Olla de Núria 2010

18 de juliol, sona el despertador a les 4’30, preparo les 4 coses que em quedaven pendents, prenc una bona tassa de tè verd i amb el Pep toquem el dos cap a Sta Mª d’Oló, poble on vaig néixer, a recollir ma mare, ella també serà testimoni del gran festival que ens espera avui a la preciosa Vall de Núria.
En Pep no es pot resistir al seu cafè habitual així que toca parada obligatòria al “Depaso” de l’Eix i seguidament continuem el nostre camí fins a Queralbs, aparquem fàcilment al pàrking i anem a comprar els tiquets del cremallera per en Pep i ma mare, per sort el meu està incluit amb el meu dorsal. Un cop allà em començo a trobar amb tot de companys i amics: Isma, Olga, Mercè, Francesc, Dolors, Juanito, tots ells menys l’Isma que correrà... Pugen pel camí Vell fins a Núria, a la sortida ja seran allà per donar-nos tots els ànims i forces necessàries per poder córrer.
Un cop a dalt a Núria anem a recollir els nostres dorsals, ens col·loquem el pitrall-xaleco i tot saludant a cares conegudes anem fent temps fins a que donguin la sortida.
Fa un dia esplèndid i assolellat!
A les 9’15 sortim puntuals, primer fem una volteta amb l’Ismael Flores de St. Joan de Vilatorrada tot comentant batalletes nostres i comencem a enfilar marge amunt fins trobar-nos el 1r dels avituallaments: Ras de l’Ortigar un xic abans del cim de l’Ortigar, buff gairebé 3kms i porto 57’39’’ m’he encantat massa amb el tap de la sortida, però penso que queda molta cursa i no cal desaprofitar les energies.
Amb 1h30’ em planto dalt del Puigmal, a dalt del cim és un autèntic festival, quin goig!!
Tot baixant direcció a Finestrelles em tobo a en Mia Carol, es fa un fart d’animar, nosaltres ho necessitem!! Gràcies penya!!
La cursa és guapissima i les panoràmiques genials, espectaculars estic orgullosa de tenir aquests paratges tan a prop de casa meva VISCA CATALUNYA!!
Pic d’Eina (hi passem per el costat), Coll d’Eina, Pic de Noufonts, Coll de Noufonts 3h06’... Anem carenejant pujant i baixant constantment, de lluny penses: “...aquesta pujadeta pròxima és suau...” i quan la tens a davant per curta que sigui és dura de pebrots. Però la pitjor aquesta la del Pic de Fontnegra, petita però intensa, 3h48’.
A partir d’aquí baixada dretíssima fins al Pic de l’Àliga, penso que apretant podré fer poc + de 4 hores i taaant que si, bastant més de 4 hores n’és el resultat final (4h21’) però vaja, ha estat un entrenament formidable, el qual l’any que ve sens dubte sinó tinc cap imprevist tornaré a repetir.

Just abans de creuar la linia d'arribada sorpresa!! Em trobo amb en Guifré, David i Jordina, companys de Cube, m'animen i en David no es pot resistir i arrenca a córrer al meu costat, fem la volteta que han afegit enguany al voltant del llac i aleshores si creuo la META.
Conclusions:
Durant la cursa m’he trobat bé, amb força de cames però imagino que al ser la 1a cursa que feia a tanta alçada, tenint en compte que gairebé 3 quartes parts d’elles es desenvolupen entre 2600m i 2800m em notava pesada, amb força però amb manca de velocitat.
Molt satisfeta, ja que de tot sempre hi ha una part positiva.
Dintre de poc més notícies del Ripollès!! Us ho prometo!

LA FORQUETA 3007 - 10/11-07-10

HO HABEU VIST... ...? Quina meravella el llac Llardaneta darrere meu, als peus de la Forqueta gairebé.

El cap de setmana passat amb un grupet de 16 persones vam anar a passar un bonic cap de setmana, d'alta muntanya.

