Fantàstic cap de setmana a Barruera disputant la CARA AMÓN a la bonica Vall de Boí.

Fa cosa de 2 mesos vaig decidir que el mes de maig hauria de descansar força, 1r per el volum de kilometratge que vaig fer entre el març i l'abril, 2n perquè em venia de gust fer "coses" + curtes i 3r perquè vull arribar a LA PALMA amb les cames senceres altra vegada per poder afrontar amb màxima garantia la TRANSVULCANIA, ultra que corraré el pròxim cap de setmana concretament el 4 de juny.

Dit això, vaig pensar que fer 1350 m de desnivell+ (+d'1km vertical) en sols 4'5 kms seria un entreno interesant i suficient per descubrir noves sensacions. Mai habia participat en aquesta modalitat.

Comencem 1r les noies a les 4'15 des de baix el bonic poble de Barruera per coronar Les Roies de Cardet (2444m).

Buah! Sols porto 300m des de la sortida aproximadament per els estrets carrers del poble i el meu coll ja treu foc, impressionant jo només habia tingut aquesta sensació al col.legi de petita quan ens feien córrer 4 voltes i no estava acostumada a córrer.

Em pregunto que si he d'arribar amb aquest mal de coll a dalt... Estic arreglada!!

Rectifico, he sortit massa ràpid, la carrera ens posa a totes a lloc.

Començo a agafar el ritme, passem el 1r avituallament, diuen que ens queda menys, evidentment, "una mica + de la 1/2"... -criden-, i no paro de pensar en que és lo + dur que mai he fet, si si, penso que prefereixo + córrer 2 Romàniques seguides si fa falta, abans que 1 km vertical. Impressionant!

2n avituallament i a partir d'aquí la cosa és més dura, més inclinació... Miro el rellotge 53', em tranquilitza pensar que ja no em deurà quedar gaire. Sembla que tinc un moment de glòria en sentir que m'arriben forces de totes bandes, seràn les gominoles màgiques? Jo que sé! Aquest moment dura poc quan veig que em de perdre un xic de desnivell i ens em d'agafar per una corda, penso, ara em de baixar????

Per sort baixem poquet i quan ja enfilem sols són 10' per fer cim, em trobo a la Núria Picas que ha fet 2a que ja comença a baixar i com és un encant al veure'm m'acompanya fins dalt, em diu que vaig bé i que li costa de seguir-me (com en sap d'animar aquesta xiqueta)!! Ho aconsegueix de tal manera que fins hi tot puc córrer fins al cim!!

QUINA PASSADA!!!!!!!!!!!!!!!!! MUNTANYA PURA I DURA!!!!!!!! DINTRE D'UN AMBIENT EXTRAORDINARI!!!!!!

Menjo meló, molt meló bec aigua i beguda isotònica i cap avall que fa baixada + ben acompanyada no puc anar, vaig amb l'èlit: Núria P., Yolanda Sáez i la seva parella, Quico Soler i jo.

Al vespre sopar a la Fonda, quina gana!! I de bon matí després d'anar a estirar les cames per aquelles contrades, xocolatada amb coca per acabar-ho de rematar.

Brillant cap de setmana.

Ara però, sols tinc a la ment: TRANSVULCANIA 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!