Com molts de vosaltres ja sabeu, la Romànica és de cada any fixa en el meu calendari, la vaig començar a fer per primera vegada el 2003, el 2004 no la vaig fer i a partir del 2005 sempre he estat allà cada principi de maig, tan si plou com si fa sol.
No puc dir el mateix d’aquest any, allà disposada a córrer hi era, però no a aguantar la pluja, és dir, sé que la puc aguantar perfectament però després d’haver estat corrent per La Palma disputant la Transvulcania la setmana passada no, no tenia ganes de demostrar res a ningú, això si, una cosa, volia veure com estava jo físicament, trobar com respondria el meu cos...
Com arribo justeta de temps, saludo a les cares conegudes que em vaig trobant de camí a recollir la tarja de pas, fem alguna foto abans de sortir com és habitual, ens desitgem sort, ens preguntem els uns als altres si ens mullarem, si el temps se n’estarà, fa minuts que ha descarregat amb ganes per la zona i el cel no pinta bé i la prediccions menys.
Sortim a les 18h de la plaça de l’ajuntament carrer amunt de Navàs fins deixar aquest poble a la nostra esquena, sortim a un ritmet considerat, és que només sortir ja fa pujadeta, comencem a fer els primers kilòmetres i vaig bé, tenim molts pocs corredors davant nostra, m’ajunto amb el grup habitual d’en David Rodoreda, en Ramon i l’Arnau, companys d’entrenos i batalles guanyades, els dic que potser ens escaparem de la pluja però vaig ben errada, comença a ploure de forma minsa, és agradable i tot tenint en compte que la humitat que està fent em fa suar més del compte, al cap d’una estona és posa a ploure a bots i a barrals, jo sense impermeable, he sortit sols amb ronyonera, els meus gels, frontal i ganes de córrer.
Sento la veu d’en Ramon per darrera que exclama:
-Només falta pedregar!!
I la veritat es que tenia raó, quin temps! I no tenia pas pinta de ser sols un cap de boira típic d’aquesta època...
No deixo de córrer, llàstima del temps però la motivació no falta i sobretot vaig bé, em sento bé!
Arribem al primer control amb menys d’una hora i seguim, sembla que la cosa ha millorat, em començo a assecar la roba a través de la meva calor corporal, això m’anima, però dura minuts, altra vegada tapassada el canto, les pistes semblen rieres i els senders recs d’aigua.
Sempre dic que mai em trobaran corren a una Eternal, però renoi aquest cop m’hi ha ben atrapat. Arribem molt bé de temps on donen de sopar a Valldeperes, jo agafo una taronja i continuo, portant el ritme que portem no tinc fred, però si paro gaire estona si que tindré un problema.
Al cap d’una estona de córrer per pista un xic separada dels 3 companys ja faig la primera excursioneta, res, de seguida m’adono que no vaig bé i reculo, però ara si que porto un bon ritme per tornar a atrapar el grupet.
Em faig un fart de travessar rieres, bassals i més rieres que es formen amb l’aiguat, quan els atrapo ja comencem a enfilar cap a St. Esteve de Pujol de Planés, en aquest control prenc una cola i ja tiro avall, ells es queden enrere i jo continuo motivada per com em trobo però ja em venen pensaments de deixar-ho a Puig-Reig, abans de començar la marxa ja li he comentat en Pep: “avui no penso aguantar, a la mínima de canvi et truco i ho deixo a Puig-Reig”. Em sap molt greu pensar això però no val la pena patir avui.
Faig els possibles per atrapar a un corredor que vaig veient la seva llum del frontal de tan en tan, porta un bon ritme i quan finalment el caço anem molta estona plegats, esbrinant per on em de passar, de nit, sempre veuen més 4 ulls que dos.
Amb ell arribem a St. Joan de Mondarm, em pregunten si tinc fred córrer d’aquella manera i jo els faig que no, vaig bé, molt bé. Agafo un tros de coca i mentre la vaig engolin ja estic baixant una baixada fangosa, relliscosa a més no poder, l’Andreu, el noi que us he dit està al darrere, jo m’avanço per no refredar-me pensant que amb el ritme bo que porta no li costarà d’atrapar-me i no m’equivoco gens, mentre estic buscant marques en un punt ja el tinc darrere meu, continuem junts fins St. Miquel de Fenogedell, anem parlant i li explico que avui he vingut a veure com em trobava i que el que no tinc es ganes de córrer amb aquelles condicions, que crec que a Puig-Reig ho deixaré,ell em diu que la puc acabar perfectament però jo no vull córrer d’aquella manera, ja no disfruto, em sento bé, vull anar a més i vaig frenada, són un cúmul de coses que vaig acumulant, ja he sortit pràcticament de casa mentalitzada i així ho faig.
A Fenogedell, l’Isaac, un membre de protecció civil que em coneix truca a en Pep perquè m’esperi a Puig-Reig, li explico que no estic segura del tot d’abandonar però que si de camí cap allà es torna a posar a ploure serà el que em farà acabar de prendre la decisió.
Tot corrent de nou amb l’Andreu fins a St. Marçal de Puig-Reig s’hi torna a posar, de forma molt suau però ja va ser la gota que feia vessar el got, començo a tirar tota sola endavant ja més decidida que mai, informo de la meva baixa a l’últim control de St. Joan Degollat, crec que aquest nom tan assenyalat té alguna cosa a veure amb el meu abandonament.
El Garmin em marca 53 kms, amb 6h 44’, estic contenta per com m’he trobat, decebuda perquè no m’agrada deixar la travessa però m’ho prenc positivament.
