Aquest passat cap de setmana vaig córrer la cursa de La Ruta de las Doramas, a Las Palmas de Gran Canària, concretament al poble de Firgas.
Distància: 27 km.
Desnivell acumulat: 3.000 m.
Just quan veig de lluny el 1r control la gent que m’anima, alguns, m’informen de que vaig 3a, veig la 2a noia a prop, de seguida la passo, també deixo enrere al Pep que amb el seu: “molt bé Marta”em provoca un efecte gel i just després de la forta baixada passat el control atrapo a la Sandra que anava capdavantera, pujo a bon ritme i intento mantenir-lo gaire
bé tota la prova, però arribat a l’últim barranc abans de la forta pujada, allà les forces em fallen, tinc ganes de pujar, així sé que la meta està cada vegada més a prop.
I com bé sabem tot arriba, tot té un final i aquest va ser autèntic, va valdre la pena aquest viatge llampec a Canàries, 3 hores 13’, 1a fèmina i 55a de la general.
Fotos, entrevistes, dutxa, dinar (potaje Canário mmmmmh), entrega de premis, sorteig de regals i per despedir-nos un pastís exquisit, si és que no es pot demanar més.
Va ser un cap de setmana brillant, ideal per refer-me de la lesió del genoll, en cap moment vaig patir molèsties. Per sort torno a tenir la moral ben alta, amb molts projectes de cara la nova temporada i amb ganes de donar guerra amb el bon sentit de la paraula.
Fins la pròxima!!
Distància: 27 km.Desnivell acumulat: 3.000 m.
Lloc: Firgas (G. Canària)
Una carrera guapíssima la qual transcorre en un total del 85% aproximadament per senders de terra, pistes d’asfalt de curta durada, corriols i encreuaments de barrancs amb d’aigua. Alguns d’ells amb cordes per facilitar el pas, zones relliscoses i amb una orografia en general que no donava temps a descansar, un puja i baixa constant.
Per acabar aquesta breu introducció dir-vos que també constava d’un tram de més d’1 km de durada on passaves per l’Acequia Real, on passaves per un estret de sols 0.60 cms i una altura de..., etc.
Agafem l’avió de Barcelona divendres a la tarda a les 16’20 per aterrar a Les Palmes a gairebé les 20 tocades.
En Jonathan i la Davinia ens esperen, grans amics nostres i bellíssimes persones. Deixem les coses a l’hotel i sortim a sopar amb ells.
En Jonathan m’explica detalls de la carrera i jo em vaig fen a l’idea , intento preparar-me alguna possible tàctica si les coses van de carra, ser positiu sempre ajuda!
Dissabte al matí, salto del llit d’una revolada per preparar les quatre coses que necessitaré, gairebé res, sóc a Canàries, i només he de córrer 27 kms... Malla curta, tiretes, buff, ulleres de sol, bambes, i res més, el xip i dorsals ens els guarden ja que ahir no vam ser-hi a temps a recollir-los.
Esmorzem i a les 7’45 ens recullen en Luís i la seva dona la Chiky, entranyables.
Són d’aquelles persones que de seguida es fan estimar, no els coneixia personalment però quan vàrem arribar a Firgas de seguida ens en vam donar compte.
Ells són els encarregats de tirar endavant aquest equip de color taronja anomenat “Bichillo runners” juntament amb el seu fill Aron.
Acabo amb tots els últims detalls que em falten, m’acabo de posar més nerviosa, em retrobo amb molts amics Canàris especialment en Fernando, fem una bona xerrada, fotos,... Ens desitgem sort i PAAAAM!! Sortim a les 9h
.
En Pep comença fort, jo penso que al ser curta la distància a cobrir no podré està a la seva alçada, però si que intento de totes a primeres no perdre’l de vista.
Comencem una baixada de vèrtic , la qual repetirem a la tornada. Un cop baix al primer dels barrancs la cosa és complica una mica, fang, aigua i lo pitjor, terreny relliscós.
