EVEREST TRAIL RACE

EVEREST TRAIL RACE
Admirant els pilars del món!!

sábado, 28 de abril de 2012

I Circular Extrema villa de Moya











El pasado 31 de marzo volví de nuevo a Las Canarias para participar en una nueva carrera de montaña, en la bonita villa de Moya. Con la intención de promocionar el deporte de montaña y el turismo rural nace esta espectacular carrera con un recorrido de 32 kms, de los cuales un 80% discurren entre senderos. La salida era en el propio Municipio de Moya, pasaba por los senderos de las Cuevas de Doramas y del Parque Natural de Doramas, llegaba a la cumbre, atravesando senderos cubiertos de pinos canarios y regresaba de nuevo al Municipio de Moya por el Parque Rural de los Tilos de Moya, donde se encontraba la mayor parte de la reserva de laurisilva de Gran Canaria.
254 fueron los valientes que se atrevieron a recorrer parte de esta bonita isla.
Yeray Durán y Esther Fernández fueron los ganadores de la prueba, yo hice segunda con 3h 50’. Las sensaciones bastante buenas a parte de la pequeña deshidratación que tuve a mitad de carrera yendo a más hasta al final de esta.
Para mi fue un fin de semana, completo. Digamos que especial para mi.
Fui con Elena Rueda, gran compañera, amiga de trabajo y de batallas varias todas ellas en la montaña.
Llegamos a primera hora de la mañana del viernes, nos recogió Fernando, organizador de la prueba y también el culpable de que yo estuviera allí.

La tarde del viernes nos instalamos las dos en el pueblecito de Fontanales, en una de las Cabañas Verdes, que gozada de sitio, nos trataron a lo grande, no se puede pedir más.
Fuimos a estirar las piernas una hora y media y como las sensaciones eran buenas para las dos nos hincamos una rica rica cena de muerte y a la cama a descansar.
Sábado, nos levantamos pronto, nos metemos entre pecho y espalda un buen desayuno y llega Fernando para llevarnos a Moya.
Nosotras correremos y él, antes, durante y después será el speaker de la prueba, la verdad es que se le da muy bien, parece que lo haya hecho de toda la vida.

A las nueve en punto dan el pistoletazo de salida y tenemos unos 2 kms para empezar a estirar piernas en llano y empezar a coger nuestro sitio de carrera, nos encontramos con un tramo de 2 kms de una bajada bestia que nos lleva hasta el bonito barranco de Aguaje. Justo en esta parte me acordé de la carrera que hice el 2010 en Las Doramas.
Una vez salimos del barranco ya empezamos con una subida mantenida de 10kms sin poder descansar hasta el pueblo donde pasamos la noche anterior Fontanales, aquí llego fundida, las sensaciones que tenía el día antes cuando inspeccionábamos la zona han cambiado. Me hidrato al máximo en el punto que hay de avituallamiento y lleno hasta arriba el bidón que llevo, lo tenía vacío de hacía rato.
Empezamos a subir de nuevo con subida más llevadera hasta el pico Pavón de más de 1300m de altitud.
Ahora viene lo bueno, la bajada, pero ni en ella noto ningún síntoma de recuperación, las piernas las tengo vacías y tengo ganas de que termine la carrera.
De mientras, tengo tiempo de saborear las bellas vistas que nos ofrece esta zona, impresionantes hasta llegar a los Tilos de Moya, una zona con mucha sombra y paz. Aquí volvíamos de nuevo a subir muy suavemente hasta meta, tal vez fue la parte que me costó más, la deshidratación me pasó factura y al volver ascender en los últimos kilómetros por suaves que fueran me marcó bastante aún así tuve fuerzas para cruzar la meta con una sonrisa de oreja a oreja.

Llegó Elena más feliz que nunca con su 7ª posición, quedando 3ª de su categoría.
Lo celebramos con una buena comilona, luego nos juntamos con varios amigos  Canarios. Y de nuevo a nuestra Cabaña verde de Fontanales a descansar que el domingo tocaba hacer turismo por la Isla e ir a visitar a mi amigo Roque Nublo de la mano de Fernando y su mujer Maribel, un encanto esta parejita.
Gracias por hacernos tan felices este fin de semana, nos vemos en la TRANSVULCANIA Fernando!!
Pero antes toca correr la Trailwalker con Arnau Abancó, Joan Castias y como no… Elena Rueda, a todos ellos besos y abrazos.