Dissabte vam sopar i dormir al refugi d'Àngel Forcau, jo vaig passar molt mala nit, feia temps que no m'havia trobat tan i tan malament amb dolor al costat esquerre, podien ser moltes coses, gasos, infecció d'orina, cansament de toota la setmana, no ho sé. Lo que si sé és que em vaig passar la nit en blanc i de les 00:00 fins passades les 02:00 caminant per el menjador i terrassa del refugi. Al tornar al llit va semblar que les molésties no eren tan persistents i cap a la matinada vaig aconseguir agafar el son.

A les 5'30 toca aixecar-se i em trobo bé, no al 100% pero ml millor que la nit, el meu cor em diu d'anar a fer cim pero en Pep no ho té clar, per por de que em torni a agafar un altre rampell...

Total!! Jo, en aquest cas, decideixo escoltar el meu cor i amunt que fa pujada.

Tantes vegades a la vida s'hauria d'agafar un camí i nosaltres n'agafem un altre, no saps si és el bo però alguna cosa et diu que tiris endavant. Malauradament no sempre la pràctica és tan evident.

A hores d'ara estic contenta perquè la meva elecció va ser del tot encertada, no vaig poder forçar la màquina amb tot el dia, pero si que vaig gaudir d'un paisatge, d'una bellesa impresionants i d'un equip de persones... MAQUÍSSIMES!!

Llàstima que la Maiato i en Luigi no van fer cim, ells però ja venien amb l'ideia de passar el cap de setmana al refugi i fer una escapadeta per els seus entorns.

Vam sortir de matí a les 7 menys 20' i a poc més de les 10h feiem cim. Mengem una miqueta i comencem a baixar de nou, molt tranquilament tot observant les marmotes.

A les 15:00h ja som al refugi menjant l'últim entrepà, paguem i avall.

Encara ens queda camí fins al pàrking on vam deixar el cotxe, just a la cascada d'Espigantosa, impresionant.

Un cop ens acostem als nostres cotxes, el cel cada vegada és més fosc, comença a llampegar. Just arribar i canviar-se alguns, perquè jo només pujo al cotxe després de retratar-nos de tort i de dret i barrabuum, aigua al canto.

Ooooh!! Que bé!! Pluja a saco paco però nosaltres a aixopluc. Ens sentim bé en pensar la que ens hauria pogut caure a sobre.

Comencem a tirar avall i abans no arribem a casa, fem forces parades pel camí amb tota la colla, riem, ens ho passem de conya tot recordant l'aventura del cap de setmana i la gent no para de recordar-me que m'hauria penedit ml si finalment hagués decidit no fer cim. Els dóno tota la raó.

Ha estat un cap de setmana per desconectar de curses i de fina, la pròxima:

L'OLLA DE NÚRIA, 21KMS, 1940M DE DESNIVELL ACUMULAT.

NÚRIA-QUERALT-BERGA

Després d'un mes de la tornada de la Palma de córrer la Transvulcania, torne-m'hi que no ha estat res 96km i 9500m de desnivell acumulat, aquestes dades tenen un nom, s'anomena: Núria- Queralt- Berga.

Poc més de les 13h estem dalt el bonic paratge de Núria, m'encanta aquell ambient, molta diversitat de gent, uns que van a passar una bona estona, d'altres sols el matí o bé tota la jornada i finalment em trobo amb un grup de 370 persones que tenim un objectiu comú: completar aquesta gran travessa. Ara sé que d'aquestes, sols 235 seràn finishers d'aquesta espectacular aventura passada per pedra, aigua, llamps, trons i fang. Benvinguts al món de l'ultra!!

Bé, fet aquest incís, recollim el meu dorsal, 355 i anem a dinar l'amanida de pasta que m'he preparat a casa, no tinc massa gana.

De mentres ens trobem amb el grupet de l'Elena, el David, l'Alba i en Sergi tots bastant neguitosos menys en Sergi, ell demostra calma.

Anem coincidint també amb forces persones més, entre les quals no parem de parlar del temps, de la tàctica de la cursa, pròxims objectius,... Som una gran família, sempre amb projectes de futur.

