CAMIN REIAU - EN 2 ETAPES - 75 + 75 = 150KMS

Bé, un cop tornada a la normalitat aprofito per escriure la crònica que us vaig prometre. 4 línies del que varen ser les meves vacances.
Tal com us vaig explicar, 5 dies vam estar-nos per la Vall d’Aràn, de poble en poble, crec q els vaig veure tots!!
Divendres 27 arribem a Vielha, dissabte en Pep participa a la cursa de “Les Escales” i diumenge tots 2 participem a la Mitja Marató –Cursa i caminada dels 15 pobles- la qual us en faig cinc cèntims a l’anterior entrada del meu blog.
Anem a parlar del CAMIN REIAU:
Fa temps tenia ganes de fer-lo i aquesta va ser una bona oportunitat al conèixer la Lola, la directora d’aquest “producte” i la màxima organitzadora ara per ara de la cursa dels 15 pobles.
Ella em va assessorar, em va donar molt suport facilitant-me així la meva tasca, ja que li interessava molt tan a ella com els seus companys de treball que jo realitzés el recorregut en 2 jornades, sóc la 1a en fer-ho. Possiblement aquest recorregut que tan recomano que feu si podeu, en etapes això si per poder disfrutar-lo millor, sigui en un futur un Ultra Trail de la Vall d’Aràn.
Així doncs comencem dilluns de matinada des de Vielha, amb l’ajuda d’un GPS que m’ha deixat un amic per poder fer totes les etapes sense perdre’m, ja que l’inconvenient que comporta el CAMIN és que no està senyalitzat, exceptuant algun tramet que si, fa poc al recuperar el sender s’ha senyalitzat.
Us poso els pobles de les primeres 5 etapes que vaig recòrrer en gairebé 13h el dilluns:
1a etapa, 15’5kms:
Vielha, Escunahu, Casarilh, Garòs, Arties, Salardú, Tredós, Cap d’Aràn, Tredós, i Salardú. (15’5kms acumulats).
2a etapa, 12’5kms:
Salardú, Pojo, Parking Tanau, Parking Orri, Beret i Montgarri. (28kms acumulats).
Etapa en +desnivell + de la jornada i que personalment m’ha agradat més, sobretot per el paisatge on es desenvolupa, cal destacar que Montgarri amb +altitud de la Vall.
3a etapa,16’4kms:
Montgarri, Beret, Bagergue, Unha, Gessa i Arties (44’4kms acumulats).
4a etapa, 12’4kms:
Arties, Garós, Casarilh, Betren, Vielha, Vilac, Mont i Montcorbau (56’8kms acumulats).
5a etapa, 18’2kms:
Montcorbau,Betlan, Vila, Aubert, Arrós, Pnt d’Arròs, Begós, Benós, Arró, Vilamós (Baish), St. Miquèu, Vilamós, Arres de Sus i Arres de Jos. (75kms acumulats).
A Arres de Jos és on tenia decidit fer nit per el principal motiu de que estava a mig CAMIN.
Mai havia dormit en una casa rural i aquesta va ser la primera vegada, a la “Casa d’Hera Hont”, casa de la font, a Arres de Jos eren festes i van convidar-nos per si voliem anar a ballar un cop sopats... Jo ja l’havia ballat prou de dia, el passat cap de setmana i tocava descansar perquè demà m’esperava una altra tanda.
Així que vam sopar com un parell d’afamats desesperats, ho recordaré durant força temps, deixàvem els plats nets com una patena.
Que bé em va sentar aquell tiberi, renoi, poder menjar com Déu mana després d’una jornada a base de barretes, gels i batuts de proteïnes i minerals.
Durant el sopar ens truquem amb la Lola i com que el Pep no es veu amb cor de poder-me acompanyar corrent l’endemà. Doncs m’informa la Lola que el primer tram el faré sola, són uns 16 kms, no tinc problemes, doncs amb el GPS em sento segura.
Després em comenta que en Ricard Novell un bon amic seu, m’esperarà a Canejan i farà un bon tros amb mi fins trobar-nos amb en Miguel a Bausen, que aquest em farà de llebre fins arribar a Vielha.
