CBXR 2010

Divendres 23 d'abril, st. Jordi, dia dels enamorats!!

Per mi va ser una diada molt diferent a les viscudes. Acompanyada de la Montse Torné a les 9 del matí ens n'anem cap a Blanes, punt on comença la COSTA BRAVA EXTREME RUNNING.

És l'objectiu d'aquesta temporada, una cursa de 180kms dividida en 3 etapes:

1r dia: Blanes-Tossa de Mar=25kms, 1500m de desnivell acumulats

2n dia: St. Feliu de Guíxols-Roses=100kms, 2100m de desnivell acumulats

3r dia: Roses-Portbou=55kms, 1580m de desnivell acumulats

Un cop a Blanes recullo el dorsal, xip i vaig a l'Hotel que ens ha posat l'organització perquè em donguin l' habitació per mi i en Pep que aquesta vegada farà de voluntari. Allà em retrobo amb tot de cares conegudes, m'encanta aquest moment! Som una gran família!!

Falten pocs minuts per la sortida estem davant l'ajuntament i cau alguna goteta, no pinta gaire pluja, pero si moltíssima humitat.

Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un: SORTIM!!!

Comencem a enfilar carrers amunt, arribem al jardí Mar i Murtra, després el Pinya de Rosa, gairebé em cau la baba, si si, quina diversitat de colors.

El recorregut és un puja i baixa constant i a pocs kms del 1r avituallament, cata-crack caiguda!

Em faig una bona pelada però endavant que la cursa no s'atura, vaig amb un bon grupet: Jaume Tarés, Paco Robles, Paco Estorach i en Grego.

A LLoret de Mar em netejo la ferida amb l'ajuda d'un altre corredor que no sé el nom i en Massa que també està allà de voluntari em diu: " No vull que caiguis més eh?" (això també ho penso jo!).

Continuem, amunt, avall... Cala Canyelles, Cala LLevadó i Tossa de Mar, 3 hores 15'.

2a part: Dissabte 24

Em llevo a les 03:00, esmorzem en suculent buffet de l'hotel, a les 04:00 agafem el bus per anar fins a St. Feliu, la sortida la fem més tard de l'hora prevista que hauria de ser a les 05:00.

Sortim una vuitantena de persones i de seguida fem grupet, el mateix del dia abans, tot i que en un bon tram també gaudim de la companyia d'en Dani. Ens ho passem de conya, no deixem de passar per cales súper guapes, fem algun que altre sprint perquè no ens atrapin les onades, en Paco E. i en Grego expliquen detalls de les zones que més es coneixen i també acudits... I... En fi, un fart de riure! Estic disfrutant molt, moltíssim!!

A trossos "l'Aberroncho" ens deixa pero a les pujadetes i en els controls ens atrapa.

A cada avituallament gairebé sempre ens trobem amb en Guido, ens informa de la situació i no deixa mai d'animar-nos, gràcies crack!!

Comencem a detectar el primer punt negatiu de la prova: els avituallaments, 1r estàn bé, però després observem que és repeteixen molt: aigua, cola, isostar, plàtan, taronja, donuts i fruits secs.

Així que arribats al bonic poble de Pals i al veure que a l'avituallament és idèntic als altres, decidim compar-nos uns bocates, necessitem alguna cosa més consistent, fa molta calor, el sol apreta de valent i ens esperen 30 durs kms, sense ni un trist control.

A Pals em trobo el Pep, porta des de les 7 del matí ajudant a l'organització i no deixarà de fer-ho fins les 02:00 de la nit, està ben distret anant de vòlit cap aquí i cap allà, ell li toca, en aquest cas, viure la cursa des d'una altra perspectiva.
Continuem cap a Fontclara, Palau-sator, Fontanilles, Gualta i a Torruella de Montgrí ens retrobem amb la Mª José, dona d'en Paco Robles, que ens espera per donar aigua a qui li faci falta. Allà els companys mentrestant aprofiten per comprar: vichy, pernil salat i fruita en un súper. La calor que fa és important i decidim agafar forces d'on calgui. No som pas els únics que ens busquem avituallaments d'on faci falta no!!
Un cop refets del tot la pujada al Castell de Montgrí és ben suportable, a dalt, les vistes són espectaculars i baixem tot fent gresca i comentant que si en alguns temps hi vivia algún ós per la zona...

Finalment després d'aquesta kilometrada arribem a l'esperat control de la Cala Montgó, plat d'espaguetis, cola i poso cremeta als peus.