L'hora de sortida és a les 15'30 i per sorpresa meva surto gairebé a les 15'45, sortim d'un en un perqué ens han d'anar registrant el dorsal abans de començar, evidentment tot aquest temps perdut després es resta.

Finalment arranquem i surto bastant conservadora, no n'hi anairia tant pero el grapat de gent m'impedeix portar fins i tot un ritme de creuer. Adalanto per on puc per dalt per baix, salto cap aquí cap allà, vigilant de no entrebancar-me amb un coi d'arrel, aquella zona n'està farcida fins arribar el 1r avituallament: Font de l'home mort, qualsevol veu aigua d'aquí!!

Ara toca la primera de les pujades, per mi, la pitjor: Pas dels LLadres, encara que les altres siguin dures, no els hi trobo tanta dificultat com aquesta, jo penso que és perquè la fem de dia i "mai" veus la fi. A més a més abans de finalitzar el tram de pujada, ja es preveia perquè tot el cel estava ben tapat i fosc comença a calamarsar, per sort dura poca estona, llavors continua el temporal amb un fort ruixat d'escasos minuts i plas! S'esparreca el cel i ens sorprèn un solet esplèndit que ens aseca i convida a córrer camp a través, damunt de l'alfombra verda de gespa d'aquells paratges amb grans ramats de cavalls. Que bonica és la muntanya!!

Detecto de seguida un dels canvis del recorregut, la baixada, i forta baixada fins l'estació de la Molina (sopar), bàsicament per pista, bona per córrer a saco, almenys 10kms. No paro de pensar que contra més baixem... Més pujarem i així és súper pujada que després es va suavitzant fins arribar a Coll de Pal, continuem un bon tros de carretera d'asfalt, en aquest tram ja he fet un bon grupet en Joan de Torelló, i els 2 Jordis de Monistrol, amb ells arribo al Refugi del Rebost. Paro poca estona, encara vull aprofitar els pocs minuts que queden de llum i continuo sola cap baix, parlant clar, quina merda de baixada fins el Paller de Dalt, intento no caure pero és impossible, m'atrapa el grupet d'abans, em passen i més tard m'atrapa en Sergi, li dic que vagi el davant per fer-me de llebre però res, de bones a primeres ja em torno a fotre de llorus i aquesta vegada un bon culasso fins i tot veig saltar el frontal per els aires, per sort continua funcionant. Ell m'espera i anem junts fins al pròxim avituallament, Rigogrèixer, allà ens juntarem de nou amb el grupet dels Jordis, d'en Joan i d'un noi que diu que no vol anar sol, ara no recordu el seu nom. Fem un bon equip, són una bona roda per mi, perquè m'estàn ajudant a mantenir un ritme alt, probablement si jo anés sola no aniria tan ràpid, portem una bona mitja i lo millor unes sensacions, en aquells moments, boníssimes.

Passem l'avituallament de Can Cerdanyola, ens ben avituallem perquè sabem que el tram que ens espera no és poc, pujarem fins el Coll de la Bauma, bé, mantenim un ritme constant fins dalt, lo que habia de ser difícil és converteix en fàcil perquè la cosa se'n va a norris per moments, la baixada un desastre, ens relaxem de tal manera que primer comencem a trobar-nos amb gent que torna en sentit contrari, s'han perdut, això després, ens passa a nosaltres i no una vegada no, 3!! Entre pitus i flautes perdem un mitja hora ben bona per no dir més, aquell temps a mi em famolt mal, tinc els ànims gairebé per terra, intento remuntar i no baixar més la guàrdia fins arribar a Saldes pero aquest poblet no arriba mai recoi.

Per fi, menjo una miqueta i com ens torna a toca una forta pujada, la qual no hi contava ja em ella decideixo tirar xino xano sola, pensant en que la resta del grup ja m'atraparà de sobres a la pujada, no ho fan, ja no ens veiem més. En Sergi el tinc davant però puja a un ritme molt alt cosa que jo no puc seguir, el perdo de vista de moment.

