VI MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA

No us ha passat mai que aneu al cine, comenceu a veure una pel·lícula, penseu que no ha estat la millor el.lecció i de sobte la trama canvia i t’enganxa d’allò més?
Més o menys és el que em va passar aquest diumenge passat a Berga.
Portàvem gairebé tota la setmana plovent, entrenant com podia i jo cada dia que passava em desmotivava més, en aquestes que arriba el dia, em llevo abans de les 5h de la matinada per fer un esmorzar com cal i el primer que faig en sols sentir el despertador és anar mirar si continua plovent, perfecte, està plovent.
Vaig cap a la cuina amb més pena que glòria, esmorzo i agafo el cotxe per anar a recollir l’Isma Flores a St. Joan de Vilatorrada. Ell és un Berguedà que fa poc s’ha canviat al Bages, també està decidit a córrer, tot s’ha de dir, ell més que jo.
Gràcies als seus ànims intento mirar-m’ho tot d’un altre color, tot i que costa potser ho aconsegueixo perquè just quan arribem a Berga, deixa de ploure i la boira està arrelant per les valls de la bonica ciutat on avui ha recuperat una bella marató que fa 3 anys va deixar-se de celebrar, fa dos anys sols se celebrava la cursa d’alta muntanya i enguany és motiu de festa perquè se celebraran les dues simultàniament.
Donen la sortida a les 7 i de forma tranquila surto corrent darrere de les màquines, sortim del Passeig de la Indústria, Ronda Moreta, Ronda Queralt, buff, aqui tots els carrers van amunt!! Sinó fos perquè tots els de la meva vora corren us asseguro que jo caminaria. Creuem la Ctra de St. Llorenç de Morunys, passem un primer avituallament, no agafo res, no necessito res. Enfilem Figuerassa amunt, jo de forma bastant conservadora. A darrere porto en Bodi i en Josep Artigas, no paren de fer-la petar mentre jo vaig situant-me en carrera, no tinc idea del temps que tardaré, no tinc objectiu, en definitiva no sé què passarà, l’únic que sé és que en entrenaments he pujat més ràpid aquesta pujada del que ho estic fent ara. Un cop dalt, comencem a trobar més pista per córrer i algun que altre senderol, em trobo bé, de moment no plou, la temperatura és perfecte per córrer i de sobte em sento feliç, el meu cos agafa embranzida i jo el deixo fer, em sento lleugera!!
Passem l’avituallament de la Font de Tagast, aquí, en entrenaments se’m feia molt llarg fins arribar en aquest punt i avui, en un plis hi em arribat, em trobo molt bé, potser massa? Duraran aquestes sensacions fins a la meta?
Forta pujada fins els Rasos del Mig i de nou baixada per córrer d’allò més fins l’estació hivernal dels Rasos de Peguera, quin ambient, com anima la claca, pluja fina, fresca, boira, avui no suaré tan com ho faig normalment i almenys tampoc em deshidrataré.
Ara toca passar per un sender estret que puja i baixa, farcit d’arrels, he d’anar en compte a no ensopegar enlloc, he de conservar aquesta energia que m’envaeix fins al final o com a mínim fins l’ultima pujada l’Oubaga de Peguera. Trobem un tram de pista on es pot córrer molt bé i estona, aquí em retrobo amb en David Preñanosa, està súper animat i aconsegueix transmetre’m part d’aquesta energia. Amb un bon ritme arribem a la casa d’en Ferrús, ens creuem amb el crack Quico Soler, està de servei, i darrere d’ell tota la festa, un batalló d’esquelles que no deixen de repicar mentre m’informen que tinc la segona noia a pocs minuts, uns 8 aproximadament, buff això és massa!!
El David em comença a marcar el ritme de pujada, de camí cap a la mítica Gallina Pelada. Cal remarcar que aquest és l’únic tram que no he trepitjat mai, i encara que ara hi estigui passant, entre la boira i que no estic gaire per el paisatge... Hauré de tornar-hi en alguna altra ocasió perquè el lloc s’ho val.
Anem pujant però un cop gairebé a dalt adelanto al David, pensant que ja em seguirà, em sento valenta i vaig fent tota sola amunt, de sobte, una buidor a l’estómac em sorprèn, la panxa no para de gemegar, per moments arribo a marejar-me, la temperatura corporal baixa, entre aquestes que alguns organitzadors que estan per allà a la zona ens informen que estem a dalt, falten escassos metres de creta per fer cim i després ens espera el control al davant del Refugi d’Ensija, val a dir que aquest no el vaig ni veure amb la boira i els nervis que passava en aquell moment.
