LA FORQUETA 3007 - 10/11-07-10

HO HABEU VIST... ...? Quina meravella el llac Llardaneta darrere meu, als peus de la Forqueta gairebé.

El cap de setmana passat amb un grupet de 16 persones vam anar a passar un bonic cap de setmana, d'alta muntanya.

Dissabte vam sopar i dormir al refugi d'Àngel Forcau, jo vaig passar molt mala nit, feia temps que no m'havia trobat tan i tan malament amb dolor al costat esquerre, podien ser moltes coses, gasos, infecció d'orina, cansament de toota la setmana, no ho sé. Lo que si sé és que em vaig passar la nit en blanc i de les 00:00 fins passades les 02:00 caminant per el menjador i terrassa del refugi. Al tornar al llit va semblar que les molésties no eren tan persistents i cap a la matinada vaig aconseguir agafar el son.

A les 5'30 toca aixecar-se i em trobo bé, no al 100% pero ml millor que la nit, el meu cor em diu d'anar a fer cim pero en Pep no ho té clar, per por de que em torni a agafar un altre rampell...

Total!! Jo, en aquest cas, decideixo escoltar el meu cor i amunt que fa pujada.

Tantes vegades a la vida s'hauria d'agafar un camí i nosaltres n'agafem un altre, no saps si és el bo però alguna cosa et diu que tiris endavant. Malauradament no sempre la pràctica és tan evident.

A hores d'ara estic contenta perquè la meva elecció va ser del tot encertada, no vaig poder forçar la màquina amb tot el dia, pero si que vaig gaudir d'un paisatge, d'una bellesa impresionants i d'un equip de persones... MAQUÍSSIMES!!

Llàstima que la Maiato i en Luigi no van fer cim, ells però ja venien amb l'ideia de passar el cap de setmana al refugi i fer una escapadeta per els seus entorns.

Vam sortir de matí a les 7 menys 20' i a poc més de les 10h feiem cim. Mengem una miqueta i comencem a baixar de nou, molt tranquilament tot observant les marmotes.

A les 15:00h ja som al refugi menjant l'últim entrepà, paguem i avall.

Encara ens queda camí fins al pàrking on vam deixar el cotxe, just a la cascada d'Espigantosa, impresionant.

Un cop ens acostem als nostres cotxes, el cel cada vegada és més fosc, comença a llampegar. Just arribar i canviar-se alguns, perquè jo només pujo al cotxe després de retratar-nos de tort i de dret i barrabuum, aigua al canto.

Ooooh!! Que bé!! Pluja a saco paco però nosaltres a aixopluc. Ens sentim bé en pensar la que ens hauria pogut caure a sobre.

Comencem a tirar avall i abans no arribem a casa, fem forces parades pel camí amb tota la colla, riem, ens ho passem de conya tot recordant l'aventura del cap de setmana i la gent no para de recordar-me que m'hauria penedit ml si finalment hagués decidit no fer cim. Els dóno tota la raó.

Ha estat un cap de setmana per desconectar de curses i de fina, la pròxima:

L'OLLA DE NÚRIA, 21KMS, 1940M DE DESNIVELL ACUMULAT.