegada torno a està “seca”, menjo plàtans, barretes i quina il·lusió, em retrobo amb el Paco, a la sortida ell i en Migue m’havien deixat enrere però jo no perdia l’esperança en caçar-los.

A partir d’aquí amb en Paco fem la carrera junts, passem bons i mals moments com és habitual en aquest tipus de batalles, amb tantes hores tens temps de veure-hi de tots colors però en definitiva la cosa va anar molt bé ja que la part final aconseguim portar un ritme alt on anem avançant a molts corredors i això ens dóna una força brutal.

Deixem enrere el penúltim dels controls: Albergue Beltrana, fem un fort repetjó i arribem a la cota més alta, el Pico de las Nieves (1954m).

A partir d’aquí comença el descens la primera part preciosa en quan a paisatge, trams volcànics súper divertits amb sorra que et permet baixar sense por, Caldera de los Marteles (1535m), d’aquí deixem de veure les meravelloses panoràmiques per endinsar-nos en pista de terra per la Era de Mota fins a l’últim control, Valsequillo (890m) resulta que en aquest poble s’hi elabora un dels millors formatges a nivell nacional.

Són les 10h quan arribem en aquest indret. D’aquí surten els corredors/es que han optat per fer la modalitat de 28kms, falta una hora perquè donguin la sortida.

El sol apreta molt, massa, per l’època en que estem així que com veig que alguns es remullen en una manguera que hi ha allà, jo no seré menys, així aconsegueixo anar fresqueta una bona estona. Ara només ens queda com a repetjó final superar la muntanya de Las Palmas que diuen els Canaris, fem molta pista novament però em de ficar-hi els cinc sentits per no prendre el camí equivocat, sortim d’un barranc per anar a un altre fins arribar al pont històric de Telde, el de 7 ojos, aquí tornem a refrescar-nos, fruita abundant, els plàtans que no faltin, l’animació tampoc hi falta però m’avisen que creuen que la 2ª fèmina ve a prop, així que reprenem la cursa tot passant per l’últim dels barrancs Bocabarranco fins portar-nos a la llarga avinguda marítima de Playa Melenaras, 4 kms d’asfalt fins arribar a meta, molt pesats, tan, que em bloquejo, entre els nervis i tot el que comporta el Paco em comença a deixar enrere uns minutets per avançar-se a la meta, diu que li farà molta il·lusió veure’m entrar jo continuo però de forma insegura, per primer cop deixen d’haver-hi marques i dubto per on va la cursa, la gent crida: “Por aquí!!... Sigue recto!! Por abajo las escaleras...! Y sinó m’ho diuen ells ho pregunto jo.

Em giro i veig que em persegueix una noia, no tinc temps de veure-li el dorsal, intento fer els possibles perquè no m’avanci, ho intento, ho aconsegueixo, passo la meta, no tinc ni forces per pujar la rampa, em deixo caure asentada a la mateixa rampa per recuperar les pulsacions, si senyor!!

14h i 1 maleït minut ho he aconseguit, quin final de carrera!!

Entra la noia i em felicita:

“Éres una màquina con 28kms no pude alcanzarte...

Buff, al moment vaig preguntar-me si valia la pena aquell final tan agònic a sols un parell de kms de cursa, però ja ho crec jo ara que si. Com us deia al principi... Ho donem tot a canvi de molt!!

Les bones sensacions continuen fins i tot després de la carrera, demano unes tisores a la creu roja per treure’m l’envenat i això si que és massa. El turmell no està gens inflat, m’adóno que en Jóse ha fet una molt bona feina i aquesta és la màxima recompensa ja que ara més que mai no em puc permetre tenir cap lesió.

M’espera un nou repte, tot ha anat molt depressa, pel meu gust tan de bo ho hagués sabut amb antel.lació però les coses van com van i malgrat el poc temps que queda per emprendre aquest gran repte hi posaré tots els sentits i tot el que estigui al meu abast.

EVEREST TRAIL RACE!!!!!

http://www.regio7.cat/esports/2011/10/20/bagenca-marta-prat-sera-leverest-trail-race/172010.html