Ara ja queda poc, pero penso que queda lo pitjor, que llargs els últims kms... Ja que un cop deixem enrere les ruïnes d'Empúries agafem platja fins a l'hotel, una platja d'uns 15kms, de sorra i més sorra,a "Sablejar" un ratet, sempre busquem el terra "fort" pero hi ha trams que no hi ha terra dur i ens em d'aguantar com sigui, comencem el tram molt i molt engrescats, correm força i a gust, tenim algun petit baixón i tornem a remuntar ben engrescats fins que finalment ja ho tenim a tir, 1r canal, el creuem, 2n canal també amb canoa i amb l'ajuda d'en Paco E. Sense ell, encara estaria allà intentant creuar el riuet...

Gran arribada a la meta de Roses, tots agafats de la mà, que bé, una altra al sac però... I demà? podré córrer? com em llevaré? Són tantes les preguntes que en aquell moment no tenen resposta.

Solució, sopar i anar a dormir ràpid per veure que passa!!

Em llevo a les 4 i al posar als peus a terra, deu ni doret, em trobo més bé del que em pensava, passa que dura poca estona, em començo a marejar i tinc sensació de haber de vomitar... Malament!

M'estiro 2 minutets i em prometo a mi mateixa que si al incorporarme em trobo igual o pitjor, no continuo amb l'aventura...

Per sort, va ser tot una falsa alarma i sense gens de gana em trobo a baix el menjador rodejada de companys la majoria veig que estàn amb les sensacions bastant semblants...

Sortim tard també, veig que puc córrer força bé i decideixo dur un ritme tranquilet per anar escalfant d'entrada.

Fiuuuuu!! En Jaume i en Gregor ja els he vist prou! Volen provar d'anar a per totes i per moments gairebé ho aconsegueixen!

Jo juntament amb en Paco E. agafem bon ritme i el mantenim fins a Cadaqués, el camí se'm fa molt curt en comparació en altres entrenos que habia fet per la zona.

A Cadaqués ja fa un solet radiant i el dia promet, pugem cap al Port de la Selva, aquí ens comencen a passar corredors de la Challenge (modalitat de 100kms en 3 etapes també) i a partir d'aquí es fa llarg fins a Cólera, tinc ganes d'arribar i la gent que veig prenent el sol per allí les cales, em fan enveja sana, tot i que a mi no m'agrada prendre el sol reconec que aquell dia prou m'hi hauria estirat un ratet.

Just a 1 km abans de Colera, tinc una gran sorpresa, en Jaume Tolosa animant a la penya, em dóna forces i consells per continuar, a l'avituallament que hi ha una noia i en Jordi casanova ens diuen: 1km i mig de pujada i 3 de baixada. Allò ho porto gravat a la ment fins creuar la meta!

No ha estat tan difícil com pensava!!!!!!!!!!!!!!

En aquesta etapa aconsegueixo ser 2a fèmina pero en la classificació dels 3 dies sóc 3a femina de la general.

Quina passada nois, la capacitat que tenim de refer-nos sols amb unes horetes de descans!!

Estic molt contenta, gran experiència i lo millor, l'equipet que m'ha acompanyat durant l'aventura. He conegut gent fantàstica per sempre! Molt agraïda!

I fins la propera companys!

ENTRENAMENT CUBE - LA MOLA

Foto de sortida a les 7 del matí GRAN SORTIDA LA D'AHIR !! Em vaig llevar doreta ahir, abans de les 5, ja que a última hora de dissabte, parlant amb la Montse Torné li vaig demanar si m'acompanyaria amb el seu cotxe a Coll d'Estenalles, així el tema dels cotxes quedava del tot solventat si en deixàbem un allà. A les 6 deixa el cotxe allà dalt la Montse i baixem amb el meu cap al Cube, com que anem bé de temps parem a fer un mos a St.Fruitós ja que només porto 2 barretes i 2 litres d'aigua per passar el matí. Arribem al Cube i ja hi són tots, falta en Marc. Que no me n'adóno fins que comencem a tirar... I el Marc? (pregunto jo) I de sobte veig que arriba corrent com si res per darrere nostre, diu q ha hagut de fer un sprint per atrapar-nos... Jo no el veig cansat... Bé, trotant tots cap baix el Pont de Vilomara, aquí fem una petita variant que ens estalvia passar per dins de la Vila i trepitjar asfalt, molt millor aquest petit canvi. Comença la pujadeta fins a St. Jaume de Vallhonesta, GR. Aqui es comencen a fer grupets que de tan en tan ens anem reagrupant. En CAT ens deixa, va prometre que ens acompanyaria un tros i ell ja ha complert amb la seva paraula, com també amb la d'ensenyar-me possibles variants. Molt agraïda. Sempre va bé tenir tota aquesta informació i saber que podem contar amb la teva ajuda, CAT. Anem tirant jo amb una mica de neguit pq en Mirabet fa ratu que s'està esperant als Hostalets d'en Davi. Ell vé des de Mura corrent i coneixent-lo segurament per no "refredar-se" estarà fent algunes sèries de propina.

