Cube Trailwalker's

Hola a tothom,
amb els companys de Cube estem treballant per anar a córrer la Trailwalker d'enguany, un projecte que em fa especial il.lusió. L'any passat ja hi van participar i va ser tot un èxit, una aventura molt bonica de recordar. Així que aquest any no m'ho vull perdre i en vull ser una de les protagonistes.
Perquè pogueu veure tot el que s'està fent em creat una pàgina al facebook on podreu anar-nos seguint, aquí us deixo l'enllaç:

http://www.facebook.com/pages/Cube-Trailwalkers/337763102929684?notif_t=page_new_likes


Nosaltres hi posem les cames... I tú? Ajudan's a col.laborar!!

1/2 MARATÓ DE GAVÀ

Per iniciar el relat us deixo amb unes paraules que vaig trobar l'altre dia a Internet, sincerament, em vaig sentir tan identificada amb elles que per això he decidit ensenyar-vos-les:

Finalment tot és ben senzill... La vida allà, al fons de la vall, és força grisa; els mitjans només ens parlen de crisi i conflictes, i hi ha poques coses que ens facin somriure. Llavors, agafem les sabatilles o les botes de caminar, un bidó d’aigua, els pals i marxem caminant o corrent. El camí s’eleva i amb ell els nostres pensaments.
Allà baix, la vall es torna un decorat, el paisatge s’obre i els cims s’il·luminen amb el sol del matí. La natura es barreja amb les nostres sensacions, ens embriaguem amb l’aire que escalfa els nostres pulmons i el nostre cor dóna salts si el ritme és una mica massa fort. Fa falta alentir el pas per què la seva cadència ens permeti la contemplació del paisatge. El camí es torna espadat i la carena està amb prou feines marcada per un perfil, que només deixa lloc a un caminar àgil. Conservem la traça, recolzem la mà sobre la roca per sentir la seva presència, i més amunt, ens obrim cap el cel ofert pel cim. El respir s’assossega, el cos s’alenteix i els ulls s’omplen del món vist des d’allà dalt. Com n'és de fantastic el món vist des dels cims!

Nobstant aquest cert escrit, avui he decidit no fer cap cim, deixar la muntanya i anar a córrer arran de mar, em venia de gust de fer un entreno ràpid i com que és molt bo escoltar el cos de tant en tant... vaig optar per apuntar-me a la mitja de Gavà.
Els hiverns sempre acostumo a fer-ne un parell o tres i aquest encara no n'havia corregut cap, em venia de gust! I perquè no a Gavà? L'any 2007 ja l'havia fet. No recordo la marca que vaig fer aquell any però si que estic més que orgullosa de la que he fet avui, anant de menys a més, com sempre, i amb bones sensacions. He fet 1h 36', la veritat, no anava a buscar cap temps en concret i no tenia ni la més mínima idea de què em podria sortir, per tant diguem que l'he disfrutat força.
Gran entreno avui a Gavà!!
Classificacions:
http://www.championchip.cat/web/resultats/

CURSA NOCTURNA DE ROCACORBA

Ni el fred ni l'home llop van ser obstacle per la 1a cursa nocturna de muntanya que es va celebrar el passat 4 de febrer a Can Adri. La prova constava de 2 recorreguts un d'11kms i l'altre de 22kms.
Amb l'Isma vam optar per formar parella mixta i córrer la de 22kms.
Per mi a part de córrer de nit era una de les principals atraccions, el poder participar de forma individual o bé fer parelles: mixtes, 2 fèmines o bé 2 nois.
“Èpica”, amb aquesta paraula descrivien la primera edició de la Cursa Nocturna de Rocacorba els més de mig miler de participants que van voler desafiar les temperatures gèlides de dissabte passat.
A dos quarts de set les llums del pavelló de Canet d’Adrí s’apagaven. I només una referència... la llum del frontal. Així doncs, mica en mica, una riuada de punts de llum començava a enfilar-se cap a Rocacorba.
Dies abans amb les inclemències meteorològiques els mateixos organitzadors es preguntaven si haurien de canviar el traçat de la prova, però no va fer falta ja que es va desenvolupar amb normalitat pel camí previst. El petit gruix de neu acumulat a les cotes altes li atorgaven encanta a la prova, mentre les zones gelades van exigir una tècnica més depurada als corredors.
Personalment em va agradar ja que es podia córrer força estona per pista, sols era corriol la pujada al cim i el descens per un sender força tècnic, amb trams de gel que calia extremar més les precaucions.
No vaig veure res a part d'un petit glop d'aigua en el 2n control, la beguda estava en gran part glassada, així que un cop a meta ja em vaig refer a base de fruita i aigua.
Amb l'Isma vam fer 6ens d'equips mixtos amb un temps de 2h 21'.
Durant la prova vaig escollir bé el vestuari perquè no vaig passar absolutament gens de fred, malla llarga, tèrmica i a sobre d'aquesta una camiseta de La Fuma màniga curta model "Guina" més un impermeable de gore molt lleuger de La Fuma també.
Em vaig quedar satisfeta per ser la primera cursa de la temporada.