CLASIFICACIÓN:
 http://villademoyaeventosdeportivos.es/moyatrail/clasificacion.html

lunes, 12 de marzo de 2012

I CURSA PUNK TRAIL DE SALLENT


Crònica de la jornada.cat:
http://lajornada.cat/2012/03/11/punk-trail-a-sallent/

Va ser una matinal esplèndida i especial tot corrent durant 2h 19' una cursa diferent a les altres, gratuïta on tenies de tot i més, no va faltar cap detall, no hi havien classificacions. Tots vam ser guanyadors, tan els que ho feien a 1a hora del matí, a les 7h, per donar un parell de voltes al circuit com la resta que sortíem a les 10h amb il.lusió per emprendre autèntics corriols de muntanya, amunt que fa pujada i avall que fa baixada i de la bona!! En tot el recorregut de 23kms van haver-hi 4 avituallaments, els quals no hi faltava ni el més mínim detall, una senyalització més que impecable... Ahh! I el més fonamental l'animació de la gent que t'anaves trobant en el circuit, genial!!
Van ser moltes les cares conegudes que ens vam retrobar a Sallent, tots amb unes ganes tremendes de passar una matinal autènticament Punk. Molta gent que venia a córrer la 1a cursa de la seva vida... Segur que amb l'experiència que la majoria ens vam endur ahir, l'any que vé repetirem i si en vam ser 200... En serem 400!!
Donar les gràcies a en Jordi Molist, la resta de companys, sponsors, patrocinadors i col.laboradors que van fer possible aquesta moguda. Un dia diferent i autèntic Punk Trail, si senyor!! Fins la pròxima!!

CURSA DELS GITANOS 4/3/12


Avui toca córrer a Taradell, la Cursa dels Gitanos, jo faré la llarga de 23kms segons el Garmin i el Pep la curta d'11kms.
L'any passat ja la vaig fer, era la 1a edició, i la vaig guanyar amb el mateix temps que aquest any, 2h23' amb la diferència que enguany he fet 6a de fèmines, quin planter que hi havia, però m'he sentit bé corrent, bones sensacions a diferència de l'any passat i això per mi és molt bo, de cara afrontar la llarga temporada d'ultres que m'esperen.
No faré un resum del recorregut ja que és el mateix de l'any passat amb un parell de petits canvis segons em van explicar els organitzadors.
Remarcar que és una cursa ràpida per els corredors, no per mi que sóc diésel. La 1a part molt trencacames, és un puja baixa molt ràpid que muscularment et va desgastant i la 2a part, a part de tindre pujdes més llargues, et permet estirar més les cames i agafar un bon ritme de carrera fins a l'arribada, que s'acaba la cursa en baixada pràcticament.
Em va fer especial il.lusió retrobar-me amb els Jordi's de l'Everest Trail Race (el càmera i el fotògraf), a més a més en Toni Monterde que feia el control de temps (Chips) tan a la Everest com als Gitanos, que bé poder recordar anècdotes altra vegada de l'Himalaya a Taradell.

Classificacions:
http://www.cetaradell.net/index.php?option=com_content&view=article&id=109:2a-cursa-dels-gitanos-classificacions&catid=41:curses&Itemid=73

MARATRAIL "Anar-hi Anant" 26/2/12

Distància: 45kms
Desnivell acumulat: 3550m (1800m+)

