I DUATLÓ DE ST. FRUITÓS DE BAGES

En el següent relat intentaré plasmar les vivències viscudes aquest dissabte, bàsicament em centraré en la primera vivència en duatló. La veritat és que ha estat fantàstica, tot un èxit, inoblidable, amb molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi a participar en la pròxima edició. Fins ara la celebraven de forma no oficial, fins que va sorgir la idea de fer-la de “veritat”. 4 joves emprenedors de St. Fruitós van posar fil a l’agulla i amb molta il·lusió van aconseguir que el somni fos una realitat. La prova es base en córrer primer 5 km a peu (2 voltes de 2’5 kms en un circuit ondulat). Seguidament 16km amb bici de carretera per acabar corrent altra vegada 2’5km a peu. La duatló té lloc a la tarda, a les 16h. Hora justeta per haver finalitzat la digestió. De totes maneres el dia promet, em llevo d’hora perquè avui toca com a mínim 2 h de CACO (caminar i córrer per muntanya). A les 8h havia quedat amb un grupet a dalt a Berga al restaurant La Cabana, anant cap a dalt els Rasos de Peguera. Sortim a ¼ de 9 direcció la Figuerassa, tenim 10 kms per davant de pujada, amb aquestes que arribem a dalt dels Rasos, anem a la Torre dels Enginyers mentre abans d’arribar-hi fem un bon tram trepitjant neu, els peus mica en mica van perdent sensibilitat. Aprofitant que ens trobem en el lloc més alt de l’entreno fem un petit break per reposar energia tot menjant: Barretes, ganyips,llonganissa, deliciosos bombons de xocolata, alguns decideixen hidratar-se amb Volls, jo no!

Tot seguit baixem bastant depressa. Vaig controlant l’hora i veig que se m’està tirant el temps a sobre, vaig tard. Agafo el cotxe d’una revolada passades les 12’30. Mentre estic conduint no deixen de fluir imatges viscudes durant la matinal, bona companyia, en plena muntanya, rodejada d’autèntica natura en estat pur, envoltada de neu, tova i glassada en algunes parts. Cada vegada tinc més clar que és el medi on millor em sento. Allà sóc feliç i sento que m’encantaria poder-hi esmerçar moltes més hores de les que hi dedico, per mi no és un sacrifici, és una necessitat, la de sentir-me lliure... Dutxa ràpida, dino amanida de pasta i 2 iogurts de postres. Carreguem la meva bici al cotxe d’en Pep i cap al poble veí falta gent. Tinc nervis, hauria d’esta tranquil·la però com sempre em costa molt i com ara no estic sola, aprofito per desfogar-me tot parlant amb en Pep. Un cop a St. Fruitós em trobo amb multitud de gent coneguda amb ganes de fer esport, de viure en un ambient sa i sobretot especial. Rostres coneguts que estan allà per animar-nos i aconsellar-nos abans de sortir i quan ho fem ens animaran fins que arribem. Tinc ganes de sortir a rodar per escalfar una miqueta, més que res per veure quines sensacions noto a les cames. Començo escalfant al costat del Jaume Morros, d’en Sergi, de l’Anna, de la Rosa Vivar, buff, som tants que no acabaria mai! Em noto una mica pesada, però em calmo tot pensant interiorment que no passa res. L’important no és anar a totes a la duatló sinó que l’entreno ja l’he fet de matí. Sols he de participar, serà la meva primera duatló, i que ni hauran més si acabo amb bon regust de boca on podré donar-ho tot, ara es tracta d’acumular volum i TOT ho hauré de donar el proper 7 de maig a La Palma, a la TRANSVULCANIA. En Ramon Corrales ha vingut per saludar-me, aconsellar-me com sempre ho ha fet i amb la companyia del Pep donar-me força. En Ramon em recalca que per molt que no vulgui veure-ho és tracta d’una competició i com em coneix, diu que sap que faré tot el que estigui entre les meves mans. Quan escolto les seves paraules penso tot el contrari, crec que la vena competitiva que tots portem dins nostre d’una manera o altra s’ha quedat a casa,... Entre pitus i flautes ha arribat l’hora de la veritat, sona el tret de sortida: Alça manela!!!!! Això sembla més professional que altra cosa, la majoria de gent surt molt envelada i jo anar fent com bé us he explicat abans... A la 2a volta veig que començo a caçar gent, això m’ajuda, comença a entrar-me una força interior, sóc conscient del que em passa. Avui amb diferència a altres vegades em començo a trobar bé abans d’hora i el més important en tot moment és que em sento bé i a gust en l’entorn. Això és degut a tota la gent que ens està animant, em sento recolzada per moltes cares conegudes, algunes d’elles m’informen de que vaig bé, escolto que vaig 3a!! Així que intento passar a l’atac, queda molta cursa per davant, no penso mantenir el ritme, si puc l’augmentaré i patiré fins que això s’acabi. Arriba la 1a transició, mare meva quin subidón, això és massa, pujo dalt de la bici, començo a pedalar i vaig tan espitosa que sembla que se’m queda curta la bici... No pot ser!! Em vindrà algo si continuo així, deixo de pedalar uns segons i sento calma, silenci, pau interiorment, tinc davant meu una serpent de bicis pedalant a ritme, és un moment màgic, no faig res i estic avançant, en el córrer això no passa, si fas una pujada has d’apretar, si baixes et pots deixar anar però no pots permetre’t el luxe de parar les cames com feia en aquells instants. De baixada cap a Torruella torna a fer acta de presència aquella força estranya, el meu cos avança sol i depressa sobre un parell de rodes. És un moment màgic, especial i de recuperació que no té preu. Passada la primera rotonda enfilem cap al pont de Cabrianes, començo a caçar algun ciclista però he de procurar que no m’avancin. Arribats a la rotonda d’Artés mitja volta i cap a St. Fruitós de nou. La tornada la cosa no va tan bé, ara bufa el vent de cara. Mantinc el ritme com puc a cop de pedals. Arribo novament a l’escola Món Sr. Gibert zona de boxes i on hi ha tot el màxim desplegament, 2a transició, faig l’últim glop de beguda isotònica abans de començar l’ultima part de la prova, surto mentalitzada de que no serà fàcil. Les cames semblen ploms, vull anar més ràpid i les meves extremitats inferiors no capten l’ordre que els estic donant, em queda claríssim que voler a vegades no és poder. Tinc la Cristina davant, ella és 2a jo continuo en 3a posició, entre mig 3 nois, al final prop de meta passo a un d’ells, cada vegada la tinc més a prop però estem al final, els metres s’acaben i no aconsegueixo avançar-la. Amb 1h01’ paro el crono. Gran diada la d’avui. Èxit total.

http://www.esportmotorcastellbisbal.com/piperpi/Classificacio_general_Femeni.pdf

http://www.esportmotorcastellbisbal.com/piperpi/Classificacio_general.pdf

Entrega de premis i per amenitzar-ho tot a part del massatge que tenim els primers 3 classificats em toca del sorteig final un val descompte de 50€ a gastar a la botiga de Bicis Tomàs Bellès de Manresa.

FINS L'ANY 2012!!