EQUIP CATALÀ A PARÍS

Eco Trail Paris 2010

Us faig cinc cèntims del que va ser la meva experiència des de l’altra banda dels Pirineus.
Va ser un Trail diferent, una cursa d'ultrafons molt més ràpida de les que porto fent habitualment.
L’objectiu és va complir!Ja que si el resultat era positiu em serviria per llançar-me de cap al meu objectiu d'enguany que és la Costa Brava Extrem Running, una carrera per etapes i en total seran 200 kms. Se celebrarà per st. Jordi, se sortirà de Blanes i arribarem fins a Portbou.

Feta aquesta breu introducció tornem a París:
L'Eco Trail de París és una prova d'ultrafons que es desdobla en 80kms i 50kms, (existeix una altra prova de 18kms també) és celebra a la capital francesa sobre un 92% de corriols la resta pistes pels entorns de la ciutat. El desnivell màxim tan sols són 1500m positius.
La sortida de la modalitat la qual vaig participar era a: La base regional de Loisirs de Saint-Quentin en Yvelines, i el recorregut passava per:
Bois de la Roussière, el bosc de Versalles, el Pont du Bois Colbert, el bosc de Meudon, el Domaine de l'Observatoire de Meudon, els boscos de la Falsa descansa, Haras de Jardy, Domaine de Saint-Cloud, Ile Saint-Germain, el Sena i l’arribada finalment al 1r pis de la Torre Eiffel. Realment una carrera per aprofitar-se de la naturalesa i el patrimoni francesos.

Tot i que deien que havien tancat a 1500 participants, la prova és va ampliar fins als 2500 dels quals 1083 foren els que vam poder ser finishers.
Jo vaig fer els 80kms en 9 hores 10', essent top 10 de fèmines, 8ª de la categoria i assolint el lloc 191 de la classificació general.
Un resultat, no molt destacat però si molt satisfactori tenint en compte que tan sols feia 15 dies que havia corregut la Transgrancanària de 123 kms. A nivell muscular em vaig trobar molt i molt bé.
La sortida va ser el dissabte 20 de març a les 12:30, per sort en aquesta se sortia de dia!!
Fins el km 21 no trobaríem el 1r dels avituallaments, un control impressionant on em va impactar la gran animació que hi había a base de percussionistes, quina gresca i quin ambient, genial!!
Omplo fins dalt la camelbag perquè sé que durant els pròxims 32 kms no em trobaré ni aigua ni menjar i el terreny a diferència del passat fins ara és força exigent, jo crec que els 1500m de desnivell positiu de la cursa, la majoria estaven repartits en aquest proper tram.

La veritat el disfruto molt aquest tros, espero les pujades que dóna gust, ja que les aprofito per "descansar". Llacs, boscos, petites urbanitzacions, quins entorns més macos per disfrutar de la natura al màxim, tot i que l’ambient més que primaveral sembla de tardor, els arbres els falta tota la fulla i el cel és gris-blanquinós, força fang a la majoria de senders, però bo per córrer.
Arribem al 2n avituallament, trobo a faltar la gresca del 1r però d’ambient no ni falta pas. M’aturo poca estona per no refredar-me! Continuo corrent i abans d’arribar al km 63 un comissari de la carrera ens fa parar a tots els que no portem el braçalet reflectant, ens el fa posar i en el cas de que no el portéssim ens penalitzarien temps de carrera, ja que és part del material obligatori que ens demanaven. Continuo fins el control, sols prenc un vas de coca-cola i com comença a fer-se fosc emprenc el camí per fer mitja horeta sense frontal, aprofitar al màxim els minuts que ens queden de dia.
Just abans d’arribar al últim dels avituallaments, situat al km 70, encenc el frontal!!
Fins a l’últim control se’m fa relativament curt. Un cop el passo decideixo no afluixar perquè sinó em faig mal, sé que ho tinc allà, són només 10 kms, inclús per uns instants em penso poder baixar per sota de les 8 hores, però no, al final no és així.
Comença a ploure, primer suau, però com diuen mica en mica s’omple la pica i allò es converteix en un diluvi, jo sóc feliç, tenint en compte que les previsions eren de pluja tot el dia...
Que més podia demanar si el temps s’havia comportat cm déu mana?
Trepitgem asfalt, per sort ja veig el Sena, correm per la seva dreta, això ja té el final a prop, veig la Torre Eiffel cada vegada més propensa que penso que ja està, però quan una dona, situada en un encreuament ens indica el camí a seguir tot cridant: "...courage, courage, 4 kms allez allez...!!
Buahh!! No afluixo però he de fer el cor fort! Seran durs aquests últims metres.
Això si, malgrat la pluja, cada vegada animació i més animació, davant meu tinc la dama de ferro, tota paralitzada per nosaltres, ma mare, ma germana fent fotos i la resta de gent animant-me més que mai, recordo que de dins meu em va sortir un crit d’eufòria, i amunt fins el 1r pis!!Corrent pels més de 200 graons vaig passar la meta amb 9h10'. Dutxa, estiraments i... Turisme per la capital francesa.
Fins la propera que segur que serà ben aviat!!

Salut i kms,

--Marta--

MITJA MARATÓ CIUTAT DE BERGA

LA COSA FUNCIONA!!
La veritat es que estic molt contenta.

Just després de córrer la Trans a Canàries va i m'animo a córrer aquesta mitja de Berga.

Sé que és una bogeria però... i què? Total, l'any passat tb ho vaig fer!

Doncs aquest any amb millors sensacions que l'edició anterior.

Vaig aconseguir rebaixar la marca en sols un minut.

Els últims kms se'm van fer bastant durs, això em passa sempre a qualsevol prova, i cm menys kms tingui més dificultat li trobo, sé que és de "coco" pero és així.

Durant la setmana passada em vaig trobar bé, ja que entre la nevada de dilluns i les seves conseqüències em vaig poder permetre un descans, un massatge per descarregar les cames. Dijous i divendres un parell d'entrenos de 3 quarts d'hora van ser suficients per decidir-me a apuntar-me a la mitja.

Aquesta carrera m'ha acabat de donar molta energia per poder afrontar amb garanties l'ECO-TRAIL DE PARIS.

Malgrat aquestes bones sensacions... cada dia que passa, cada hora, cada minut tinc més nervis i pors. Abans no em semblàven gran cosa aquests 80 kms pero ara els témo, seràn ràpids, ritme constant i no sé si podré estar a l'alçada. Tot i així LLUITARÉ!!!!

IMATGES DE LA GRAN TRANSGRANCANARIA 2010

QUE ORGULLOSA ESTIC D'AQUESTA GRAN AVENTURA, CÓRRER PER AQUESTES TERRES SEMPRE ÉS UN PLAER!! ARRIBADA AL PRAT:

SORTIDA A MASPALOMAS, PLAYA DEL INGLÉS:

TRANSGRANCANARIA 2010

Hola de nou, la temporada ha començat amb bon peu, corrent per tercera vegada consecutiva a Les Palmes de Gran Canària. 123 kms, 7200m de desnivell acumulat a realitzar amb un temps màxim de 30 hores de semiautosuficiència, és dir, que sols podem comptar amb 3 avituallaments de sòlid: el 1r a Tunte (km 30), el 2n a Garañón (km 81) i el 3r a Teror (km101) + 3 avituallaments líquids.
Tot lo esmentat amb anterioritat només té un nom:
TRANSGRANCANARIA, es celebra des de l’any 03 el qual tan sols es van inscriure 65 participants i enguany 1040. És una prova de referència en el calendari nacional de carreres de Trail Running.
Cal destacar que ara la carrera consta de 4 modalitats, la prova reina de 123 kms, la Sur-Nord de 92kms, la Marató de 43 kms i la prova nova d’aquesta edició anomenada Starter de 18 kms.
Un cop feta aquesta petita introducció us faré cinc cèntims de la nostra aventura per les Illes Afortunades amb la bona companyia de: Montse Torné de Sta Mª d’Oló i Sergi Cebrian de Moià.
Sortim a mig matí de l’aeroport de Girona el dijous 4 de març per arribar al migdia a l’illa on ens trobem amb molts companys de “batalles”, organitzadors de la prova i amics que ens esperen per dinar i ajudar-nos amb tot els temes logístics de la carrera.
Cal remarcar que el tracte és immillorable i exquisit.
Recollim dorsals, jo correré amb el 199 i fem revisió del material obligatori a dur durant la cursa: manta tèrmica, frontal, llum vermella, alimentació suficient per afrontar la prova, mòbil, dipòsit d’aigua per 2l de capacitat.....
La Montse i jo entre altres invitats a la carrera fem nit a Villa Monte una casa rural de Sta. Brígida, un lloc molt tranquil i aïllat de tot el bullici de la carrera.
Ens trobem ja al punt de sortida a Mas Palomas, la Playa del Inglés, foto de dalt, on es veu ben indicat per on començarem, 6 kms de platja on la sorra dificulta una mica la marxa.


00:00 Tret de sortida!!!!!!!! Aquest any patirem de valent!! Les fortes tempestes han degradat de mala manera parts del recorregut, jo en les 2 edicions passades mai havia trepitjat gota d’aigua a diferència d’aquest any que vam haver de fer 3 o 4 kms per dintre d’un canal on les caigudes eren gairebé inevitables a causa de les algues, a la dreta podeu observar una imatge realitzada de dia, aquest tram nosaltres, el fem de nit.
Al final d’aquest infernal barranc ens trobem una forta pujada on vol dir que aviat arribarem al 1r dels avituallaments líquids:
Ayagaüres, al costat d’una presa que porta el mateix nom, punt on retira força gent lesionada per els incidents de la sortida.
Més tard passem per Tunte on ens podem avituallar millor i continuo cap a una de les parts més boniques del recorregut i algun del seus trams també molt tècnics, la zona de les presses, Chíria, Soria i las Niñas, la veritat és que aquest any l’illa està preciosa, unes vistes que jo mai havia disfrutat tant, amb unes cascades abundants i zones molt verdes a prop dels pantans, que orgullosa estic de poder transitar per aquests paratges. A més a més estic fent molts trams completament sola i m’encanta sembla que pugui desconnectar en absolut de tot. Un dels motius pels quals faig carreres d’aquest tipus, m’ajuden a alliberar-me.
Comença el tram clau per mi, els 25 kms de pujada progressiva, passant primer per l’emblemàtic Roque Nublo i després el punt més alt de l’illa i de la cursa, el Pico de las Nieves 1949m. Ho faig de manera suau i constant factors que em permetran tenir forces suficients per encarar el tram final de la prova, que va des de Garañón fins l’arribada.
Ens el 2 cops que he corregut aquesta prova podria dir que gairebé era de baixada aquest tros, enguany no. Ens van afegir un pic més, Osorio i un barranc que dificultava poder mantenir un “trote” constant, malgrat això he aconseguit rebaixar 25 minuts a la prova respecte l’any passat i quedar 5ena fèmina, 1a de la meva categoria i 35ª de la classificació general, amb un temps de 18:33:00. Molt satisfeta, ja que va haver molt nivell i aquest fet va obligar-me a apretar força, sobretot la part última.
Un cop a meta em sento realment orgullosa del treball fet fins ara (entrenaments), ja que muscularment m’he trobat força bé i el millor de tot és que el genoll dret no hi he tingut ni el més mínim problema. En l’anterior temporada vaig patir una lesió la qual em va tenir fora de combat 3 mesos ben bé.
Pel que fa a tª, ideal per córrer. Mai sensació de fred tret en algun punt sense importància a la nit.
Ara recuperació ràpida, a base de massatges i petits entrenaments d’hora, hora i mitja de rodatge per poder afrontar amb màximes condicions l’Eco-Trail de Paris, que serà el dissabte 20 de març.
Constarà de 80 kms en sols 1500m de desnivell+ a córrer en un temps màxim de 12 hores i mitja, una prova de fons ben diferent de la disputada aquest passat cap de setmana.
Ja us explicaré!!






























Manresa, 9/3/10