Em mentalitzo que en aquest punt o menjo bé o no acabarà bé la cosa, així que agafo un grapadet d’avellanes i tres o quatre trossos de plàtan, m’hidrato i segueixo, m’animen moltíssim tot dient-me que tinc la segona a un parell de minuts.
Trotant-caminant continuo mentre assimilo tot el que ingerit, sembla que veig la noia, però s’esfuma per la Canal del caçador, quina baixada, es fa molt bé perquè està plena de fullaraca humida per les pluges de tots aquests dies, aquesta amortigua tots els impactes produïts per la forta pendent.
Un cop a baix em retrobo altra vegada amb una parella que vaig conèixer el febrer passat a la Marató de Hierro (Canàries) en Lluís i la Beth, són encantadors, la Beth es posa a córrer a costat meu animant-me d’allò més i en Lluís no para de repetir-me que estic a punt d’anar en segona posició. Mentre em fan fotos jo segueixo el meu destí direcció la font de Cal Coix, passem el cementiri de Peguera i aquí s’acaba el tram per poder córrer, enfilem obaga amunt i ara si, passo a la segona noia, per sorpresa meva ella em coneix i em saluda molt amablement mentre l’avanço, amb un somriure d’orella a orella em recorda que és l’Eli, es veritat, ens vam conèixer a Olvan a una de les curses de la Triangular de mitges maratons del Berguedà.
Continuem amunt a un bon ritme fins arribar a dalt les pistes, novament podem tornar a avançar amb rapidesa, arribem altra vegada a l’avituallament que ja havíem fet abans d’ascendir a la Gallina, Estació dels Rasos, mare meva, però quin ambient, allà hi ha moltes cares conegudes però jo no estic gaire per mirar qui hi ha, sento el meu nom, m’animen i entre veus en sento una de més propera, és la Núria Picas, quina crack, sort que avui no córrer, jejejeje, em demano que com em sento, que tal els entrenaments...?
Jo més orgullosa que mai li responc que em trobo molt i molt bé i que potser els entrenos comencen a fruir a hores d’ara, arranco de nou per remuntar un repatxo que no hi contava, maleïda pista de les soques, no avanço, tots els corredors del voltant els passa el mateix, almenys m’ho sembla per els rostres que estic veient, ho intento tot, passes llargues, passes curtes augmentant la cadència, que va, els metres no avancen.
Menys mal, baixada per senders, algun tram curt de pista, arribo a l’avituallament de Coll d’Estela i passo de llarg, baixada forta i molt fangosa, Les Planas, Cal Déu, Stri de Corbera (avituallament). Com podeu veure, de controls no ni faltava ni un, tots al lloc correcte, no ens faltava de res.
Continuem baixant per la baixada tècnica cap a l’església d’Espinalbet, a bon ritme anem cap dalt a Queralt, última pujadeta, la faig molt bé i més perquè fa poc que he entrenat per la zona, sé el què falta i com és el terreny.
Desitjo arribar al Santuari de Queralt, finalment hi arribem, ara ja està al sac això, només he de vigilar no anar per terra a la baixada de les escales de Queralt.
Gaudeixo de valent aquest últim descens, passo per darrere el Castell, i quan arribo a la carretera i la creuo els pèls se’m posen de punta, agafo ja un dels primers carrers de Berga, aquest em portarà amb un altre i amb un tres i no res Passeig de l’Indústria i arribada, paro el crono a 6 hores 28 minuts, que feliç sóc!!
Val a dir que l’animació a l’arribada era una mica minsa, però és igual, res podrà tirar-me per terra la feina feta. I pensar que fa una estona estava a dalt la Gallina Pelada!!
Realment m’ha sorprès molt el recorregut, molt desnivell amb pocs quilòmetres, realment un recorregut molt ben aprofitat, he tardat anys en decidir-me a participar en aquesta marató però no tinc ni un dubte en que repetiré.
Repartiment de premis i trofeus i dinar al costat de gent encantadora i amb esperit emprenedor: l’Elisabet Bertran, en Francesc i tota la seva colla d’amics, l’Amador i la seva companya de la Uec. Anoia...
La festa s’acaba tot després de que en Cinto, personatge emblemàtic de totes les curses del Berguedà, excel·lent speaker, proposa un brindis per aquesta bonica i dura Marató.
Com us deia en començar la crònica, la pel·lícula va canviar per moments, moments de grans aventures.
Salut i kms!!!!!!!!!!http://www.engarrista.com/content/view/351/101/