Un altre membre de l'equip tb dóna mitja volta, en Robert, ja a la sortida m'explica que a les 13h hauria de ser a lloc així que decideix acompanyar-nos fins el Coll de la Morella i un cop en aquest punt donar mitja volta i tornar per el mateix lloc que em vingut.
A diferència de l'altre entreno que feia més fred... Avui el solet apreta de valent. A mi m'encanta, fa un dia genial.

Quan ja queda poc per la Mola, uns 8 o 9 kms i dp de reagrupar-nos tots en un punt, la majoria comencen a tirar i jo em quedo amb les xino xano per fer-me una foto... En Santi que estava allà tb comença a tirar i amb aquestes que quan es troba davant del dubte al pròxim encreuament i al veure que els altres han tirat endavant m'espera per demanar-me per on, jo l'indico pero a partir d'aleshores no les tinc totes, vaig confosa i ja dubto de tot, el camí que estem fent no em sona. Tinc present que s'ha de baixar per un sender fins baix "La Barata", masia situada a la ctra. vella de Terrassa.Truco a en Corrales i em comenta que ja fa una mica que ens estàn esperant a baix, ell m'indica, pero tot i així si no fos per l'ajuda d'un sr. que estava caminant per la zona jo agafava un altre sender que tb baixava, per això em confonia pq s'asemblava força al que habíem de prendre. Estava totalment desorientada!! Gràcies aquest sr... agafem el camí correcte i avall que fa baixada fins a retrobar-nos. Tenim la Mola relativament a prop pero com que em perdut molt desnivell, ara l'em de recuperar, primer de mica en mica fent forces pistes, corribles, pero d'aquelles que carreguen pq van pujant progressivament.Trobem forces arbres caiguts per culpa de la monumental nevada de principis de març. Pero es divertit, corra, salta, per dalt o per baix... Sembla que estiguem fent una gimcama.Finalment forta pujada, pero que es fa bé, això ens indica que tenim la Mola ben aprop nostra.Un cop dalt foto de grup, ens hidratem bé sobretot pq alguns s'han quedat sense líquid a causa de la calor i avall que fa baixada fins el Coll d'Estenalles.

Els més ràpids comencen a tirar i tb els que més pressa tenen pq el Pep ja està al parking esperant-los.Més tard arribem la resta on ens dividim en tres grupets: uns al cotxe de la Sílvia (gràcies per la teva ajuda), en Sebi, i el cotxe de la Montse que habíem de deixat allí de matinada.

A tots moltes gràcies i espero retrobar-me ben aviat per disfrutar de la muntanya com ho vam fer aquest diumenge.

24 HORES PEL CAP DE CREUS

Aquestes han estat les mini vacances de Pasqua, corrent per el Cap de Creus i difrutant d'un ambient inmillorable. Un entreno que se'm va posar de fàbul.la per poder participar al gran objectiu de temporada: CBXR.

Tot va començar divendres de bon matí, en Pep i jo agafem el cotxe per dirigir-nos a França, al Cap de Peyrefitte a Cerbere. Le Village des Aloes, lloc on farem 2 nits i així estaré ben a prop de Llançà on dissabte tinc pensat de córrer els 80 kms de la 6a Marxa de Resistència del Cap de Creus. Una marxa que em permetrà acomular més kms per la Costa Brava.

Mentre fem el viatge penso amb la setmaneta que he passat, estic orgullosa, he entrenat força, he entrenat 3 dies, 2 d'ells, un bon entreno de 2 hores o més, un d'ells per Berga, pujant la Figuerassa i baixant a trote per la pista... Genial!!

Així que disfruto del Divendres Sant per fer descans que dissabte toca entreno del guapo i del de debò.

Arribem a Cerbere, ens instal.lem i tornem a agafar el cotxe el migdia per anar a dinar el mateix poble i continuar per la Costa Vermella amunt fins desviar-nos cap a l'interior on arribem a Perpinyà, allà girem cua i de nou cap a Cerbere, sopar pasta i dormir.

05'30 Hora prevista perquè soni el despertador, pero no em fa falta, jo em llevo 10' abans.

Acabo de preparar les 4 coses que em falten i baixem cap a Llançà, una hora abans de la sortida recullo el meu pitrall, el 184 i anem a fer un mini esmorzar de coca i tè verd a un bar on es concentra la gran majoria de corredors.