L'ascenció es fa dura, vaig sola, i fins dalt el Portet és una eternitat pero aconsegueixo mentalitzar-me dient-me que tot té un final i efectivament, tot arriba. Passem la Font de la Bruixa, en aquest punt comença a fer-se de dia, no sabeu les ganes que en tinc de veure la llum del dia i no pas la del meu frontal. Però... Barrabuuum!! S'escolten els 1rs trons, veig llampegar, aixeco el cap i m'adóno que el cel no és blau com serialo normal, està ben fosc, m'ensumo que ben aviat tindrem temporal. I efectivament, arribo al control de Peguera i es gira una ventolera barrejada amb aigua que gairebé els desmunta el xiringuito en aquella penya que estava allà per avituallar-nos. De mentres menjo, arriba gent que diu que ja no continua, jo no vull pas parar, un cop que tinc possibilitats de fer primera a la N-Q???? Des de l'Estació de la Molina vaig primera i això ho penso mantenir fins Berga.

Continuem endavant enmig de la trompa d'aigua que està caient i dels llamps cabròns que ens tenen ben acollonits, vaig amb un noi que porta pals i per uns moments els deixa, pero quan el temporal elèctric vaminvant els torna a recuperar, intentem recuperar una mica el temps perdut i per uns moments no veiem marques, entre les cases de Paguera, amb aquestes ens atrapa la 2a noia, la Queralt. Retrobem les marques gràcies a ella i la torno a avançar. A partir d'ara agafo un ritme que crec q en tota la marxa no he portat fins Espinalvet. Impressinant, estic flipant en colors, les cames em responen de fàbul.la pero com fa rato que només bec i no menjo, estic dèbil, em marejo, això em neguiteja, penso que encara em desplomaré a metres de l'arribada. A l'últim control que està passat Espinalbet, ja en el camí de Queralt, sorpresa, torno a pillar en Sergi, ell es sorprèn en veure'm i li demano si m'acompanya, ell accepta i gasss fins dalt a Queralt, correm, correm, que guai, quina canya pero quina por també per si em vé qualsevol pàjara.

A Queralt m'espera el Pep, m'habia promès que ell em vindria a retrobar en sentit contrari de bona matinada, evidentment no va fer-ho amb el temporal, així q s'esperava allà.

Jo només li vaig dedicar uns mots: a baix a Berga parlem!!!!

Escales i més escales, quina il.lusió al veure que no em d'anar per St. Pere de Madrona, jo ja me ni anava directe, i en Sergi cridant-me, no no, per aquí!!!! I jo que li dic: Això ja està fet!!

Per aquí és fàcil!! en un plis serem baix la Font del Ros!!

I així va ser, en presència d'un solet que es despertava tard... escales avall i ARRIBADA!!!!!!! Ho he aconseguit! Ho em aconseguit!!

17h 34' i a part de ser 1a, 18ena de la general.

Estic molt contenta, no paro de pensar en el fart de córrer que m'he fet, ha valgut la pena!!

Això si, vaig trobar a faltar més animació a l'arribada, després de tot lo que vam viure i ens vam trobar amb una arribada una mica apagada. Bé, aquesta és l'única crítica que tinc, tot lo altre és més que positiu.

Fins l'any que bé!! TORNAREM!!

Sergi, David, Elena i Alba Les millors de la N-Q!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies companys, sóc feliç de saber que m'acompanyareu en noves travesses, el meu objectiu era fer-vos descobrir aquest món que a mi m'apasiona, crec que ho he aconseguit.

"No guanyen aquells que més corren sinó els que mai deixen de fer-ho".

TRANSVULCANIA 2010

Gràcias pel vostre suport!!

Després de pair tantes emocions viscudes a La Palma us en faig cinc cèntims tot seguit!!

Estic supercontenta pel meu resultat, per moltes coses:

Tenir com rival a Nerea Martínez no és una tasca fàcil, així que vaig pensar en el meu moment:

lluitaré fins al final per un 2n lloc al podi i sobretot per rebaixar la meva marca respecte al passat any i així va ser.

