EVEREST TRAIL RACE

EVEREST TRAIL RACE
Admirant els pilars del món!!

martes, 27 de abril de 2010

CBXR 2010















Divendres 23 d'abril, st. Jordi, dia dels enamorats!!






Per mi va ser una diada molt diferent a les viscudes. Acompanyada de la Montse Torné a les 9 del matí ens n'anem cap a Blanes, punt on comença la COSTA BRAVA EXTREME RUNNING.






És l'objectiu d'aquesta temporada, una cursa de 180kms dividida en 3 etapes:






1r dia: Blanes-Tossa de Mar=25kms, 1500m de desnivell acumulats






2n dia: St. Feliu de Guíxols-Roses=100kms, 2100m de desnivell acumulats






3r dia: Roses-Portbou=55kms, 1580m de desnivell acumulats






Un cop a Blanes recullo el dorsal, xip i vaig a l'Hotel que ens ha posat l'organització perquè em donguin l' habitació per mi i en Pep que aquesta vegada farà de voluntari. Allà em retrobo amb tot de cares conegudes, m'encanta aquest moment! Som una gran família!!






Falten pocs minuts per la sortida estem davant l'ajuntament i cau alguna goteta, no pinta gaire pluja, pero si moltíssima humitat.






Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un: SORTIM!!!






Comencem a enfilar carrers amunt, arribem al jardí Mar i Murtra, després el Pinya de Rosa, gairebé em cau la baba, si si, quina diversitat de colors.






El recorregut és un puja i baixa constant i a pocs kms del 1r avituallament, cata-crack caiguda!






Em faig una bona pelada però endavant que la cursa no s'atura, vaig amb un bon grupet: Jaume Tarés, Paco Robles, Paco Estorach i en Grego.






A LLoret de Mar em netejo la ferida amb l'ajuda d'un altre corredor que no sé el nom i en Massa que també està allà de voluntari em diu: " No vull que caiguis més eh?" (això també ho penso jo!).






Continuem, amunt, avall... Cala Canyelles, Cala LLevadó i Tossa de Mar, 3 hores 15'.






2a part: Dissabte 24






Em llevo a les 03:00, esmorzem en suculent buffet de l'hotel, a les 04:00 agafem el bus per anar fins a St. Feliu, la sortida la fem més tard de l'hora prevista que hauria de ser a les 05:00.






Sortim una vuitantena de persones i de seguida fem grupet, el mateix del dia abans, tot i que en un bon tram també gaudim de la companyia d'en Dani. Ens ho passem de conya, no deixem de passar per cales súper guapes, fem algun que altre sprint perquè no ens atrapin les onades, en Paco E. i en Grego expliquen detalls de les zones que més es coneixen i també acudits... I... En fi, un fart de riure! Estic disfrutant molt, moltíssim!!






A trossos "l'Aberroncho" ens deixa pero a les pujadetes i en els controls ens atrapa.






A cada avituallament gairebé sempre ens trobem amb en Guido, ens informa de la situació i no deixa mai d'animar-nos, gràcies crack!!






Comencem a detectar el primer punt negatiu de la prova: els avituallaments, 1r estàn bé, però després observem que és repeteixen molt: aigua, cola, isostar, plàtan, taronja, donuts i fruits secs.






Així que arribats al bonic poble de Pals i al veure que a l'avituallament és idèntic als altres, decidim compar-nos uns bocates, necessitem alguna cosa més consistent, fa molta calor, el sol apreta de valent i ens esperen 30 durs kms, sense ni un trist control.
A Pals em trobo el Pep, porta des de les 7 del matí ajudant a l'organització i no deixarà de fer-ho fins les 02:00 de la nit, està ben distret anant de vòlit cap aquí i cap allà, ell li toca, en aquest cas, viure la cursa des d'una altra perspectiva.
Continuem cap a Fontclara, Palau-sator, Fontanilles, Gualta i a Torruella de Montgrí ens retrobem amb la Mª José, dona d'en Paco Robles, que ens espera per donar aigua a qui li faci falta. Allà els companys mentrestant aprofiten per comprar: vichy, pernil salat i fruita en un súper. La calor que fa és important i decidim agafar forces d'on calgui. No som pas els únics que ens busquem avituallaments d'on faci falta no!!
Un cop refets del tot la pujada al Castell de Montgrí és ben suportable, a dalt, les vistes són espectaculars i baixem tot fent gresca i comentant que si en alguns temps hi vivia algún ós per la zona...