6a etapa, 15’5kms:
Arres de Jos, Bossóst, Les, Lauadèr, Pontaut i Canejan. (15’5kms acumulats).
7a etapa, 12’8kms:
Canejan, Moron, Era Mòla, Bordius, Cabana de Conilha i Refugi d’Hera Honeria. (28’3kms acumulats).
8a etapa, 13’9kms:
Ref. Hera Honeria, Pradet, St. Joan de Toràn, Porcingles, Canejan, Pontaut i Bausen. (42’2kms acumulats).
9a etapa, 14’1kms:
Bausen, Borda Piròla (crotze a Les), Depòsit (Crotze a Les) i Bossòst. (56’30kms).
10 etapa, 18’7kms:
Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Pònt d’Arròs, Pònt d’Aubert, Gausac, Casau i Vielha. (75kms acumulats).
Els 75kms d’avui no sé si serà per el cansament acumulat, el ritme + fort que em marcat o no sé quin motiu que els he trobat molt + durs que els d’ahir.
Tot i tenir en general sempre bon camí, gens tècnic,... Les etapes d’ahir eren més trencadores, a part de la 2a etapa que puges fins dalt els Plans de Beret, tota la resta era un constant puja/baixa i forces llocs planers per poder córrer de forma seguida i fer kms de forma ràpida.
Les etapes del 2n dia, la primera part que vaig sola, començo amb un fort descens i just abans d’arribar a Bossòst tinc molts kms planers per poder córrer molt bé fins poc abans del poble de Canejan.
Allà m’espera en Ricard, plego el GPS, ja no em farà falta, ell seria capaç de fer el CAMIN amb els ulls clucs.
M’ensenya la part més primitiva d’aquesta travessa, boscos i senders que fins fa poc sols eren trepitjats per pastors, caçadors i ossos. Senders que s’han recuperat fa poc, invertint-hi moltes hores de feina tot desbrossant-los.
Em comenta que la seva intenció és acompanyar-me fins a Canejan altra vegada, ja que aquesta és la zona més perdedora de tot el que porto fet i de tot el que em falta fer. Sorprenentment un cop a Canejan diu que es troba amb ganes de seguir-me acompanyant fins Bausen i fer tota la volta a la Vall de Carlac, el sol apreta i toca fer una bona pujada, així que em ve de cine que m’acompanyi un tros mes.
Després, un cop tornem a passar per Bausen allà ens espera en Miguelito, no tardo gaire en donar-me compte que és un altre edicte del món de l’ultra fons, ens avenim molt ja que els kms passen sense donar-me compte tot parlant de curses i futurs reptes... En Ricard, altra vegada decideix continuar corrent al nostre costat fins a Bossòst. Si ja dic jo que això enganxa, a la que proves el “verí” quedes atrapat per sempre.
Continuem amb en Miguelito i l’assistència del Pep a cada poble, ens va seguint amb el cotxe i ens obsequia bons avituallaments, bàsicament cafeïna.
De sobte, quina sorpresa!! Apareixen un parell de gossos i la seva mestressa al darrere, la Lola, que arriba tota eufòrica corrent, no es vol perdre l’arribada i també s’ofereix a fer-me de llebre fins l’arribada.
Corro amb més energia que mai de d’il·lusió i l’eufòria al veure que estic a punt d’aconseguir el primer dels reptes d’aquestes vacances.
Abans però, em queda un repetxonet, just quan veiem Vielha, toca pujar, a Casau. I quina gràcia, ens torna a esperar en Ricard, ell viu allà i vol fer els últims kms amb nosaltres. Amb la tonteria comenta:
“...havia de fer sols 12 kms i he acabat fent-ne 42...”.
Final d’etapa, 75kms acumulats + els 75kms d’ahir sumen 150kms.
Gràcies a tot l’equip que m’ha donat suport en el CAMIN REIAU, espero poder-lo tornar a córrer altra vegada però d’una tirada. Ja tinc candidats que no s’ho volen perdre i sobretot, que s’arribi a organitzar en un futur com a Ultra de la Vall d’Aràn.
Penso que tindria una molt bona acollida perquè la zona s’ho val.