Vaig baixar 2 hores, aquest any en el meu crono marcava 11 h 37' i vaig arribar súper bé, amb bones sensacions, cosa que durant la cursa dubtava.

Vaig començar bé, a un ritme fort, jo mai surto tal i com ho vaig fer aquesta vegada a la Palma. Però bé! La cosa anava bé... Gaudíem d'una bona t ª al matí, passem el poble de Los Canarios, una animació brutal, la gent animant-me...

Penso en aquells moments i donaria el que fos per tornar a ser allà, que bo!!

Pujada, pujada i més pujada fins a Las Deseadas, a partir d'allà a sac fins al Refugi del Pilar.

1r avituallament de líquid i sòlid, intento menjar, però com no vull perdre temps arrenco a córrer i sorpresa les cames no tiren, em noto bloquejada, quina ràbia, aquest tram precisament fins un lloc anomenat El Reventón (serà pel nom) és un dels quals millor se'm donen, pla per córrer i gaudir del paisatge... Doncs res l'he d' afrontar caminant i corrent. Intento trotar tota l'estona a un ritme més baix per no caminar però impossible, no aconsegueixo agafar el ritme!!

De nou pujada, alguna baixadeta per perdre desnivell... Però bàsicament es tracta de pujar tota l'estona fins el punt més alt de la carrera el Roque de los Muchachos, 2440 m.

Allà em plantejo realment atipar-me de fruita a veure què passa... o no arribo!

No m'entrava res, només beure i beure. Finalment agafo meló, pera i síndria, reomplo el bidó de sals i cap baix, gairebé 20 kms de baixadeta de la bona. La cosa comença a canviar, començo la baixada suaument perquè el meu cos vagi assimilant el que no li he donat durant la cursa i la cosa funciona, menys que quan més baixem més calor sofocant.

Costa perdre alçada, porto estona baixant i encara veig que estic a 1500 m! Hem de baixar a nivell del mar!!Finalment arribo al Port de Tazacorte, un altre trosset de síndria i amunt, això està fet, abans però, he de superar un petit repetxó de 350 m però no és res comparat amb el que porto fent tot el dia.Una vegada assoleixo les parets de les primeres cases dels Llanos, veig en Manuel, màxim organitzador d'aquesta bonica cursa.

Em queden 2 kms fins a meta pel carrer principal, Manuel em segueix al meu costat amb el cotxe de l'organització, quina passada, em va comentant detalls de la cursa i em diu:

"...Tú no hables! Que yo te cuento..., jajaja, és impossible no parlar-li, fins que comença a caure'm alguna llàgrima, quins moments, la gent surt de dintre els bars, des dels balcons de les seves cases: Marta, Marta....!! I Manuel amb la bocina del cotxe...MOMENT TRIUMFAL.

Em situo davant de la línia de meta i allò ja és massa no tinc paraules per descriure les meves sensacions d'aquells moments. Passo la meta més feliç que mai, dóno uns sospirs i ni recordo els mals moments viscuts durant la cursa. Aquesta és una de les raons per les quals m'agrada córrer ultres, normalment sempre ens queden els bons moments viscuts.

I bé, després d'explicar-vos un pèl la meva història per l'Isla Bonita... FELICITAR EL GRAN JORDI DE MARSAY!Que ja abans de la sortida li vaig dir: Ens sorprendràs!!

Ho sabia!! És un campió!!

Fantàstic cap de setmana a Barruera disputant la CARA AMÓN a la bonica Vall de Boí.

Fa cosa de 2 mesos vaig decidir que el mes de maig hauria de descansar força, 1r per el volum de kilometratge que vaig fer entre el març i l'abril, 2n perquè em venia de gust fer "coses" + curtes i 3r perquè vull arribar a LA PALMA amb les cames senceres altra vegada per poder afrontar amb màxima garantia la TRANSVULCANIA, ultra que corraré el pròxim cap de setmana concretament el 4 de juny.

Dit això, vaig pensar que fer 1350 m de desnivell+ (+d'1km vertical) en sols 4'5 kms seria un entreno interesant i suficient per descubrir noves sensacions. Mai habia participat en aquesta modalitat.