Sortida: Envelat de Bonmatí Arribada: Escola St. Jordi

A les 5 i pocs minuts de la matinada sortim de Manresa en Pep i jo, direcció Bonmatí (Girona).
Tinc moltes ganes de fer aquesta marxa, primer de tot perquè després de la Marxa del Terme de St. Fruitós pràcticament és la segona tirada llar
ga de l'any, he de començar a acumular volum però mica en mica i sense pressa, tinc l'agenda apretada i si ens passem de kms sé que la temporada no acabarà en bon peu.
Un cop a Bonmatí, després de que el Pep anés a
fer el seu cafè, ens trobem en el mateix bar a en Joel Jou, en Pau, l'Oriol... Fem petar la xerrada d'aventures vàries del passat i també del futur perquè val a dir que els fondistes d'objectius no ens en falten mai!!
Anem a buscar els dorsals i allà saludo a més penya, entre molts l'Elena Rueda, en Víctor, l'Òscar, en Joan Salamaña...Quantes cares conegudes!!
Un cop tenim el dorsal entre les mans, anem
ràpid cap al cotxe a deixar tot el què no ens farà falta, agafo la motxilla nova, avui vaig d'estreno i la veritat es que és la més còmode que he provat fins al moment.
No estic nerviosa, avui és un entreno, no hi han classificacions encara que tots anem amb dorsal.
Fins ara era una caminada però enguany celebren l'aniversari i l'han allargat fins a 45kms la més llarga, la mitjana que és una mitja marató i una caminada curteta de 8kms, així que teníem per triar i remenar, per a tots els gustos, no ens podem pas queixar i més per el preu que em pagat, el què ens han cuidat, ens han donat de tot i més al llarg de la travessa i botifarra a l'arribada més fruita... un luxe de matinal.

Perfil de la travessa:Just tancar el cotxe sentim el petard que anuncia que és hora de començar a bellugar-se.
Em despedeixo del Pep perquè ell vol pendre-s'ho amb molta calma i vol fer la mitja marató, jo m'escapo al darrere dels corredors que han sortit puntuals i entre ells ens passa en Joan Salamaña, va com una sargantana, ja no el veuré més fins dilluns al gimnàs, jajaja, quina fiera!
Atrapo a l'Elena que va amb en Víctor i l'Òscar, ells faràn la mitja també.
Començo a trobar el meu ritme i vaig tirant endavant, disfrutant de les pistes per el moment, m'encanten!
Arribo al 1r avituallament i em trobo a la parelleta d'en Santi i la Carme, gentilesa d'en Santi que decideix gravar-me mentre vull començar a córrer amb la boca plena de plàtan:
http://youtu.be/1zTnq9ceww0 Enllaç on podreu veure lo bé que ens ho vam passar tots plegats a Bonmatí.

Finalment començo a recuperar el ritme que duia abans d'arribar al control, vaig corrent pista amunt però la cosa comença a complicar-se i per no saturar les cames decideixo de tan en tan donar-los un respir a les pujades, mentre camino ràpid. La pujada que trobo més durilla i que no m'esperava tanta inclinació és la de St. Roc, en algun moment em recorda quan pujo la Figuerassa de Berga, estem seguint un corriol ombrívol guapíssim entremig de pedres que s'imposen entre el camí.
A dalt de tot agafem un sender que tendeix a carenejar i comencem a baixar, m'emporto unes vistes magnífiques entre les meves retines.
Baixada en picat i més pista per deixar-se anar mentre ens van avançant ciclistes, estic anant amb en Mik, fa molt de temps que no havíem coincidit, fa 2 anys a la Marxassa, com passa el temps! Ens anem fent la goma fins a l'arribada, els últims kms als 2 se'ns fan bastant durs de passar, les cames estan borratxes però un cop finalitzat l'entreno em quedo de meravella, després de la merescuda dutxa.
Temps: 5h 19'.

lunes, 27 de febrero de 2012

Cube Trailwalker's


Hola a tothom,
amb els companys de Cube estem treballant per anar a córrer la Trailwalker d'enguany, un projecte que em fa especial il.lusió. L'any passat ja hi van participar i va ser tot un èxit, una aventura molt bonica de recordar. Així que aquest any no m'ho vull perdre i en vull ser una de les protagonistes.
Perquè pogueu veure tot el que s'està fent em creat una pàgina al facebook on podreu anar-nos seguint, aquí us deixo l'enllaç:

http://www.facebook.com/pages/Cube-Trailwalkers/337763102929684?notif_t=page_new_likes


Nosaltres hi posem les cames... I tú? Ajudan's a col.laborar!!



