CURSA DELS PIRATES DE ROCÀ

Diumenge passat en Pep i jo ens vam llevar d’hora per arribar-nos fins a Sta. Coloma de Farners per disputar la 1a cursa de muntanya que enguany havien preparat. Edicions enrere ja se celebrava però en la modalitat de BTT, consta de 2 circuits un de 30 kms i un més assequible de 20 kms, aquest és el que faríem nosaltres també en ruta.
Vaig escollir aquesta carrera com a preparació final i posta a punt de cara la gran Maratón del Meridiano a Hierro que disputaré el pròxim dissabte dia 5 de febrer.

Sortim a les 10:00, som molt pocs corredors, fem el primer tram molt pla per anar escalfant motor i començar a pujar majoritàriament per pista, l’ascens d’entrada és molt suau, es fa bé i tinc bones sensacions, de moment ja estic a davant en fèmines però sé que l’Olga no m’ho posarà fàcil.
No deixo de córrer mai, pista amunt, trialera més tècnica i enfangada avall.
1r control, passo sense parar, de moment no necessiti res i provaré a veure que passa sense tibar de cap beure ni sòlid, la cosa comença a posar-se més sèria, continuem per pista pujant i pujant, però quan toca baixar, gairebé com he dit abans trialera i avall i amb molta tensió de no ensopegar amb els garrics acabats de tallar per l’organització, ni havien un munt puntejant i amb les cames adormides com tenia jo en algunes estones, la veritat, baixava com podia per no anar per terra.
S’acosta el km 15 i tinc la 1a crisi, una lluita interna, jo estic bé de cames, de manxa,... Puc continuar corrent a la pujadeta final, després del 2n i últim control, que en aquest si que he pres coca-cola i gominoles, però el meu cervell em diu que camini, i jo que no, que he de córrer però de sobte ja estic caminant, res, varen ser escassos metres els quals més tard haguessin estat or, no havia d’haver baixat tan la guàrdia!!
Faig cim, sóc la primera en passar així que la paleta que donen als 3 primers/es en passar per aquest punt ja la tinc a la saca.
L’home que hi ha allà de l’organització s’apunta el meu pitrall i em diu: només baixada i ja estaràs...
Si si, només baixada, tan que l’esperava i com he dit abans, torna la por la inseguretat, el terra és relliscós i el coi de garrics no em donen seguretat sols quan correm de baixada per pista però això malauradament dura poc, gairebé sempre per corriol.
Escolto darrere meu uns peus trepitjant fort, m’adelanta un noi que feia estona l’havia adelantat a la pujada, més tard un altre, no!! És l’Olga!! Com baixa la noia, com un llamp l’intento seguir però se m’escapa. Arribem a una petita pujada, jo m’activo però he fet tard!! Torno a passar el noi i l’Olga, intento crear espai entre ella i jo per així a la baixadeta final poder tenir un pèl d’avantatge, hi poso els cinc sentits però és massa tard, els sentits, penso entre mi, els havia d’haver posat a dalt, abans de fer cim.
A mig km de l’arribada quedo segona, passo meta amb un crono d’1h51’ i el meu forerunner em marca que he corregut 19kms en més de 20kms que teòricament tenia la cursa.
Una cursa bonica i recomanable, la qual m’ha servit molt d’experiència per a les properes.

Avui he provat nova marca de roba de córrer i la qual he pogut comprobar que és sensacional, molt còmode transpirable i molt confortable, es tracta de HOKO (http://www.hoko-esport.com/).
Fins aviat!!