Comencem 1r les noies a les 4'15 des de baix el bonic poble de Barruera per coronar Les Roies de Cardet (2444m).

Buah! Sols porto 300m des de la sortida aproximadament per els estrets carrers del poble i el meu coll ja treu foc, impressionant jo només habia tingut aquesta sensació al col.legi de petita quan ens feien córrer 4 voltes i no estava acostumada a córrer.

Em pregunto que si he d'arribar amb aquest mal de coll a dalt... Estic arreglada!!

Rectifico, he sortit massa ràpid, la carrera ens posa a totes a lloc.

Començo a agafar el ritme, passem el 1r avituallament, diuen que ens queda menys, evidentment, "una mica + de la 1/2"... -criden-, i no paro de pensar en que és lo + dur que mai he fet, si si, penso que prefereixo + córrer 2 Romàniques seguides si fa falta, abans que 1 km vertical. Impressionant!

2n avituallament i a partir d'aquí la cosa és més dura, més inclinació... Miro el rellotge 53', em tranquilitza pensar que ja no em deurà quedar gaire. Sembla que tinc un moment de glòria en sentir que m'arriben forces de totes bandes, seràn les gominoles màgiques? Jo que sé! Aquest moment dura poc quan veig que em de perdre un xic de desnivell i ens em d'agafar per una corda, penso, ara em de baixar????

Per sort baixem poquet i quan ja enfilem sols són 10' per fer cim, em trobo a la Núria Picas que ha fet 2a que ja comença a baixar i com és un encant al veure'm m'acompanya fins dalt, em diu que vaig bé i que li costa de seguir-me (com en sap d'animar aquesta xiqueta)!! Ho aconsegueix de tal manera que fins hi tot puc córrer fins al cim!!

QUINA PASSADA!!!!!!!!!!!!!!!!! MUNTANYA PURA I DURA!!!!!!!! DINTRE D'UN AMBIENT EXTRAORDINARI!!!!!!

Menjo meló, molt meló bec aigua i beguda isotònica i cap avall que fa baixada + ben acompanyada no puc anar, vaig amb l'èlit: Núria P., Yolanda Sáez i la seva parella, Quico Soler i jo.

Al vespre sopar a la Fonda, quina gana!! I de bon matí després d'anar a estirar les cames per aquelles contrades, xocolatada amb coca per acabar-ho de rematar.

Brillant cap de setmana.

Ara però, sols tinc a la ment: TRANSVULCANIA 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

II CURSA D'ALTA MUNTANYA DE BERGA

Gran matinal la d'ahir a Berga!! Després de tenir pluja gairebé tots els dies de la setmana... Qui ho hauria de dir que tindriem un diumenge de sol radiant, amb una meteorologia esplèndida per gaudir d'aquesta gran cursa a Berga. D'entre totes les curses de muntanya que porto fetes fins ara potser aquesta ha estat de les més dures i també de la que he gaudit més entre l'ambient que s'hi respirava i el paisatge, no es podia demanar més.

Bé, nosaltres, les dones, comencem un quart d'hora abans a les 8'45 del Passeig de l'Indústria de Berga a 700m, aquest és el punt més baix de la cursa i el més alt fa 2050m, que serà a dalt els Rasos de Baix.

El desnivell acumulat és de 4220m, fins que no passem els Rasos, la cursa sempre tendeix anar pujant, en algun punt carenegem, planegem i inclús arribem a descendir un pèl, però fins que no portem uns 24 kms aproximadament la cursa no baixa, això si a partir de la Font del Tagast ja comencem a tastar una bona devallada, fem el repetxonet per pujar a les antenes de la Figuerassa i a partir d'allà baixada a palo seco fins baix Berga de nou, com disfruto aquella baixada, sobretot quan gràcies al Pep que està esperant-me en el últim dels controls m'informa que vaig 5a, no tenia ni ideia de la posició en que em trobava, si que sabia que estava entre les 10 primeres, això si i feia pocs kms que habia avançat alguna posició.