domingo, 12 de febrero de 2012

1/2 MARATÓ DE GAVÀ

Per iniciar el relat us deixo amb unes paraules que vaig trobar l'altre dia a Internet, sincerament, em vaig sentir tan identificada amb elles que per això he decidit ensenyar-vos-les:
Finalment tot és ben senzill... La vida allà, al fons de la vall, és força grisa; els mitjans només ens parlen de crisi i conflictes, i hi ha poques coses que ens facin somriure. Llavors, agafem les sabatilles o les botes de caminar, un bidó d’aigua, els pals i marxem caminant o corrent. El camí s’eleva i amb ell els nostres pensaments.
Allà baix, la vall es torna un decorat, el paisatge s’obre i el
s cims s’il·luminen amb el sol del matí. La natura es barreja amb les nostres sensacions, ens embriaguem amb l’aire que escalfa els nostres pulmons i el nostre cor dóna salts si el ritme és una mica massa fort. Fa falta alentir el pas per què la seva cadència ens permeti la contemplació del paisatge. El camí es torna espadat i la carena està amb prou feines marcada per un perfil, que només deixa lloc a un caminar àgil. Conservem la traça, recolzem la mà sobre la roca per sentir la seva presència, i més amunt, ens obrim cap el cel ofert pel cim. El respir s’assossega, el cos s’alenteix i els ulls s’omplen del món vist des d’allà dalt. Com n'és de fantastic el món vist des dels cims!
Nobstant aquest cert escrit, avui he decidit no fer cap cim, deixar la muntanya i anar a córrer arran de mar, em venia de gust de fer un entreno ràpid i com que és molt bo escoltar el cos de tant en tant... vaig optar per apuntar-me a la mitja de Gavà.
Els hiverns sempre acostumo a fer-ne un parell o tres i aquest encara no n'havia corregut cap, em venia de gust! I perquè no a Gavà? L'any 2007 ja l'havia fet. No recordo la marca que vaig fer aquell any però si que estic més que orgullosa de la que he fet avui, anant de menys a més, com sempre, i amb bones sensacions. He fet 1h 36', la veritat, no anava a buscar cap temps en concret i no tenia ni la més mínima idea de què em podria sortir, per tant diguem que l'he disfrutat força.
Gran entreno avui a Gavà!!
Classificacions:
http://www.championchip.cat/web/resultats/

jueves, 9 de febrero de 2012

CURSA NOCTURNA DE ROCACORBA

Ni el fred ni l'home llop van ser obstacle per la 1a cursa nocturna de muntanya que es va celebrar el passat 4 de febrer a Can Adri. La prova constava de 2 recorreguts un d'11kms i l'altre de 22kms.
Amb l'Isma vam optar per formar parella mixta i córrer la de 22kms.
Per mi a part de córrer de nit era una de les principals atraccions, el poder participar de forma individual o bé fer parelles: mixtes, 2 fèmines o bé 2 nois.
“Èpica”, amb aquesta paraula descrivien la primera edició de la Cursa Nocturna de Rocacorba els més de mig miler de participants que van voler desafiar les temperatures gèlides de dissabte passat.
A dos quarts de set les llums del pavelló de Canet d’Adrí s’apagaven. I només una referència... la llum del frontal. Així doncs, mica en mica, una riuada de punts de llum començava a enfilar-se cap a Rocacorba.
Dies abans amb les inclemències meteorològiques els mateixos organitzadors es preguntaven si haurien de canviar el traçat de la prova, però no va fer falta ja que es va desenvolupar amb normalitat pel camí previst. El petit gruix de neu acumulat a les cotes altes li atorgaven encanta a la prova, mentre les zones gelades van exigir una tècnica més depurada als corredors.
Personalment em va agradar ja que es podia córrer força estona per pista, sols era corriol la pujada al cim i el descens per un sender força tècnic, amb trams de gel que calia extremar més les precaucions.
No vaig veure res a part d'un petit glop d'aigua en el 2n control, la beguda estava en gran part glassada, així que un cop a meta ja em vaig refer a base de fruita i aigua.
Amb l'Isma vam fer 6ens d'equips mixtos amb un temps de 2h 21'.
Durant la prova vaig escollir bé el vestuari perquè no vaig passar absolutament gens de fred, malla llarga, tèrmica i a sobre d'aquesta una camiseta de La Fuma màniga curta model "Guina" més un impermeable de gore molt lleuger de La Fuma també.
Em vaig quedar satisfeta per ser la primera cursa de la temporada.

http://www.youtube.com/watch?v=ZDDk2uq3TV0&feature=youtu.be