10a CURSA DE MUNTANYA MOSSOS D'ESQUADRA

Sortida estressant la d'ahir a Ripoll...

Just 2 minutets abans de sortir les noies, un quart abans que els nois, entro dins el calaix de sortida i amb aquestes que escolto que estàn dient per megafonía que tots els corredors han de passar per el control de dorsals... Quèèè? Jo no he passat per aquest control (penso)! Per sort se m'acosta un dels jutges de carrera, ens coneixem perquè som del mateix poble i ell mateix em passa aquest necessari control.

PAM! Sortim les 15 fèmines d'enguany i vinga, comencem a enfilar carrers amunt de Ripoll fins sortir d'aquest bonic poble, primer sender, camps a través, petita pista i muntanya amunt. No em sento gens còmode i no paro de preguntar-me a mi mateixa:

-Què fas avui aquí? Això és una bogeria! Evidentment m'adóno que és una bogeria quan just al km.5 ja m'atrapa en David Hernández de Diedre, el 1r dels corredors fins dalt el cim de St.Amand. Fa 2 anys, quan vaig córrer aquesta cursa també, els primers atletes em van atrapar ben bé dp del km.7...

Però... I que m'esperava dp del tute de la passada setmana a la Gran Costa Brava?

Així que sols em tocava disfrutar al màxim de la carrera, aprofitar que estava corrent per el Ripollès, comarca que m'encanta!

Corono el cim amb 1h32' i avall! Baixada mooolt tècnica, aquest any més degut a l'estat del terra, fang força relliscós i pedres humides i relliscants, no volia la pressió de cap corredor al darrere, no volia caure, últimament sembla que he agafat el truquillo amb això de rodolar per el terra, així que quan notava els talons d'algú per darrere, m'apartava i li oferia pas. Un cop passat el tram més tècnic va ser on potser vaig poder córrer amb més tranquilitat, amb la companyia d'en Narcís que també va ser a la Costa Brava i ell també com a resultat va emprar més temps que en l'edició anterior, els nostres comentaris eren comuns, bàsicament, "les cames no tiren, no dónen...". Finalment puc veure Ripoll de nou sota els meus peus i intento donar el màxim a la baixadeta fins tornar a entrar als carrers de la vila. Arribada a la plaça del Monestir.

3H12' (14' més que fa 2 anys), 9a de la general i 6a sènior.

Primer no estic satisfeta pero conforme van passant els minuts, vaig parlant amb un munt de coneguts, intercanviant sensacions i anècdotes, passen les hores, la tarda... Si!! Estic contenta d'haber participat a Ripoll i no ha estat una bogeria, gens ni mica, reconec que no són la meva especialitat aquest tipus de curses.

A la Romànica del pròxim finde a Navàs, estaré com peix a l'aigua!