La 4a la tinc a davant pero no m'ho posa gens fàcil, tinc la pell de gallina, i m'entra energia de totes bandes, quina passaaada, quan ja comencem a trepitjar asfalt i forta baixada per els carrers de Berga faig algun km segons el rellotge a sols 3'02'', apretant les dents puc passar-la per un petit despiste, les marques són a l'esquerre jo me n'adóno a temps, agafo el corriol correcte, l'aviso però jo estic davant passem per darrere el Castell i el camí tendeix a pujar de nou, penso que no podré mantenir pero continuo donan't-ho tot.

Altre cop més baixada per dins els carrers, s'acosta el Pg. i m'adóno que ens fan anar el fons, fer una curva i pujar fins a meta, com mata, però tinc uns segons d'avantage, reconec que he d'afluixar, tinc por de no poder creuar la meta, això si que seria fort! Objectiu complert millorar el temps d'en Pep de 4h36' de l'any passat, això va ser una juguesca que em va dur a córrer aquesta cursa tan si volia com no gairebé, pero el que poc m'imaginava arribar a ser-ne 4a d'entre les noies, això m'ha arregat molt les piles.

Després de parlar amb tot de cares conegudes, amics que feia molt que no veia com en Sergi per exemple, amigues, saludar a la gran guanyadora Núria Picas, un plaer coneixer-la... Vam anar a cruspir-nos el dinar que ens oferien els mateixos organitzadors d'aquesta gran cursa els Mountain Runner's.

Ara toca guradar tota aquesta energia i gastar la més mínima per anar a córrer la TRANSVULCANIA, 1r cap de setmana de juny, després, descans! Ja en tinc ganes, porto uns mesos força intensos.

ROMÀNICA DE NAVÀS 2010

Just fa 5 dies que vaig córrer la Romànicade Navàs. 80kms i 4600m de desnivell acumulat.

El meu objectiu fins ara sempre és rebaixar la marca de l'any anterior i cal dir que en aquesta edició em va costar força, ja que tan en el 1r, 2n i 3r avituallaments vaig fitxar en el temps exacte que l'any passat, si si, ni jo m'ho creia i no sé quantes vegades ho he comparat, és una cosa que ni feta expressament.

O sigui que cada vegada veia que rebaixar la meva pròpia marca es feia força difícil, o que hauria de començar a apretar de valent i passat St. Joan Degollat, just 2 kms abans de Puig-Reig, vaig decidir això!

Parar poquíssim ens els darrers avituallamets seria la 1a clau, pujar fins a Pinós alegrament i just aconseguit el màxim ascens, punt més alt de la marxa, Padrós, no pararia de córrer per molt que em costés fins a Cornet.

Val a dir que durant tota la nit vaig gaudir d'una gran companyia, l'Andrés d'Alcanar un figura de les Marxes de Resistència, en Tòful de Manresa i en Joan Gamisans de Navàs amb ell no calia està patint per seguir en el camí correcte, és coneixia la zona a la perfecció!!

Arribar a Cornet se'm va fer molt feixuc, pista pista i més pista i no arribava mai fins que a les 3:39 fitxem!!

Sols arribem en Joan i jo, els companys abans descrits arribaràn uns minuts més tard.

Sortim esperitats cap a Navàs, això ja ho tenim però sinó apreto més sols baixaré escasos minuts de les 11 hores del 2009. En Joan està tan content ell, ja que el seu objectiu era baixar de les 12 hores i està pletòric i m'ajuda a aconseguir el meu somni:

Em comenta: "a la pròxima pujada caminarem..." així que un cop a la 1a pujadeta jo penso, fins que ell no pari, jo tampoc! I si si pim pam pim pam ell no para i jo tampoc i així en 3o 4 tobogans... De cop em diu ja està 2 kms i arribem a Navàs, sols ens queda la última pujada d'asfalt i jo que li responc que aquesta no és important, ja que allà és veu Navàs a davant i això ressucita els morts... I tant! ARRIBADA a les 4:27, temps total 10:27, 1a fèmina i 11ª de la general.

Objectiu complert 29' menys que l'any passat!!