CURSA DE MUNTANYA DE CAMPRODON COLL D'ARES 2011

Després de la mala ratxa en l’UTMB he de continuar entrenant però fent tiradetes curtes, sense forçar gaire la màquina per tornar a remuntar de mica en mica, de cara el cap de setmana em toca entreno en alta muntanya i no en tinc gaires ganes, així que vaig a consultar quines curses tenim el cap de setmana, hi ha força cosa, a Navàs dissabte tarda-vespre, tot i que la descarto de seguida perquè busco alguna cosa amb força mes desnivell, Cursa de la Cerdanya, tinc ganes d’anar-hi però entre que es força lluny i que per anar-hi ràpid hauré de passar el Túnel del Cadí de seguida em faig enrere fins que ho veig clar:

CAMPRODON! És un poblet que de sempre m’ha agradat molt i les rodalies encara mes. Em vaig posar molt contenta en descobrir que es feia aquesta cursa, no la coneixia.

Consta de 25km amb uns 1000 de desnivell+. Un any va de Camprodon a Prats de Molló i el següent a l’invers.

El diumenge 4 sortim passades les 8h de Manresa per anar cap dalt a Camprodon, amenacen pluges durant el matí però estic de sort i el temps aguanta bastant bé, només cauen 4 gotes en l’inici de la cursa que encara ajuden a fer mes suportable la forta xafogor que hi ha.

A les 10h haurien de donar la sortida però al final es mes tard ja que els que venen amb bus des de França (Prats de Molló) encara no han arribat, això em va de conya, disposo de més temps per escalfar.

Al final sortida costa amunt, més d’1 km de pujada sense poder respirar amb condicions, gairebé fins al segon km de carrera. A partir d’aquí fins que no arribem a Coll d’Ares tot són tobogans. El recorregut es molt guapo, molt humit per tot arreu, la vegetació es d’allò més espessa i abundant, es nota que els organitzadors en zones concretes hi ha passat abans per obrir camí i la senyalització està d’allò més bé, ho trobo fonamental.

Fins gairebé al km 6 vaig segona, tinc la Teresa Forn al davant, em treu força tros. De sobte veig que m’està atrapant una noia, també va forta aquesta, la deixo passar pensant en mantenir el ritme darrere seu però no aconsegueixo fer-ho, potser he començat un pèl massa ràpid i les cames em fan figa, la respiració també, he de mantenir sinó vull parar.

Toca tram de baixada, dolenta, força tècnica amb llosses que llisquen d’allò més, baixo amb temeritat i la noia que m’ha passat abans avança i crea un espai gran entre les 2.

Abans d’arribar al km 12 ja passo a ser 4a, m’avança la Montse que corre a totes les pujades i com jo corro-camino, camino-corro no l’atrapo ni a l’ultima baixada, encara que aquesta es de bon fer, m’ho passo molt bé baixant per aquell bosc fresc i fosc ple de corriols i arbres de desenes de metres d’alçada.

L’arribada es immediata a Prats de Molló, no havia estat mai per aquestes contrades i estic orgullosa d’haver escollit aquesta cursa per passar un bon final cap de setmana.

Aconsegueixo para el crono en 2h47’, sóc 4a i no sé ni si està bé ni malament però l’any que bé tornaré per millorar la marca, això segur.