Finalment després d'aquesta kilometrada arribem a l'esperat control de la Cala Montgó, plat d'espaguetis, cola i poso cremeta als peus.

Ara ja queda poc, pero penso que queda lo pitjor, que llargs els últims kms... Ja que un cop deixem enrere les ruïnes d'Empúries agafem platja fins a l'hotel, una platja d'uns 15kms, de sorra i més sorra,a "Sablejar" un ratet, sempre busquem el terra "fort" pero hi ha trams que no hi ha terra dur i ens em d'aguantar com sigui, comencem el tram molt i molt engrescats, correm força i a gust, tenim algun petit baixón i tornem a remuntar ben engrescats fins que finalment ja ho tenim a tir, 1r canal, el creuem, 2n canal també amb canoa i amb l'ajuda d'en Paco E. Sense ell, encara estaria allà intentant creuar el riuet...

Gran arribada a la meta de Roses, tots agafats de la mà, que bé, una altra al sac però... I demà? podré córrer? com em llevaré? Són tantes les preguntes que en aquell moment no tenen resposta.

Solució, sopar i anar a dormir ràpid per veure que passa!!

Em llevo a les 4 i al posar als peus a terra, deu ni doret, em trobo més bé del que em pensava, passa que dura poca estona, em començo a marejar i tinc sensació de haber de vomitar... Malament!

M'estiro 2 minutets i em prometo a mi mateixa que si al incorporarme em trobo igual o pitjor, no continuo amb l'aventura...

Per sort, va ser tot una falsa alarma i sense gens de gana em trobo a baix el menjador rodejada de companys la majoria veig que estàn amb les sensacions bastant semblants...

Sortim tard també, veig que puc córrer força bé i decideixo dur un ritme tranquilet per anar escalfant d'entrada.

Fiuuuuu!! En Jaume i en Gregor ja els he vist prou! Volen provar d'anar a per totes i per moments gairebé ho aconsegueixen!

Jo juntament amb en Paco E. agafem bon ritme i el mantenim fins a Cadaqués, el camí se'm fa molt curt en comparació en altres entrenos que habia fet per la zona.

A Cadaqués ja fa un solet radiant i el dia promet, pugem cap al Port de la Selva, aquí ens comencen a passar corredors de la Challenge (modalitat de 100kms en 3 etapes també) i a partir d'aquí es fa llarg fins a Cólera, tinc ganes d'arribar i la gent que veig prenent el sol per allí les cales, em fan enveja sana, tot i que a mi no m'agrada prendre el sol reconec que aquell dia prou m'hi hauria estirat un ratet.

Just a 1 km abans de Colera, tinc una gran sorpresa, en Jaume Tolosa animant a la penya, em dóna forces i consells per continuar, a l'avituallament que hi ha una noia i en Jordi casanova ens diuen: 1km i mig de pujada i 3 de baixada. Allò ho porto gravat a la ment fins creuar la meta!

No ha estat tan difícil com pensava!!!!!!!!!!!!!!

En aquesta etapa aconsegueixo ser 2a fèmina pero en la classificació dels 3 dies sóc 3a femina de la general.

Quina passada nois, la capacitat que tenim de refer-nos sols amb unes horetes de descans!!

Estic molt contenta, gran experiència i lo millor, l'equipet que m'ha acompanyat durant l'aventura. He conegut gent fantàstica per sempre! Molt agraïda!

I fins la propera companys!



3 comentarios:

  1. Martona va ser un plaer compartir quilometres tots plegats, aixó ja no ens ho treu ningú, grabat al disc per sempre.

    Una abraçada campeona.
    Jaume T.

    ResponderEliminar
  2. Ostras!!!! si vam arribar a xal·lar.
    Endavant crakc... "que lo ritmo no pare"

    ResponderEliminar
  3. Merci companys!!
    Vam fer un bon equip! En tot moment! I lo millor el somriure que vam mantenir fins a la META!
    Una abraçada!!!!!!!!

    ResponderEliminar