Gran matinal la d'ahir a Berga!! Després de tenir pluja gairebé tots els dies de la setmana... Qui ho hauria de dir que tindriem un diumenge de sol radiant, amb una meteorologia esplèndida per gaudir d'aquesta gran cursa a Berga. D'entre totes les curses de muntanya que porto fetes fins ara potser aquesta ha estat de les més dures i també de la que he gaudit més entre l'ambient que s'hi respirava i el paisatge, no es podia demanar més.
Bé, nosaltres, les dones, comencem un quart d'hora abans a les 8'45 del Passeig de l'Indústria de Berga a 700m, aquest és el punt més baix de la cursa i el més alt fa 2050m, que serà a dalt els Rasos de Baix.
El desnivell acumulat és de 4220m, fins que no passem els Rasos, la cursa sempre tendeix anar pujant, en algun punt carenegem, planegem i inclús arribem a descendir un pèl, però fins que no portem uns 24 kms aproximadament la cursa no baixa, això si a partir de la Font del Tagast ja comencem a tastar una bona devallada, fem el repetxonet per pujar a les antenes de la Figuerassa i a partir d'allà baixada a palo seco fins baix Berga de nou, com disfruto aquella baixada, sobretot quan gràcies al Pep que està esperant-me en el últim dels controls m'informa que vaig 5a, no tenia ni ideia de la posició en que em trobava, si que sabia que estava entre les 10 primeres, això si i feia pocs kms que habia avançat alguna posició.
La 4a la tinc a davant pero no m'ho posa gens fàcil, tinc la pell de gallina, i m'entra energia de totes bandes, quina passaaada, quan ja comencem a trepitjar asfalt i forta baixada per els carrers de Berga faig algun km segons el rellotge a sols 3'02'', apretant les dents puc passar-la per un petit despiste, les marques són a l'esquerre jo me n'adóno a temps, agafo el corriol correcte, l'aviso però jo estic davant passem per darrere el Castell i el camí tendeix a pujar de nou, penso que no podré mantenir pero continuo donan't-ho tot.
Altre cop més baixada per dins els carrers, s'acosta el Pg. i m'adóno que ens fan anar el fons, fer una curva i pujar fins a meta, com mata, però tinc uns segons d'avantage, reconec que he d'afluixar, tinc por de no poder creuar la meta, això si que seria fort! Objectiu complert millorar el temps d'en Pep de 4h36' de l'any passat, això va ser una juguesca que em va dur a córrer aquesta cursa tan si volia com no gairebé, pero el que poc m'imaginava arribar a ser-ne 4a d'entre les noies, això m'ha arregat molt les piles.
Després de parlar amb tot de cares conegudes, amics que feia molt que no veia com en Sergi per exemple, amigues, saludar a la gran guanyadora Núria Picas, un plaer coneixer-la... Vam anar a cruspir-nos el dinar que ens oferien els mateixos organitzadors d'aquesta gran cursa els Mountain Runner's.
Ara toca guradar tota aquesta energia i gastar la més mínima per anar a córrer la TRANSVULCANIA, 1r cap de setmana de juny, després, descans! Ja en tinc ganes, porto uns mesos força intensos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario