Aquest passat cap de setmana, en Pep i jo vam anar fins al bonic poble de Ripoll per córrer la mitja marató.
Durant la setmana vaig està valorant si anar a fer la clàssica Travessa de Rupit-Taradell o bé anar a fer asfalt. El cor em tibava cap a Rupit però jo crec que com cada hivern em toca treballar més la velocitat i menys distància. Ja queda poc per encetar la nova temporada i ja tindré temps de tornar a fer kilòmetres.
Així que sortim 8’ + tard de les 10h, ja que el traçat de la cursa coincideix amb la via del tren i aquest havia de passar a les 10h.
Sortim tota la massa d’atletes, jo com sempre gairebé, intento donar-ho casi tot per mirar de si puc sé capaç de mantenir aquest ritme fins a meta.
Que va!! Els 2 kms primers els faig com a “procés d’adaptació”, començo a portar bon ritme en els pròxims i sempre per sota de 5’/km passant així els primers 5kms amb 23’.
He d’entrenar +!!
Mai havia fet el que vaig fer aquí Ripoll, no vaig agafar aigua en cap control, només un quart de taronja en el tram de tornada, passat St. Joan de les Abadesses.
De tornada aprofito les baixades per donar-ho tot, però no ni ha prou, veig que ni de broma aconseguiré rebaixar la meva marca personal (hora 35’).
Muscularment no vaig bé, no sé si és el fred o que vaig massa poc abrigada perquè en tota la cursa no aconsegueixo arribar a entrar en calor. En els petits pujadors que em trobo ja sobrepasso els 5’, fet que psicològicament m’enfonsa una mica.
Faig els 2 últims kms ofegada i creuo l’arribada amb hora 39’.
Així que no toca altre cosa que entrenar de valent per poder rebaixar la marca a Vic, concretament dintre d’un mes 19/12/10.
EVEREST TRAIL RACE
Admirant els pilars del món!!
sábado, 27 de noviembre de 2010
jueves, 18 de noviembre de 2010
II RUTA DE LAS DORAMAS 2010
Aquest passat cap de setmana vaig córrer la cursa de La Ruta de las Doramas, a Las Palmas de Gran Canària, concretament al poble de Firgas.
Distància: 27 km.
Desnivell acumulat: 3.000 m.
Just quan veig de lluny el 1r control la gent que m’anima, alguns, m’informen de que vaig 3a, veig la 2a noia a prop, de seguida la passo, també deixo enrere al Pep que amb el seu: “molt bé Marta”em provoca un efecte gel i just després de la forta baixada passat el control atrapo a la Sandra que anava capdavantera, pujo a bon ritme i intento mantenir-lo gaire
bé tota la prova, però arribat a l’últim barranc abans de la forta pujada, allà les forces em fallen, tinc ganes de pujar, així sé que la meta està cada vegada més a prop.
I com bé sabem tot arriba, tot té un final i aquest va ser autèntic, va valdre la pena aquest viatge llampec a Canàries, 3 hores 13’, 1a fèmina i 55a de la general.
Fotos, entrevistes, dutxa, dinar (potaje Canário mmmmmh), entrega de premis, sorteig de regals i per despedir-nos un pastís exquisit, si és que no es pot demanar més.
Va ser un cap de setmana brillant, ideal per refer-me de la lesió del genoll, en cap moment vaig patir molèsties. Per sort torno a tenir la moral ben alta, amb molts projectes de cara la nova temporada i amb ganes de donar guerra amb el bon sentit de la paraula.
Fins la pròxima!!
Distància: 27 km.Desnivell acumulat: 3.000 m.
Lloc: Firgas (G. Canària)
Una carrera guapíssima la qual transcorre en un total del 85% aproximadament per senders de terra, pistes d’asfalt de curta durada, corriols i encreuaments de barrancs amb d’aigua. Alguns d’ells amb cordes per facilitar el pas, zones relliscoses i amb una orografia en general que no donava temps a descansar, un puja i baixa constant.
Per acabar aquesta breu introducció dir-vos que també constava d’un tram de més d’1 km de durada on passaves per l’Acequia Real, on passaves per un estret de sols 0.60 cms i una altura de..., etc.
Agafem l’avió de Barcelona divendres a la tarda a les 16’20 per aterrar a Les Palmes a gairebé les 20 tocades.
En Jonathan i la Davinia ens esperen, grans amics nostres i bellíssimes persones. Deixem les coses a l’hotel i sortim a sopar amb ells.
En Jonathan m’explica detalls de la carrera i jo em vaig fen a l’idea , intento preparar-me alguna possible tàctica si les coses van de carra, ser positiu sempre ajuda!
Dissabte al matí, salto del llit d’una revolada per preparar les quatre coses que necessitaré, gairebé res, sóc a Canàries, i només he de córrer 27 kms... Malla curta, tiretes, buff, ulleres de sol, bambes, i res més, el xip i dorsals ens els guarden ja que ahir no vam ser-hi a temps a recollir-los.
Esmorzem i a les 7’45 ens recullen en Luís i la seva dona la Chiky, entranyables.
Són d’aquelles persones que de seguida es fan estimar, no els coneixia personalment però quan vàrem arribar a Firgas de seguida ens en vam donar compte.
Ells són els encarregats de tirar endavant aquest equip de color taronja anomenat “Bichillo runners” juntament amb el seu fill Aron.
Acabo amb tots els últims detalls que em falten, m’acabo de posar més nerviosa, em retrobo amb molts amics Canàris especialment en Fernando, fem una bona xerrada, fotos,... Ens desitgem sort i PAAAAM!! Sortim a les 9h
.
En Pep comença fort, jo penso que al ser curta la distància a cobrir no podré està a la seva alçada, però si que intento de totes a primeres no perdre’l de vista.
Comencem una baixada de vèrtic , la qual repetirem a la tornada. Un cop baix al primer dels barrancs la cosa és complica una mica, fang, aigua i lo pitjor, terreny relliscós.
Com que aquesta temporada estic farta de rodolar per terra vaig amb màxima cautel.la, hi poso els 5 sentits, afluixant on faci falta per no lesionar-me, encara sento dolor de la patacada que vaig patir en l’ultima sortida en bici a la cadera.
Per acabar aquesta breu introducció dir-vos que també constava d’un tram de més d’1 km de durada on passaves per l’Acequia Real, on passaves per un estret de sols 0.60 cms i una altura de..., etc.
Agafem l’avió de Barcelona divendres a la tarda a les 16’20 per aterrar a Les Palmes a gairebé les 20 tocades.
En Jonathan i la Davinia ens esperen, grans amics nostres i bellíssimes persones. Deixem les coses a l’hotel i sortim a sopar amb ells.
En Jonathan m’explica detalls de la carrera i jo em vaig fen a l’idea , intento preparar-me alguna possible tàctica si les coses van de carra, ser positiu sempre ajuda!
Dissabte al matí, salto del llit d’una revolada per preparar les quatre coses que necessitaré, gairebé res, sóc a Canàries, i només he de córrer 27 kms... Malla curta, tiretes, buff, ulleres de sol, bambes, i res més, el xip i dorsals ens els guarden ja que ahir no vam ser-hi a temps a recollir-los.
Esmorzem i a les 7’45 ens recullen en Luís i la seva dona la Chiky, entranyables.
Són d’aquelles persones que de seguida es fan estimar, no els coneixia personalment però quan vàrem arribar a Firgas de seguida ens en vam donar compte.
Ells són els encarregats de tirar endavant aquest equip de color taronja anomenat “Bichillo runners” juntament amb el seu fill Aron.
Acabo amb tots els últims detalls que em falten, m’acabo de posar més nerviosa, em retrobo amb molts amics Canàris especialment en Fernando, fem una bona xerrada, fotos,... Ens desitgem sort i PAAAAM!! Sortim a les 9h
.En Pep comença fort, jo penso que al ser curta la distància a cobrir no podré està a la seva alçada, però si que intento de totes a primeres no perdre’l de vista.
Comencem una baixada de vèrtic , la qual repetirem a la tornada. Un cop baix al primer dels barrancs la cosa és complica una mica, fang, aigua i lo pitjor, terreny relliscós.
Com que aquesta temporada estic farta de rodolar per terra vaig amb màxima cautel.la, hi poso els 5 sentits, afluixant on faci falta per no lesionar-me, encara sento dolor de la patacada que vaig patir en l’ultima sortida en bici a la cadera.
Just quan veig de lluny el 1r control la gent que m’anima, alguns, m’informen de que vaig 3a, veig la 2a noia a prop, de seguida la passo, també deixo enrere al Pep que amb el seu: “molt bé Marta”em provoca un efecte gel i just després de la forta baixada passat el control atrapo a la Sandra que anava capdavantera, pujo a bon ritme i intento mantenir-lo gaire
bé tota la prova, però arribat a l’últim barranc abans de la forta pujada, allà les forces em fallen, tinc ganes de pujar, així sé que la meta està cada vegada més a prop.I com bé sabem tot arriba, tot té un final i aquest va ser autèntic, va valdre la pena aquest viatge llampec a Canàries, 3 hores 13’, 1a fèmina i 55a de la general.
Fotos, entrevistes, dutxa, dinar (potaje Canário mmmmmh), entrega de premis, sorteig de regals i per despedir-nos un pastís exquisit, si és que no es pot demanar més.
Va ser un cap de setmana brillant, ideal per refer-me de la lesió del genoll, en cap moment vaig patir molèsties. Per sort torno a tenir la moral ben alta, amb molts projectes de cara la nova temporada i amb ganes de donar guerra amb el bon sentit de la paraula.
Fins la pròxima!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)