RIALP MATXICOTS CHALLENGER

Després d’unes merescudes vacances per Menorca per refer-me una miqueta de la mala experiència a l’UTMB, ens arribem a Rialp per participar a la Challenger de Matxicots.

En aquests cas correré 36 km. M’agradaria poder està darrere la línia de sortida per córrer l’Extrm però crec que encara no estic recuperada del tot i m’he de donar una mica de temps encara, recuperar de mica en mica per intentar està bé el més aviat possible.

Fa molt de temps el màxim organitzador d’aquesta ultra que enguany compleix el seu 2n aniversari, en Txema, es posa en contacte per convidar-me a participar a córrer els 90 kms, tot això era abans d’anar als Alps, jo li dic que si, que per poc que pugui allà estaré perquè ja l’any passat vaig estar a punt d’anar-hi i al final no va poder ser, no sempre es pot està a totes bandes així que aquest any vull aprofitar l’oportunitat.

Uns 15 dies abans torno a contactar amb en Txema per dir-li que la de 90 kms per molt que vulgui no la podré fer, per prudència i ell molt amablament em diu que faci la curta i així ho faig.

Arribem a Rialp passades les 22h del divendres, ens allotgem al bonic Hotel Víctor de Rialp on en Víctor i la Sònia aconsegueixen que ens sentim com a casa, estan per tot amb la amabilitat que els caracteritza, són grans persones. Ens informen de tots els detalls de la cursa mentre sopem.

Anem a dormir d’hora perquè jo l’endemà he de matinar a les 4h ja he d’esta de peus a terra.

Esmorzo amb molt poca gana i anem al lloc de sortida.

Caminant pels carrers de Rialp m’adono que no fa gens de fred, pensava haver-me d’abrigar i res d’això, hi ha humitat i això suposa molta xafogor.

Donen la sortida i tots junts els de l’Extrem i nosaltres, els de la Challenger, el circuit inicial és el mateix per tothom amb la diferència que nosaltres un cop arribem a Surp baixarem cap a Rialp de nou i tindrem 36kms a les cames amb 3400m de desnivell+.

De Rialp enfilem cap al poblet de Sorre, de nit encara i amb frontals que ens anem traient conforme arribem a la vila de Llessui la claror del dia avança com nosaltres cap a la Cabana del Pastor. Enfilem amb forta pujada, en moments grimpem un xic fins el Montsent de Pallars (2883m).

Quines vistes! A dalt a part del noi que pren nota dels postres temps i dels nostres dorsals també ens hi espera un ramadàs de cabres que també sembla que es deliten d’aquelles panoràmiques que et treuen el singlot. Baixem cap Entremont ascendim de nou a un altre pic, el Monterroio (2862m), ens fem un tip de baixar cap al Pas de Mainera.

I l’últim tram és força corredor excepte la pujadeta final de La Portella després Mare de Deu de la Montanya - Caregue - Escàs - Surp i Rialp.

Les sensacions que tinc durant la cursa no són per tirar coets tenint en compte que els entrenaments que he fet per Menorca el desnivell ha estat més que mínim i amb l’ascensió als 2 pics abans anomenats que poc els falta per ser un 3000 ho noto considerablement a les cames, però molt contenta de les sensacions que tinc a l’hora de poder rodar, em sento molt millor que dies enrere.

Amb 6 hores 46’ arribo a Rialp, amb les cames i genolls bastant destrossats però contenta i orgullosa d’haver tingut la sort de participar en aquesta cursa que promet molt.

Menjo una miqueta de fruita per hidratar-me i recuperar-me mentre la fem petar amb en Pep i tots els companys que em retrobo, que ja han arribat i que van arribant.

Parlem de la classificació i em confirmen que sóc 2ª de la general i 1ª de la meva categoria.

Us la recomano! Jo l’any vinent, a per totes! El Pic de l’Orri hi falta gent perquè penso tornar-hi per disfrutar com enguany i amb més hores de xalar per aquelles contrades TOT CORRENT LA Ultra trail Rialp Matxicots Extrem.