http://www.youtube.com/watch?v=ZDDk2uq3TV0&feature=youtu.be

SANT SILVESTRE DELS ESQUERDABOCS AVINYÓ 2011

http://www.regio7.cat/esports/2012/01/02/jordi-calduch-iolanda-garcia-son-campions-avinyo/183738.html
Els Esquerdabocs, juntament amb el Centre Excursionista d'Avinyó i l'Ajuntament d'Avinyó organitzem la Sant Silvestre dels Esquerdabocs aquest pròxim 31 de Desembre.
INFORMACIÓ GENERAL
La cursa inclou dos recorreguts i quatre modalitats diferents.
· Circuit 10 km
· Circuit 5 km corrent
· Circuit 5 km caminant
· Curses infantils
Població: Avinyó, Barcelona
Lloc: Pavelló municipal.
Data: 31 de Desembre de 2011.El dia 31 després d'ajudar a la St. Silvestre de Cube i veure passar tots els corredor@s em tocava a mi córrer per la tarda. Estava apuntada a Avinyó, m'havia animat a participar a aquesta cursa perquè me n'havien parlat molt bé, té un caire muntanyenc, poca pista, senders i corriols i això si, no m'ho imaginava tant, un ambient inmillorable i al finalitzar coca i turrons per despedir-nos de l'any de la millor forma!
Va ser molt agradable aquella tarda, primer perquè... Tot s'ha de dir! Amb el Pep i jo vam anar cap Avinyó amb poques ganes de córrer, haver de córrer 10 km a un ritme alt... No em venia molt de gust, diguem que tot era mandra. Quan comences una cursa llarga, com les que estic acostumada a fer vas de menys a més però una d'aquestes com la d'Avinyó no et pots permetre anar de menys si vols que et surti un bon temps, ja has de sortir amb l'accelerador a tope i a mi això no em va per el tipus d'entreno que faig.
Però bé, feta aquesta breu introducció del meu estat pre-cursa... Dir-vos que un cop finalitzada no em puc queixar, em va anar prou bé, a la sortida ja em vaig posar quasi a 1a fila per no trobar-me cap tap i vaig poder portar un bon ritme, això si, de menys a més, cada vegada em sentia millor, però el principi quan van donar la sortida... Em va costar agafar un ritme macu.
Vaig arribar a meta 2a i vaig parar el crono amb 0:51:04 molt contenta i amb la consciència tranquila per despedir-me del 2011 com cal.
BON ANY A TOTS!
Us deixo amb aquest reportatge que van filmar en Santi i la Carme, grans corredors i millors persones, gràcies a ells podem disfrutar de l'essència que va tindre aquesta cursa. Sens dubte cada any anirà a més!! Gràcies ESQUERDABOCS per fer-nos disfrutar tan l'últim dia de l'any!!
http://www.youtube.com/watch?v=G5wQbJ_f_Rc&feature=share

Maratón de Anaga - k42 - TENERIFE

Gairebé vaig prometre que després de córrer la Everest trail Race faria un descans actiu ja que la nova temporada promet. Vaig canviar de plans al notar les bones sensacions en els curts entrenaments de després de l’Everest, desconeixia com podria tornar però resulta que em vaig trobar molt bé a la tornada tan físicament com emocionalment parlant i tot això em va portar a prendre la decisió de córrer a Tenerife, a la població de la Laguna, patrimoni de la humanitat, la K42 i amb ella ampliaria el meu currículum.

Arribem dissabte 10 de desembre a Tenerife, estem allotjats a un hotelet de La Laguna, la mateixa població d’on arranquem l’endemà diumenge a les 9:00.

Estem ja a la zona de sortida, hi ha molt d’ambient. Després de moltes salutacions em començo a situar just davant la línia de sortida, ens fan les presentacions als atletes convidats i amb pocs segons ja la tenim liada, ja em trobo corrent fora de ritme per unes rampes vertiginoses que per ganes ja caminaria, però no potser, “aguanta Marta aguanta, que ningú camina...” anava pensant jo en aquells durs moments. I es que sempre a qualsevol prova, ho passo fatal en el moment de començar, ja sigui en baixada perquè sortim massa fletxats i en pujada perquè no ha donat temps a escalfar... Tot és fotut, la veritat per mi. Cada vegada en sóc més conscient, per molt que vulgui apretar el meu cos no en vol això si, va de menys a més això comporta que cada vegada tingui millors sensacions conforme avança la cursa, bé, sempre hi ha excepcions però aquí a la marató d’ Anaga tot va anar força bé. Motor diesel a tope!!

Aquí teniu el perfil de la cursa:

La meva tàctica va ser aguantar com fos un bon ritme de sortida, cada vegada millorant-lo i atacar a la pujada de la part final. Una pujada dura els primers cinc kms però que després encara que l’ascens no s’acabava ja no era tan mantinguda i tenies alguns “plans” per recuperar. A partir de l’últim control intento fer la baixada tan ràpid com puc, no és tècnica per tan se’m dóna bé i quan ja ens estem acostant a l’arribada encara m’entre més subidón quan m’adono que estic atrapant a en Paco i el seu amic Toño, els feia a l’arribada aquest parell així que amb ells arribo a meta súper contenta d’aquesta 2a posició amb 5h 28’. Genial!

http://www.gesportcanarias.com/doc/K42_Anaga_Marathon_2011/General_Femenina_K42AnagaMarathon.htm

BON NADAL I FELIÇ 2012

http://www.youtube.com/watch?v=YBIwCdvhgX4&feature=share

Realment fa posar la pell de gallina, el missatge que transmet no fan falta paraules amb els 12' que dura el video ni ha prou. Trist però amb final feliç!!
Felices festes! Salut, kms i muntanya per els propers objectius!!

La Niña Que Llora En Tus Fiestas (Version Estudio)