Com que aquesta temporada estic farta de rodolar per terra vaig amb màxima cautel.la, hi poso els 5 sentits, afluixant on faci falta per no lesionar-me, encara sento dolor de la patacada que vaig patir en l’ultima sortida en bici a la cadera.
Per acabar aquesta breu introducció dir-vos que també constava d’un tram de més d’1 km de durada on passaves per l’Acequia Real, on passaves per un estret de sols 0.60 cms i una altura de..., etc.
Agafem l’avió de Barcelona divendres a la tarda a les 16’20 per aterrar a Les Palmes a gairebé les 20 tocades.
En Jonathan i la Davinia ens esperen, grans amics nostres i bellíssimes persones. Deixem les coses a l’hotel i sortim a sopar amb ells.
En Jonathan m’explica detalls de la carrera i jo em vaig fen a l’idea , intento preparar-me alguna possible tàctica si les coses van de carra, ser positiu sempre ajuda!
Dissabte al matí, salto del llit d’una revolada per preparar les quatre coses que necessitaré, gairebé res, sóc a Canàries, i només he de córrer 27 kms... Malla curta, tiretes, buff, ulleres de sol, bambes, i res més, el xip i dorsals ens els guarden ja que ahir no vam ser-hi a temps a recollir-los.
Esmorzem i a les 7’45 ens recullen en Luís i la seva dona la Chiky, entranyables.
Són d’aquelles persones que de seguida es fan estimar, no els coneixia personalment però quan vàrem arribar a Firgas de seguida ens en vam donar compte.
Ells són els encarregats de tirar endavant aquest equip de color taronja anomenat “Bichillo runners” juntament amb el seu fill Aron.
Acabo amb tots els últims detalls que em falten, m’acabo de posar més nerviosa, em retrobo amb molts amics Canàris especialment en Fernando, fem una bona xerrada, fotos,... Ens desitgem sort i PAAAAM!! Sortim a les 9h
.En Pep comença fort, jo penso que al ser curta la distància a cobrir no podré està a la seva alçada, però si que intento de totes a primeres no perdre’l de vista.
Comencem una baixada de vèrtic , la qual repetirem a la tornada. Un cop baix al primer dels barrancs la cosa és complica una mica, fang, aigua i lo pitjor, terreny relliscós.
Com que aquesta temporada estic farta de rodolar per terra vaig amb màxima cautel.la, hi poso els 5 sentits, afluixant on faci falta per no lesionar-me, encara sento dolor de la patacada que vaig patir en l’ultima sortida en bici a la cadera.
Just quan veig de lluny el 1r control la gent que m’anima, alguns, m’informen de que vaig 3a, veig la 2a noia a prop, de seguida la passo, també deixo enrere al Pep que amb el seu: “molt bé Marta”em provoca un efecte gel i just després de la forta baixada passat el control atrapo a la Sandra que anava capdavantera, pujo a bon ritme i intento mantenir-lo gaire
bé tota la prova, però arribat a l’últim barranc abans de la forta pujada, allà les forces em fallen, tinc ganes de pujar, així sé que la meta està cada vegada més a prop.I com bé sabem tot arriba, tot té un final i aquest va ser autèntic, va valdre la pena aquest viatge llampec a Canàries, 3 hores 13’, 1a fèmina i 55a de la general.
Fotos, entrevistes, dutxa, dinar (potaje Canário mmmmmh), entrega de premis, sorteig de regals i per despedir-nos un pastís exquisit, si és que no es pot demanar més.
Va ser un cap de setmana brillant, ideal per refer-me de la lesió del genoll, en cap moment vaig patir molèsties. Per sort torno a tenir la moral ben alta, amb molts projectes de cara la nova temporada i amb ganes de donar guerra amb el bon sentit de la paraula.
Fins la pròxima!!
Felicitats una vegada ++.
ResponderEliminarMolt bé Marta, veig que t'has passat a la velocitat...ets una toterreny, je je je...
ResponderEliminarJejejeje, que més voldria ser TOT TERRENY!! ;-)
ResponderEliminar