Estic molt il.lusionada en anar-me retrobant amb cares conegudes i gent que no m'esperava trobar-me allà, per exemple en Paco Robles, en Jordi Mestre, en Miquel de l'Escala, La Natàlia, en Xevi, en J.Mª Solà... Buff i molts +...

Tret de sortida a les 08:00 del Port de Llançà, sortim vorejant la platja puja i baixa fins que comencem a enfilar cap al cap de Ras, una pujada que es porta molt bé, bàsicament per pista, aquí em torno a retrobar amb en Paco Robles i pràcticament no ens separarem fins l'arribada.

Anem cap al Puig d'Esquer i just quan assolim els 600m justos i clavats baixem de cop per un fort pendent amb un final per pista que ens durà de nou a Llançà a l'oficina de Turisme on hi trobem el 4t control, mengem una mica i sense perdre gaire temps enfilem cap al bonic monestir de St. pere de Rodes, tram molt maco. Ningú diria que estem a tocar del mar...

Continuem més amunt encara fins arribar a dalt de tot, el punt més alt de la Marxa a St. Salvador, quines vistes i quin vent també i... Quina sorpresa també cal dir-ho, segons el perfil de la prova indicava que seria pujar i baixar i veig que no, em de carenejar tota la cresta, gairebé fins al final, i la veritat molt ràpid no vaig perquè no vull anar-me'n costa avall, hi han alguns pasos gairebé aeris i no parem de saltar de roca en roca. Em canso d'aguantar les fortes ràfegues del vent, per sort un cop agafem el senderó de baixada el fort vent s'esvaeix i baixo súper bé fins agafar la pista cap a la cala Jòncols, em sento en el meu terreny gas fondo i pista avall que fa baixada, deixo el Paco per uns moments mentre explico les meves anècdotes amb un altre corredor molt simpàtic.

Portem més de mitja travessa en arribar al control 9 i aqui em torna atrapar en Paco mentre jo em preparo els meus "potingues". La liem de tal manera que no ens adonem que habiem d'anar per el GR-92 i amunt que fa pujada seguint algun sender local de la zona, un cop dalt m'adóno que anem en contra direcció d'on ens queda Cadaqués, busquem el GR-92 i gràcies a l'ajuda d'un noi d'un Mas d'allí que ens indica per on em de seguir per trobar de nou el GR. Els 4 que estem perduts correm per trobar el camí bo el més aviat possible, un cop dintre del recorregut a seguir coincidim amb en Pep, fa estona que ens espera i li estranyava la nostra tardança, diu que amb el ritme que portàbem no era lògic que triguéssim tan en arribar.

Molts corredors en sentir-nos explicar que ens habíem liat ells ens comenten que els ha passat el mateix. Som forces els que ens em perdut en algun tram o altra de la cursa.

A Cadaqués és respira ambient de festa, hi ha molta gent per els carrers de la vila, més gent del compte, allà trobem avituallament amb pasta, macarrons si volem, algú si que en menja... Pero jo no, prefereixo menjar-me fruita, un bon tros de xocolata blanca, coca-cola i no perdre gaire temps, bàsicament, no és el moment adient per entretenir-se, qui sap si més endavant no ens tornarem a perdre??
Per sort no va ser així!!

Marxo de Cadaqués ben acompanyada, fem gresca i xirinola tot trotant cap al cap de Creus.

Sender típic de la zona, ple de pedres i matolls que punxen que dóna gust. Riem tan que sense donar-me compte arribem a dalt el far, lloc on ens tornem a retrobar amb el fort vent.

Corrent ara per el GR-11 fins arribar a l'ermita de St. Baldiri, tot creuant verdes margeres amb vaques pasturant i petits rierols... Repeteixo que durant molts moments de la marxa no em faig a l'ideia que estic prop de la platja.

Cada vegada queda menys i és evident quan passem per l'últim poble, el Port a la Selva.

D'aquí enllacem amb el camí de Ronda que ens durà de nou a Llançà.

L'arribada no és al lloc de sortida del matí, detall que el Pep se li escapa per alt i no em pot recebre a l'arribada.

Arribem a la Plça Major de la Vila En Paco i jo agafats de la mà i molt satisfets d'haber disfrutat tant de la bonica travessa. UN BON ENTRENO!!

Finalment ens surten 11hores 20' posicions 12 i 13 de la general i de desnivell molt més del que es comentava.

Jo torno juntament amb en Pep cap a dalt a Cerbere i després d'una bona dutxa celebrem la gran jornada amb un bon sopar al restaurant de sota l'estudi on em passat aquests dies.