Considero que ha estat un gran entreno després de la pallissa de la setmana passada i val més acabar així que no pas per coses pitjors.
Fins ben aviat!!!
No puc dir el mateix d’aquest any, allà disposada a córrer hi era, però no a aguantar la pluja, és dir, sé que la puc aguantar perfectament però després d’haver estat corrent per La Palma disputant la Transvulcania la setmana passada no, no tenia ganes de demostrar res a ningú, això si, una cosa, volia veure com estava jo físicament, trobar com respondria el meu cos...
Com arribo justeta de temps, saludo a les cares conegudes que em vaig trobant de camí a recollir la tarja de pas, fem alguna foto abans de sortir com és habitual, ens desitgem sort, ens preguntem els uns als altres si ens mullarem, si el temps se n’estarà, fa minuts que ha descarregat amb ganes per la zona i el cel no pinta bé i la prediccions menys.
Sortim a les 18h de la plaça de l’ajuntament carrer amunt de Navàs fins deixar aquest poble a la nostra esquena, sortim a un ritmet considerat, és que només sortir ja fa pujadeta, comencem a fer els primers kilòmetres i vaig bé, tenim molts pocs corredors davant nostra, m’ajunto amb el grup habitual d’en David Rodoreda, en Ramon i l’Arnau, companys d’entrenos i batalles guanyades, els dic que potser ens escaparem de la pluja però vaig ben errada, comença a ploure de forma minsa, és agradable i tot tenint en compte que la humitat que està fent em fa suar més del compte, al cap d’una estona és posa a ploure a bots i a barrals, jo sense impermeable, he sortit sols amb ronyonera, els meus gels, frontal i ganes de córrer.
Sento la veu d’en Ramon per darrera que exclama:
-Només falta pedregar!!
I la veritat es que tenia raó, quin temps! I no tenia pas pinta de ser sols un cap de boira típic d’aquesta època...
No deixo de córrer, llàstima del temps però la motivació no falta i sobretot vaig bé, em sento bé!
Arribem al primer control amb menys d’una hora i seguim, sembla que la cosa ha millorat, em començo a assecar la roba a través de la meva calor corporal, això m’anima, però dura minuts, altra vegada tapassada el canto, les pistes semblen rieres i els senders recs d’aigua.
Sempre dic que mai em trobaran corren a una Eternal, però renoi aquest cop m’hi ha ben atrapat. Arribem molt bé de temps on donen de sopar a Valldeperes, jo agafo una taronja i continuo, portant el ritme que portem no tinc fred, però si paro gaire estona si que tindré un problema.
Al cap d’una estona de córrer per pista un xic separada dels 3 companys ja faig la primera excursioneta, res, de seguida m’adono que no vaig bé i reculo, però ara si que porto un bon ritme per tornar a atrapar el grupet.
Em faig un fart de travessar rieres, bassals i més rieres que es formen amb l’aiguat, quan els atrapo ja comencem a enfilar cap a St. Esteve de Pujol de Planés, en aquest control prenc una cola i ja tiro avall, ells es queden enrere i jo continuo motivada per com em trobo però ja em venen pensaments de deixar-ho a Puig-Reig, abans de començar la marxa ja li he comentat en Pep: “avui no penso aguantar, a la mínima de canvi et truco i ho deixo a Puig-Reig”. Em sap molt greu pensar això però no val la pena patir avui.
Faig els possibles per atrapar a un corredor que vaig veient la seva llum del frontal de tan en tan, porta un bon ritme i quan finalment el caço anem molta estona plegats, esbrinant per on em de passar, de nit, sempre veuen més 4 ulls que dos.
Amb ell arribem a St. Joan de Mondarm, em pregunten si tinc fred córrer d’aquella manera i jo els faig que no, vaig bé, molt bé. Agafo un tros de coca i mentre la vaig engolin ja estic baixant una baixada fangosa, relliscosa a més no poder, l’Andreu, el noi que us he dit està al darrere, jo m’avanço per no refredar-me pensant que amb el ritme bo que porta no li costarà d’atrapar-me i no m’equivoco gens, mentre estic buscant marques en un punt ja el tinc darrere meu, continuem junts fins St. Miquel de Fenogedell, anem parlant i li explico que avui he vingut a veure com em trobava i que el que no tinc es ganes de córrer amb aquelles condicions, que crec que a Puig-Reig ho deixaré,ell em diu que la puc acabar perfectament però jo no vull córrer d’aquella manera, ja no disfruto, em sento bé, vull anar a més i vaig frenada, són un cúmul de coses que vaig acumulant, ja he sortit pràcticament de casa mentalitzada i així ho faig.
A Fenogedell, l’Isaac, un membre de protecció civil que em coneix truca a en Pep perquè m’esperi a Puig-Reig, li explico que no estic segura del tot d’abandonar però que si de camí cap allà es torna a posar a ploure serà el que em farà acabar de prendre la decisió.
Tot corrent de nou amb l’Andreu fins a St. Marçal de Puig-Reig s’hi torna a posar, de forma molt suau però ja va ser la gota que feia vessar el got, començo a tirar tota sola endavant ja més decidida que mai, informo de la meva baixa a l’últim control de St. Joan Degollat, crec que aquest nom tan assenyalat té alguna cosa a veure amb el meu abandonament.
El Garmin em marca 53 kms, amb 6h 44’, estic contenta per com m’he trobat, decebuda perquè no m’agrada deixar la travessa però m’ho prenc positivament.
Considero que ha estat un gran entreno després de la pallissa de la setmana passada i val més acabar així que no pas per coses pitjors.
Fins ben aviat!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario